L’intocable i opac patrimoni de la família Franco

BarcelonaNi la filla, ni els set nets, ni els besnets de Francisco Franco s’hauran de preocupar mai per arribar a final de mes. Més aviat al contrari: es podran permetre tot tipus de luxes. El patrimoni que va deixar el dictador, que sempre es vantava de la seva austeritat, és immens. I no el va guanyar pas amb el seu sou. L’historiador Ángel Viñas fa anys que investiga el costat més fosc de Franco, i ha anat revelant i documentant la seva “corrupció”. “El seu comportament financer durant la guerra i la postguerra és escandalós i immoral”, diu l’historiador. “El fet que s’enriquís a compte dels soldats que es dessagnaven al front no és gaire ètic”.

A La otra cara del Caudillo, l’historiador explica que Franco va entrar a la guerra sense ni un cèntim i que el 31 d’agost ja tenia una fortuna de 34milions de pessetes. Una de les seves fonts d’ingressos van ser les “subscripcions nacionals”: s’anunciaven a la premsa per auxiliar els caiguts, però bona part d’aquests donatius van anar a parar als comptes personals del dictador. Segons Viñas, també rebia diners de Telefónica i va aconseguir una considerable fortuna revenent 600 tones de cafè que el Brasil havia donat a Espanya. A aquest patrimoni s’hi ha de sumar tot el que va ser confiscat a l’enemic i els “regals” dels seus súbdits, com el Palau del Canto del Pico, que la seva hereva, Carmen Franco, va vendre el 1988 per 300 milions de pessetes.

Un dels grans negocis de la discreta filla única del dictador, que va morir al desembre, va ser aconseguir el 2003 que la finca Valdefuentes passés de terreny rústic a urbanitzable:hi va poder construir 2.700 habitatges i dos polígons industrials.

A aquesta propietat se n’hi han de sumar moltes altres: l’edifici de set plantes al carrer Hermanos Bécquer de Madrid, propietats repartides entre Guadalajara, Marbella, La Moraleja, Puerta de Hierro, diferents societats anònimes...

Una de les propietats més polèmiques dels Franco és el Pazo de Meirás. El 1937 es va crear la Junta Pro-Pazo del Caudillo amb l’objectiu d’aconseguir els diners per regalar un tros de terra gallega al dictador. L’entitat va enviar documents als ajuntaments en què indicava com “visitar personalment” cada veí i com reclamar diners. Enmig de les penúries de la guerra, els qui feien la col·lecta havien de ser molt “persuasius”. Tot aquest patrimoni aconseguit d’una manera força fosca continua en mans dels hereus de Franco. Com deia l’única filla del dictador en una de les seves últimes entrevistes:“Vivim tranquil·lament i ens deixen viure”.