L’últim esglaó de la cadena editorial

BarcelonaSón la baula fonamental, la peça indispensable del negoci del llibre. No ho diuen ells, sinó la resta d’actors implicats en la cadena del negoci editorial: editorials, escriptors, distribuïdors... En temps de virtualitat i saturació de novetats, la figura del llibreter cobra importància i es posa en valor. “Per als editors, els llibreters són una de les coses més importants que hi ha perquè són els nostres ulls al món”, afirma Izaskun Arretxe, editora d’Ara Llibres. “I són els grans prescriptors de llibres d’aquest país, un filtre absolutament necessari entre nosaltres i els lectors. Nosaltres creem els llibres dins d’una bola de vidre, però després els col·loquem a les llibreries i és allà on veritablement prenen vida”.

“Les llibreries són especialment importants per a aquells títols poc coneguts”, assenyala Miquel Adam, cap de premsa d’Edicions de 1984, exeditor de LaBreu i autor del llibre de relats Torero d’hivern, que posa com a exemple llibres com Lila, de Marilynne Robinson, i Rebrot, de Jean Giono, que van rebre un impuls determinant per la recomanació d’alguns llibreters amb criteri. “Gràcies al criteri d’aquests professionals val la pena publicar alguns llibres que, si no, no ens sortirien a compte”, diu Adam. “A més, com qualsevol gremi, els llibreters són amics i si un llibre li agrada a un, segur que el recomanarà als seus amics llibreters. Són la clau del boca-orella”.

De gira per les llibreries

La importància de les llibreries fa obligatori establir-hi una relació estreta i la comunicació més fluida possible. L’any passat Ara Llibres va engegar una iniciativa original per acostar-se als llibreters, l’Amsterdam Tour, que pren el nom de la col·lecció de referència de l’editorial. “En el fons, no coneixem gaire tots els llibreters -reflexiona Aretxe-. Així que vam sortir a la carretera per corregir aquesta situació i explicar millor com són els nostres els llibres”. La gira ja ha passat per una vintena de llibreries del territori i, segons l’editora, va suposar un descobriment mutu. “Els llibreters també ho agraeixen -diu-. El nostre sector està molt segmentat: en un costat hi ha els autors i editors, en l’altre els llibreters, entremig els comercials... Parlar entre nosaltres és una gran ajuda”.

Oriol Serrano, gerent de la distribuïdora Les Punxes, considera “obligatori” que els editors s’esforcin per conèixer els llibreters. “És fonamental que entre els uns i els altres hi hagi una bona relació, que siguin amics -assegura-. Nosaltres som els intermediaris oficials, cert, però l’editor és el pare de la criatura i sempre serà el més capacitat per defensar-la”. Per a Arretxe, tanmateix, el més important és el que ella va aprendre dels llibreters: “Ens van ensenyar que hem de cuidar encara més les cobertes i les traduccions i millorar la comunicació. Cadascú sap com fer la seva feina, esclar, però ara els pregunto més coses”.

Acceptar el cicle del llibre

Qui no necessita fer una gira per llibreries catalanes perquè se les coneix gairebé totes és Isabel-Clara Simó, que sempre s’hi ha sentit molt ben acollida. “Hi ha dues classes de llibreters, els que només venen i els que aconsellen -diu-. Jo m’he deixat recomanar molts llibres per llibreters, sempre que siguin de la meva confiança, i m’han descobert moltes coses que jo no hauria triat mai pel meu compte”. L’escriptora sempre ha tingut una relació molt especial amb una llibreria de Vic, La Tralla, tot i que la relació ha disminuït arran de la jubilació de la propietària, Imma Bellafont. Sempre que viatja fora del país, Simó acostuma a visitar llibreries estrangeres i passejar-s’hi. “Sempre em sap greu quan tanquen una llibreria històrica de Nova York per obrir-hi un Barnes & Noble -diu-. Les meves favorites són les de París, que estan carregades d’història”.

A Miquel Adam, visitar llibreries com a representant d’Edicions de 1984 li ha resultat molt útil en la seva faceta d’autor literari. No perquè persegueixi els llibreters per destacar el seu llibre, sinó perquè li ha servit per “aprendre a acceptar la derrota”. “Quan t’adones que el teu llibre ha desaparegut de la taula de novetats et sap molt greu, però així funciona el cicle del llibre, no té cap sentit elevar la queixa al llibreter”, admet Adam. “De la mateixa manera, poses molt en valor els llibreters que tracten bé el teu llibre perquè hi han cregut. Quan no passa això és una petita decepció, esclar, però és part del joc. De vegades l’encertes, i de vegades no”, afegeix.

Autors i editors volen ser presents en totes les llibreries, però tothom sap que n’hi ha algunes més importants que d’altres o, com a mínim, més útils com a indicadors de l’èxit futur d’un llibre. “Hi ha determinats llibreters que, si els agrada un llibre, sabem que el llibre en qüestió funcionarà -admet Arretxe-. I també que si no els agrada potser haurem de potenciar més altres vies i canals de venda”. Cada any, abans de Sant Jordi, Ara Llibres convoca els llibreters del territori a Barcelona per presentar el butlletí de novetats. No es tracta d’ensabonar-los, sinó de tenir-los informats. “Els llibreters no fan tracte de favor -opina Adam-. Si els agrada el llibre el tractaran bé, i si no, no. Amb el menjar no s’hi juga”.

Alicia Kopf escull La Calders de Barcelona

“La Calders és una llibreria amb gènere ben triat (no esclau de la novetat) i amb molta vida. Els seus impulsors, la Isabel Sucunza i l’Abel Cutillas, són grans prescriptors literaris, condició indispensable del bon llibreter. El lloc és, a més, un focus cultural real on passen coses i on, a part de llegir, et pots prendre una cervesa amb gent a qui li agradi ballar (el format presentació de llibre més festa amb DJ en un local del mateix passatge és el meu preferit). A més, han tingut el bon gust de posar-se el nom d’un dels meus escriptors preferits en català”.