El malestar social supera la vaga general

BarcelonaEl descontentament social expressat ahir de manera majoritària als carrers de les principals ciutats catalanes i el caràcter essencialment cívic de la protesta van ser els millors arguments de la jornada de vaga general. L'aturada, convocada en el marc d'una mobilització sindical d'abast europeu contra les polítiques d'austeritat, va tenir un seguiment desigual segons quines xifres es mirin (85% segons la UGT i un 17% d'acord amb la Generalitat), però sobretot va culminar amb una mobilització a Barcelona, aquesta sí, més contundent i participativa que en l'anterior aturada general del 29 de març. La indignació expressada no només al passeig de Gràcia sinó també en centenars de manifestacions a Catalunya i al conjunt de l'Estat ha de ser, segons van defensar ahir els sindicats, la llavor decisiva del canvi en les polítiques i el final de l'escalada de retallades de drets ja no només laborals, sinó també socials.

La manifestació a Barcelona va aplegar més participants que en anteriors vagues -més enllà del ball entre el milió de persones dels sindicats i les 110.000 de la Guàrdia Urbana- i va anar acompanyada d'altres mobilitzacions més nombroses que altres cops a Tarragona, Girona i Lleida, entre altres ciutats. El clam va tenir, a més, el caràcter plural que els sindicats pretenien aquesta vegada, i va posar sobre la taula que la factura de les reformes ja no només ataca l'escenari laboral, sinó que entra de ple en altres àmbits essencials, com ara la sanitat, l'educació i la protecció social.

Si l'objectiu de "paràlisi total" que perseguien sindicats i organitzacions convocants de l'aturada va ser desigual, amb un fort seguiment a la indústria i més discret al comerç o la sanitat, el que sí que es va aconseguir és fer la protesta més transversal. La pluralitat es va veure als carrers, on van confluir treballadors del sector públic i privat, aturats, pensionistes i joves estudiants en un clam unitari contra l'austeritat "extrema" que amenaça la cohesió social, com alertava ahir el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego.

Cap al referèndum

La lectura de la jornada va ser clara pels convocants (CCOO, UGT, la USOC i Intersindial-CSC i altres plataformes socials, com Prou Retallades): cal un referèndum o eleccions anticipades. El líder de la UGT, Cándido Méndez, va assegurar que "potser tenen la legalitat democràtica, però no tenen legitimitat ni moral ni política". Va afegir que sotmetre les retallades al veredicte dels ciutadans no hauria de fer por a qui està segur de tenir la raó. El secretari general del sindicat a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, també va plantejar aquesta petició, i va demanar "que es doni la veu al poble".

Aquesta petició és similar a la que va plantejar el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, tot just fa un any i que va fer sacsejar les institucions europees. De fet, és una de les reclamacions dels principals sindicats dels països sotmesos a polítiques de retallades, els mateixos que han participat amb més força en aquesta jornada de mobilitzacions contra l'austeritat. A Portugal també hi havia convocada una vaga general i les principals ciutats europees van celebrar manifestacions i protestes contra les polítiques que predica Berlín i l'executiu comunitari.

Des de Brussel·les va arribar oxigen per sorpresa amb les paraules del vicepresident de la Comissió Europea (CE), Olli Rehn, donant per satisfetes les peticions d'austeritat i assegurant que a Espanya no calen retallades addicionals, almenys fins a finals del 2013. Segons Rehn, el que s'ha fet fins ara, tot i que no corregeix el dèficit a Espanya, és un compendi de reformes prou estructural per encarrilar la situació.

Els sindicats van rebre el missatge, en plena manifestació al carrer, com una espurna d'esperança davant l'amenaça i l'asfíxia que es temia si Espanya acabava sent rescatada o es desviava del mandat de Brussel·les pel que fa al dèficit.

Aquest anunci no aturarà l'escalada de protestes si el govern de Mariano Rajoy no pren nota del sentir general d'ahir al carrer."Això no serà flor d'un dia", augurava el secretari general de CCOO a Madrid, José Ignacio Fernández Toxo.

Crítiques de govern i empresaris

Com en altres jornades de vaga, l'eufòria dels sindicats va topar amb la contenció del govern espanyol i la Generalitat a l'hora de valorar l'aturada. Els uns i els altres, però, van coincidir en el caràcter "cívic" del 14-N, tret d'incidents puntuals i, en el cas de Catalunya, poc remarcables.

La crítica del govern espanyol la va vehicular el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que va assegurar que "la vaga no és el camí per reduir la incertesa sobre Espanya", per després afegir que "l'única sortida de la crisi passa pel full de ruta del govern".

Un missatge en la mateixa línia, deixant clara la poca conveniència de la vaga, va arribar de la patronal espanyola, CEOE. El president de l'entitat, Joan Rosell, va criticar els efectes negatius que tenia aquesta aturada sobre els esforços de recuperació que, va dir, s'estan fent des d'Espanya. Va destacar que els empresaris també pateixen: "Ho passem malament i estem enfadats i preocupats per la situació", va dir, però va advertir que la solució no passa per "provocar més crispació".

L'altaveu europeu

Les consignes d'una Europa més social també van tenir un paper destacat durant la jornada, ja que la vaga general a Espanya i Portugal va tenir un ressò en forma d'aturades i mobilitzacions a molts altres països europeus. Alguns destacats membres sindicals alemanys i francesos fins i tot van desplaçar-se per acompanyar els seus col·legues espanyols en diferents manifestacions, en una mostra ferma d'una "solidaritat creixent" entre els estats, segons va defensar el secretari general del GMB alemany a la regió de Frankfurt, Harald Fiedler, que va ser a Barcelona seguint la protesta.

Les mobilitzacions i aturades parcials a Itàlia, Grècia i França, així com mostres de suport que van arribar de Bèlgica i Alemanya, van acabar d'arrodonir la que ha estat la primera acció conjunta proposada per la Confederació Europea de Sindicats (CES).