L'OTAN, cada cop més dependent dels EUA

The New York Times / Brussel·lesAlarmat pels anys de retallades en la despesa militar, el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va llançar fa dos anys un avís a la desesperada als països europeus, a qui va retreure que havien reduït aquesta partida en 35.000 milions d'euros, l'equivalent a tot el pressupost militar d'Alemanya, i posaven en perill la viabilitat de l'Aliança Atlàntica, les seves missions i el vincle amb els Estats Units. Des de llavors, amb el final de la Guerra de l'Afganistan i les pressions a la Unió Europea per contenir els dèficits pressupostaris, la retallada encara s'ha fet més gran.

Ara que el president nord-americà, Barack Obama, també es veu obligat a rebaixar la despesa militar per fent front al seu dèficit pressupostari, la responsabilitat de mantenir operativa l'OTAN continua recaient de manera desproporcionada sobre els EUA, una situació especialment insostenible quan els focus de Washington s'estan girant cap a l'Àsia com a continent prioritari d'actuació.

Els Estats Units representen actualment tres quartes parts de la despesa militar de l'OTAN, quan l'any 2001 aquesta quota era del 63%. I, entre els 28 països aliats, els experts assenyalen que només els EUA, la Gran Bretanya i Grècia compleixen amb la directriu de l'OTAN que fixa que la despesa militar ha de ser del 2% del PIB. Al contrari, països com ara França, una de les grans potències europees, ha decidit reduir a l'1,4% del PIB la despesa militar el 2014 des de l'1,9% actual. En comparació, els Estats Units van gastar un 4,8% del seu PIB en l'exèrcit el 2011. A tot això s'hi suma que el 2012, per primer cop, la despesa militar dels països asiàtics, sobretot de la Xina, va superar la dels europeus. "Avancem cap a una Europa que vol i dol en aquest capítol", assegura Camille Grand, un expert militar francès que dirigeix la Fundació d'Investigació Estratègica. "Els països europeus continuen sense prendre's seriosament la qüestió de la defensa", conclou.

Els europeus, inoperatius

Cada cop més, els analistes militars alerten que les forces armades europees, sense l'ajuda nord-americana, tenen dificultats per dur a terme operacions bàsiques. I la rebaixa de les inversions i la falta de compromís polític han fet descarrilar múltiples iniciatives destinades a fer que el continent fos autosuficient en matèria de defensa. El subsecretari general de l'OTAN, Alexander R. Vershbow, exfuncionari del Pentàgon, té clar que "la crisi financera ha estat corrosiva per a l'Aliança" i que les relacions entre la UE i l'OTAN continuen sent "disfuncionals".

Tot i que la Gran Bretanya i França han fet gala de les seves operacions a Líbia i Mali, aquestes missions precisament han posat en evidència la debilitat dels exèrcits europeus. A Líbia, els Estats Units van haver d'aportar avions no tripulats, avions de combat i d'abastiment de combustible, dipòsits de munició i míssils per destruir les defenses aèries del règim. A Mali, la intel·ligència francesa va requerir la nord-americana, drones i avions de transport i d'abastiment per dur a terme la missió.

Vista la situació, els Estats Units adverteixen que o els països europeus gasten més en defensa o corren el risc d'una "irrellevància militar col·lectiva".