Un líder de masses inspirat en el cantant Joselito

Ciutat de MèxicDesprés de dotze anys a l'oposició, el PRI torna al poder amb Enrique Peña Nieto (Ciutat de Mèxic, 1966), polític meteoritzat des dels divuit anys i que per al partit representa la nova cara del vell ordre. Apadrinat i educat pel Grup d'Atlacomulco -el Club Bilderberg mexicà, format per l'oligarquia priista i diferents expresidents-, la carrera política de Peña comença als anys 80 i 90 amb diversos càrrecs dins del partit. Però no serà fins al 2005 quan acapararà tot el protagonisme, convertint-se en governador de l'estat de Mèxic .

Sota el seu mandat, l'estat de Mèxic s'ha convertit en una de les entitats federatives més endeutades i ha guanyat el pòdium a Chihuahua com el territori on es produeixen més feminicidis de tot el país. Però les dades queden ocultes sota el somriure fotogènic del president, que ha estat protagonista de totes les portades de la premsa del cor, no només pel seu rol de polític atractiu, sinó també per la seva turmentosa vida personal, plena d'infidelitats i relacions escabroses. Escàndols inimaginables als EUA, com ara tenir dos fills fora del matrimoni o haver-se casat amb Angélica Rivera -una de les actrius de telenovel·les més famoses del país-, no li han suposat un obstacle, ans al contrari, li han servit com la seva millor publicitat.

Un producte televisiu

L'ascens de Peña Nieto ha estat catapultat pels mitjans de premsa rosa, que durant aquests últims sis anys han seguit dia a dia la seva vida personal i l'han presentat com un home que lluita contra l'adversitat, a causa de la mort d'una esposa i d'un fill. Tot i això, les circumstàncies de la mort de la seva primera dona, Mónica Petrelini, que va ser trobada sense vida al seu llit, encara no s'han pogut aclarir, i en una entrevista van generar nerviosisme al nou president.

Diu el periodista Alberto Travira que la mare de Peña Nieto, Socorro, ja de petit li feia la ratlla a l'esquerra i amb un serrell "relamido ", com el que tenia el famós nen prodigi de la música espanyola, Joselito. Però la façana del president cau per la seva poca capacitat d'improvisació -no va saber dir ni el títol de tres llibres en la passada Fira del Llibre de Guadalajara-, un discurs polític magnànim i buit, i una expressió sense personalitat que fa por, a causa del seu llenguatge massa correcte i falsament congruent.

Tot i així, Peña Nieto ha aconseguit el que cap altre president de la història del país havia fet: aplegar tots els detractors del PRI sota un mateix bloc i crear un moviment social sense precedents, el #Yosoy132 , que va néixer a les universitats mexicanes per criticar l'explícit suport que li donen les dues principals cadenes televisives del país, TV Azteca i Televisa. I no només això, se'l recorda també per l'episodi d'Atenco el 2006, on Peña Nieto va enviar 5.000 policies federals per desallotjar un poblet del seu estat que estava en contra de la construcció d'un aeroport, un incident que va deixar un saldo de dos morts, desenes de ferits i diverses activistes ultratjades pels agents.

Avui comença per a Peña Nieto una nova temporada d'aquesta telenovel·la que té enganxat tot el país i que segurament acabarà a l'exili, com els seus predecessors Felipe Calderón i Ernesto Zedillo, que continuen la seva carrera com a professors de prestigioses universitats nord-americanes.