Alícia Sánchez-Camacho: "Ser l'única candidata em fa singular"

Està cansada de la campanya. "L'hauríem d'escurçar a la meitat. Quinze dies és absurd, set són suficients. És un cost econòmic, personal, mobilitzes al final tota la gent tota l'estona. Esgotes la gent, el teu propi votant. A mi em molesta que m'omplin el dia amb 500 coses. No tinc noció del temps i al final un rebenta. No podem aguantar. Aquest ritme no el podem mantenir. Quan penso en els americans, les primàries que fan, penso, mare de Déu! Mira que m'agraden coses del model americà, però aquesta gens".

L'ÚNICA DONA

¿Ser l'única dona t'afavoreix? "No crec que em perjudiqui. Ser l'única dona em dóna una singularitat, a mi i al partit. Ara bé, en el món de la política i l'empresa les dones ho continuem tenint més complicat que els homes. A les dones amb una imatge pública se'ns perdona menys que als homes; es fiquen més amb el teu aspecte personal, et critiquen".

COTXE: OFICINA I LLIT

"Aquests dies el cotxe és la meva oficina permanent, on faig les reunions amb les persones que m'acompanyen, sobretot la Marta o l'Eladio, de premsa. L'escorta i el conductor són els que veig més aquests dies. La nit del debat em vaig emportar el nen al cotxe, es va adormir i va estar les tres hores dormint al cotxe. Però és que no podia passar més temps sense veure'l. Ara té sis anys. Li estic dient que després de les eleccions anirem a veure l'àvia a Blanes, que té jardí, gos i fruiters. I també el portaré a Eurodisney. A les famílies monoparentals ens passa això, el meu fill és tot el meu món, me l'emporto a tot arreu. L'últim mes ha vingut tres dissabtes a l'AVE, per anar a Telecinco".

MARE I GERMANES

"El pare va morir l'endemà que em nomenessin delegada de Treball del govern d'Espanya, mai ha pogut veure la meva evolució política. La mare té 88 anys, és una dona amb caràcter, he tret molt d'ella. Sóc senzilla, mantinc les amigues de fa vint anys a Blanes, i em voten perquè sóc natural, una persona de poble". ¿I la carta que va publicar una mestra teva decebuda pel que dius? "Em va doldre. Tinc bon record d'ella i l'escola, me l'hauria d'haver adreçat personalment".

SMS AMB RAJOY

Qui és el teu interlocutor a Madrid? "Em comunico de manera constant amb Rajoy per SMS. Aquests dies parlo molt amb el ministre d'Interior, el Jorge, per telèfon. També ens fem molts SMS amb la Soraya, i últimament em telefona molt el ministre d'Exteriors". ¿Potser és un símptoma que Catalunya és a prop de no ser Espanya? "No, parlem sempre d'espanyol a espanyol, i precisament em truca perquè sap què és Espanya i com ha de seguir".

LIDERAR EL PP CATALÀ

¿Et jugues el lideratge del PP català amb el resultat? "No, llevat que sigui una catàstrofe. El partit està unit i cohesionat, estem fent la millor campanya i el meu partit això ho valora, saben que sóc molt treballadora i m'hi deixo la pell. Si anés malament no passa res. La vida segueix i el món no s'acaba aquí".

FINS QUAN?

"El sacrifici és massa gran. Tinc una família que només porto jo, no tinc una persona a casa. I un lloc de lideratge m'ha fet renunciar a la meva vida personal des de fa uns tres o quatre anys i arriba un moment que això cansa. La política està molt bé, és un compromís fantàstic, però mentre tu ho estàs vivint el temps va passant i no el recuperes".

ESTAT PROPI

¿Si Catalunya fos un estat series al Parlament també? "No passarà, Catalunya seguirà sent Espanya". ¿I si passés? "No sé què faria. Treballaria perquè no fos així".

Febre, traqueofaringitis, antibiòtic

La cita és a l'Hotel Condes de Barcelona. Pren coca-cola light. "Sóc bastant cafetera, quatre o cinc al dia, curts i ben carregats. M'hi vaig acostumar amb les oposicions, estudiant dotze hores diàries. El primer el faig a casa, amb cafetera normal de les antigues, jo sóc de valors tradicionals. Em desperto sense gana i no demano un entrepà fins que sóc a la feina, mai a casa. Dormo molt poc i vaig molt cansada. I aquests dies hi ha una cosa pitjor, la traqueofaringitis que he tingut. He tingut febre quasi tots els dies, amb mítings on tens molta gent. Fa vuit dies que prenc antibiòtic".

Tecnologia? "No m'emporto iPad ni ordinador al llit, m'hi emporto el llibre. Ja et dic que sóc tradicional, m'agrada tocar paper. Em van regalar un llibre electrònic i encara no n'he començat a llegir ni un. Em desperta un despertador normal, però el meu fill el va trencar i ara poso el mòbil. El telèfon el perdo sovint, per casa, i com que el tinc silenciat em costa molt trobar-lo.

Em relaciono amb tothom per SMS i WhatsApp, així no has d'estar pendent de si hi pots parlar o estan ocupats o comuniquen".

BLOC DE CAMPANYA

La paraula: 'Catalunya' i 'Espanya' ¿La paraula que més diré aquests dies? Suposo que Catalunya i Espanya . ¿I l'idioma? Crec que parlo més en català.

El guió: el retoco i m'allargo El que dic m'ho escriu l'equip d'estratègia al matí, parlant-ho amb mi. Però jo sempre hi afegeixo una part de la meva reflexió i de la meva lectura dels diaris, i quan veig que cal afegir el toc personal al missatge ho faig jo. A vegades se m'emprenyen perquè si afegeixo coses al discurs i no n'he tret res llavors em passo d'hora, com em va passar l'altre dia amb el Rajoy.

El programa en un tuit És molt més positiu que Catalunya segueixi dins d'Espanya.

Els debats: parlo massa ràpid

L'única dificultat que tenia als debats era que sempre he parlat molt ràpid, em ve de l'etapa d'opositora. Ara miro de parlar més a poc a poc i més tranquil·la i ho vaig aconseguint. Els mítings m'agraden, i sé trobar el to. Intento no cridar, perquè així com els candidats homes si en un míting criden la veu és mes greu, una dona cridant queda molt pitjor d'imatge.