Mas tira pel dret i farà el referèndum tant sí com no
BARCELONAConcreció, concreció i concreció. Va ser la petició que més vegades va sentir ahir Artur Mas en el debat de política general en el seu intercanvi amb els grups de l'oposició. I el president va cedir a la pressió només fins on tenia calculat. Quan dilluns CiU va presentar un esborrany de proposta de resolució per al debat que no comprometia calendari per a la consulta i que contenia calculades ambigüitats, des de Palau ja van advertir que era només la base per negociar i que el diàleg i els anuncis del president n'elevarien l'ambició. En les seves rèpliques va dir -"Per fi!", van pensar els independentistes més explícits- diverses vegades "independència" i que Catalunya havia de poder tenir el que té Dinarmarca, Holanda, Eslovènia i les repúbliques bàltiques.
El cap de l'oposició, Xavier Sabaté, que s'estrenava i a l'hora protagonitzava el seu últim debat gràcies a un avançament "interessat i partidista", va pujar a la tribuna d'oradors a primera hora del matí segur de si mateix i intentant aclarir la posició del PSC sobre el dret a decidir i la consulta per l'estat propi, que serà l'eix central de la campanya del 25 de novembre.
Sense separar-se del dogma federal -Mas li va recordar el que es va trobar Pasqual Maragall quan el va defensar-, Sabaté va indicar que el model ideal pel PSC no és el dels petits estats, sinó l'alemany per a Espanya i el bavarès per a Catalunya. Sabaté va beneir la consulta "per la via legal" (prèvia reforma constitucional a fons, per tant) i va indicar que el seu partit, que no vol ser "antiindependentista", no "amaga" cap debat.
El diputat tarragoní va fer un discurs dur i contundent, com volien al carrer Nicaragua. Sense les floritures dialèctiques i les llargues subordinades del seu antecessor, Joaquim Nadal. La cita inicial al Tirant lo Blanc va ser l'única concessió artística permesa.
Davant es va trobar un Mas no menys contundent. Encara que fos a costa de desautoritzar Josep Antoni Duran i Lleida. Això sí, va evitar acarnissar-s'hi perquè a CDC valoren molt, diuen, el to "baix i moderat" de la cúpula d'Unió tot i les incomoditats i temors que els genera el fort canvi de ritme fort del president. Poc abans que Mas debatés amb Sabaté, Duran va fer evident que en el que es refereix a l'autodeterminació està més a prop del PSC que de CDC. En declaracions a la SER, el líder d'Unió havia promès no cometre "disbarats" i no "saltar-se la llei". Admetia "matisos" amb Mas i recordava que el dret a decidir "no equival a la independència" i pot exercir-se "per seguir a Espanya".
"Si el dret d'autodeterminació el podem exercir per la via del referèndum perquè el govern espanyol l'autoritza, millor. Si ens dóna l'esquena i no autoritza cap tipus de consulta o referèndum, doncs caldrà fer-lo igualment", aclaria Mas. Les paraules de Duran van ser repetides per diversos oradors, que retreien al president les ambigüitats i contradiccions de la federació. Fins i tot el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, n'intentava treure l'aigua clara exigint a Mas saber "si vol trencar o no amb Espanya".
El full de ruta de Mas passa per guanyar les eleccions amb majoria absoluta i amb un programa sobiranista, cosa que espera que forci "l'Estat a negociar si és civilitzat" i acordar amb els partits la forma en què caldria fer la consulta . A partir d'aquí, segons es va despendre de les intervencions de Mas, caldria negociar els termes del referèndum amb el govern de Madrid. I si no és possible, fer-lo igual. Terreny encara més desconegut.
Val la paraula del president, avisen a la federació, i la prioritat és la majoria absoluta el 25-N. Si no la té, el procés es pot tòrcer. "Jo sóc un instrument. Si l'instrument no té força no sé si les coses es podran fer igual", va advertir a ERC, que intenta presentar-se com "la garantia" de l'estat propi per combatre el vot útil a CiU. Una majoria absoluta, però, que Sabaté considera que Mas busca realment "per seguir retallant".
La independència ara tot ho envaeix. Encara que, per Sabaté, la present legislatura d'un govern que ara ha pujat al carro de la "ruptura" hagi estat "la de la dependència" i "el fracàs" de les polítiques d'austeritat d'un president emmirallat en els conservadors Thatcher i Reagan.
El cap de l'oposició va presentar un Mas "dependent" dels poders econòmics (fins i tot de la Borsa de Chicago) i del govern del PP i va advertir que els problemes "no se solucionaran amb la independència". I fins i tot va acusar l'executiu de maquillar balanços. Si les llistes d'espera han baixat, va afirmar, és perquè la gent "ja no s'hi pot apuntar".
Per Sabaté, com per la resta de l'oposició (només ERC li va donar treva), Mas s'embolica amb l'estelada i tapa la realitat: "Que Catalunya està molt pitjor que abans, que és un país de dues velocitats, fracturat entre una elit que no té problemes i unes classes mitjanes que cada vegada ho tenen pitjor", va clamar. El cap de l'oposició va exigir a Mas que, de la mateixa manera que s'ha fet seus els anhels dels assistents a la manifestació independentista de la Diada, ho faci "amb els aturats". Però per difícil (o impossible) que pogués semblar fa uns mesos, el president té ara més respostes per al laberint del desencaix català d'Espanya que per a la crisi. Segurament perquè una cosa va lligada a l'altra.
