Mas davant el repte de saltar o no la paret
BARCELONAArriba l'hora de la veritat i aquesta vegada sembla que no hi ha marxa enrere possible. L'ofec polític i sobretot financer del govern català és insostenible i una eventual intervenció de la Generalitat per part de l'Estat liquidaria l'autogovern català. A Palau ja intueixen quina serà la resposta del govern de Mariano Rajoy al pacte fiscal català, surti consensuat o no del Parlament el dia 25. Una nova negativa que obligarà Artur Mas a prendre decisions.
La pregunta que cada cop es fa més gent, a Palau però també fora, és què fer l'endemà. La decisió no és fàcil, perquè la capacitat de pressió de l'Estat sobre les finances de la Generalitat és total, fins al punt de poder retenir les nòmines dels funcionaris, i la musculatura del catalanisme encara està per demostrar, i més en situacions límit.
Hi ha dubtes. La mala experiència històrica del Sis d'Octubre plana damunt les taules de reunions i les sobretaules on es dibuixen els escenaris de futur. Una revolta fallida contra la llei de contractes de conreu va acabar el 1934 amb tot el govern de Lluís Companys a la presó. I la majoria de catalans, excepte honroses excepcions, es van quedar a casa. El govern de Mas no té cap ganes que es repeteixi la història, salvant totes les distàncies. No vol equivocar-se però sap que no es podrà quedar amb els braços creuats.
En teoria les enquestes evidencien un suport molt majoritari al pacte fiscal i els ciutadans partidaris de l'Estat propi ja són majoria, segons l'últim estudi del CEO. Però també hi ha les elits econòmiques, que pressionen CiU, com el Cercle d'Economia, que en un document fet públic abans-d'ahir va llançar una clara advertència a l'executiu d'Artur Mas, demanant-li que faci propostes "assumibles". Res de concert econòmic. És a dir, que no traspassi la línia vermella del marc constitucional i que pacti amb Madrid, com sempre.
Però el tracte vexatori i prepotent que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va dispensar al conseller Andreu Mas-Consell en el Consell de Política Fiscal i Financera de la setmana passada ha acabat amb la paciència de Mas, que ha decidit trencar relacions amb el govern de Mariano Rajoy. L'anunci el va fer el president i el va confirmar després Josep A. Duran i Lleida, perquè no hi hagués dubtes que és tota CiU la que està indignada i en conseqüència no votarà les retallades de Rajoy.
La sortida més fàcil per a Mas en cas que hi hagi un rebuig al pacte fiscal és avançar eleccions i aprofitar la indignació popular per intentar arribar a la majoria absoluta, tot i que també té riscos, perquè les retallades que ha fet la Generalitat desgasten un govern sense la clau de la caixa. Els altres escenaris, com tirar pel dret amb una agència tributària pròpia o una consulta pel concert, surten del que seria la legalitat espanyola vigent, però tampoc es descarten. L'ARA ha volgut que diversos intel·lectuals i analistes influents, gent que és escoltada o llegida pel president Mas, responguin a la pregunta de quin és el camí que s'ha de seguir a partir d'ara, un cop s'ha constatat que Catalunya ha topat amb la paret d'Espanya i ha de decidir si la salta o es conforma.
