Dotze anys perduts: els tres incompliments de l'acord anticorrupció de 2001

BarcelonaEls assessors d'Artur Mas basen part de la seva política de comunicació a contraposar l'actitud del president de la Generalitat amb la del seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy. En resum, volen fer evident que Mas "dóna la cara" mentre que el líder del PP, fins i tot en les circumstàncies més extremes, mira d'escapolir-se de la premsa. És en aquesta estratègia que s'emmarca la cimera anticorrupció d'ahir, de la qual va sortir una magra proposta estrella: recuperar l'acord "de transparència i autolimitació de despeses electorals i de partits polítics" firmat l'any 2001 al Parlament.

Bona part dels firmants -José Montilla (PSC), Joan Saura (ICV-EUiA, company de l'expresident català al Senat), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i Alberto Fernández Díaz (PP)- ja no transiten per la primera línia de la política catalana. A la fotografia també hi apareixia Núria de Gispert, aleshores presidenta del consell nacional d'Unió i ara al capdavant del Parlament.

Els principals partits impulsors de l'acord, tot i el contingut del pacte, han tingut problemes amb la justícia. CDC està immersa en el cas Palau, Unió va tancar fa poques setmanes el cas Pallerols, al PSC li acaba d'esclatar el cas Mercuri i el PP, a escala estatal, no troba la sortida al cas Bárcenas. Un assumpte que ha empantanegat la política espanyola i que va influenciar notablement Mas a l'hora de convocar una cimera amb els sis organismes de control democràtic que hi ha a Catalunya.

Malgrat l'ambiciosa finalitat del document subscrit el 2001, la Sindicatura de Comptes va emetre un informe l'any 2009 en què assenyalava el baix nivell de compliment dels partits amb aquell acord. De fet, el text conferia a l'organisme grans atribucions, algunes de les quals no formen part de les seves competències. El pacte de fa 12 anys se centra especialment en el finançament dels partits i de les campanyes electorals, mentre que bona part del debat d'ahir a Palau va versar, però, a l'entorn de les conseqüències de les imputacions de càrrecs polítics.

Finançament

Èmfasi en l'autolimitació de les despeses dels partits

La manera com els partits gestionen els seus recursos econòmics és el gran maldecap a què vol fer front l'acord del 2001. "Sense necessitat de modificar el marc normatiu vigent, hi ha la possibilitat d'establir acords voluntaris d'autolimitació entre els diferents partits per limitar les despeses [...] i fer efectius els principis de suficiència, transparència, publicitat i control en l'activitat econòmica de les formacions parlamentàries", assegurava el text en el preàmbul.

La legislació vigent en aquell moment impedia que "les empreses públiques i les empreses que presten serveis o que fan obres o subministraments per a les administracions públiques" fessin aportacions als partits polítics. Darrere de la trama del cas Palau, suposadament, hi ha l'empresa Ferrovial, mentre que en el cas Bárcenas estan presumptament documentades donacions que feien diverses constructores. La majoria de les quals, al voltant del 70%, eren il·legals.

La primera mesura de l'acord del 2001 es basava en la limitació de despeses -el text no inclou cap percentatge- i en la convocatòria d'un grup de treball que, abans d'una campanya electoral, hauria d'acordar les mesures per reduir el dispendi dels partits. Aquest grup de treball, segons la Sindicatura, no es va arribar a trobar mai.

Control

Retiment de comptes davant de la Sindicatura de Comptes

El segon punt de l'acord estableix que, fins a cinc dies abans de l'inici de la campanya electoral, els partits que es presentin a les eleccions han de presentar a la Sindicatura un pressupost detallat dels ingressos i les despeses electorals. En els comicis celebrats l'any 2003 -la primera convocatòria autonòmica després de la firma de l'acord- només ICV va presentar el pressupost corresponent. L'any 2006 només els ecosocialistes i CiU van facilitar la documentació pertinent. ERC i PSC van entregar els números fora de termini, mentre que el PP i Ciutadans no van arribar a presentar res.

L'acord també estableix en el segon punt que als pressupostos s'hi han d'indicar les aportacions públiques i privades previstes, així com també les quantitats que es pretenen obtenir mitjançant crèdits. Només CiU va informar d'això. La Sindicatura suggereix en l'informe 25/2009 que la futura llei electoral catalana, que es posarà en marxa al Parlament en les pròximes setmanes, expliciti "sancions" en cas d'incompliments d'aquest punt del pacte.

El control del pressupost electoral no només és previ, sinó també posterior. Els partits estan obligats a presentar una liquidació detallada dels comptes preparats per concórrer a les eleccions. ICV va ser l'únic partit que ho va fer en el termini el 2003, mentre que CiU i ERC van presentar-ho però fora de la data establerta.

Els partits també haurien de presentar, en els sis mesos posteriors a cada exercici, una comptabilitat detallada que inclogui despeses, ingressos -públics i privats-, l'import de les aportacions i, si cal, la identificació de qui fa les aportacions. El compliment d'aquest punt ha estat desigual en el període 2003-2006, objecte d'anàlisi de la Sindicatura.

Fundacions

L'acord demana que s'aclareixi la seva vinculació amb els partits

El punt vuitè reclama als partits que explicitin la seva vinculació amb les fundacions afins. I, per tant, demana que els comptes de les fundacions estiguin controlats com el dels partits. La Sindicatura lamenta que, a dia d'avui, encara no s'hagin establert de manera definitiva les vinculacions dels partits i les seves fundacions. La Trias Fargas, la de CDC, se situa en l'epicentre del suposat finançament irregular del partit a través del Palau de la Música.