L’hora de treure les models dels podis i dels pàdocs

BarcelonaLa temporada ciclista de primer nivell internacional comença des de fa uns anys al Tour Down Under australià. Però aquest any la prova va anunciar un canvi en el seu format que va sorprendre molta gent: va prescindir de la figura de l’hostessa de podi, la model que sol entregar els premis, fa petons als triomfadors i després es fa una foto amb el ciclista. Era un canvi promogut des del govern estatal.

“No té cap mena de sentit posar diners per pagar models per als podis i alhora pagar per finançar tractaments de salut mental per ajudar noies amb problemes d’imatge amb el seu cos”, va explicar Leon Bignell, ministre d’Esport de South Australia, quan se li va preguntar per aquesta iniciativa. “És un missatge clar del fet que hi ha papers molt més constructius, productius i influents que les dones poden i han de fer en aquests esdeveniments”, va reblar. Aquest moviment no ha trigat a tenir repercussions, en la resta del calendari ciclista, sobre una pràctica molt estesa, especialment de mans dels patrocinadors, que veuen en la figura de l’hostessa la millor manera de fer lluir les seves marques. Alhora, però, evidencia el sexisme en el món de l’esport. “És el camí que cal seguir. Les hostesses no han de ser al podi, és menystenir les dones, tractar-les d’objecte”, va dir el ciclista basc Mikel Landa, tercer en l’edició del Giro del 2015. Landa va afegir que li agradava la iniciativa del Tour Down Under de fer pujar al podi un ciclista júnior per ajudar el guanyador a posar-se el mallot de líder.

La Challenge de Mallorca, una prova professional disputada dues setmanes després, també va anunciar que no comptaria amb hostesses al podi gràcies a un acord entre l’organització de la cursa i l’Agència de Turisme de les Illes Balears. Per al gerent de l’ATB, Pere Muñoz, es tracta de “posar fi a la cosificació de les dones que posaven al costat dels premiats i els besaven, en una foto pròpia del passat que avui en dia no té cap sentit si el que volem és dignificar el paper de la dona dins la societat”.

Per la seva banda, a la Volta a la Comunitat Valenciana d’aquest febrer es va optar per contractar dos models guanyadors del concurs Míster València per acompanyar les dues habituals noies en la cerimònia de podi. La titular d’Esports, Joventut i Igualtat de la Diputació de València, Isabel García, celebrava haver promogut la presència d’“hostes i hostesses vestits còmodament per entregar els trofeus i mallots”, un fet que, afirma, “trenca amb els estereotips de l’esport”.

Debat a les curses històriques

En canvi, les curses més històriques no s’han volgut mullar sobre el tema. El director de la Vuelta a Espanya, Javier Guillén, va afirmar a la cadena COPE que no veu el tema “com una qüestió sexista”. “És una tradició, ja no del ciclisme sinó de l’esport. Per ara no em plantejo un canvi. Ara, per a mi no és un dogma. Si les coses han d’evolucionar, encantats de fer canvis. Però nosaltres no abanderarem la causa a favor ni en contra”, va matisar. Des del Tour de França no hi ha hagut cap reacció, mentre que des de la Volta a Catalunya, que es disputarà aquest mes de març, es prefereix ser discret i recordar que la cursa no finança la presència d’hostesses, que és una decisió que està en mans dels patrocinadors dels principals mallots.

Pocs ciclistes, però, han donat suport a Landa. Joaquim Purito Rodríguez, ja retirat, va dir: “Crec que donem tantes voltes a les coses que ens estem equivocant. Arriba un punt que penses: «Cal que discutim sobre això?» A mi m’agrada”. Koen De Kort (Trek-Segafredo), per la seva banda, es va limitar a recordar que va conèixer la seva parella quan ella feia d’hostessa en un podi.

El cas del motor

El ciclisme ha obert un debat que en altres països també ha arribat a altres esports. De fet, la iniciativa australiana també ha provocat que una de les proves més clàssiques del motor australià, la Clipsal 500 Motorcar Race d’Adelaida, es fes sense hostesses al podi ni al costat dels pilots, a l’inici de la prova, fent promoció de les marques que patrocinen els equips.

El Mundial de resistència, per exemple, va anunciar el 2015 que prescindiria de les conegudes com a grid girls, models que anuncien marques comercials amb vestits provocatius abans de l’inici de la prova. “Formen part del passat, la condició de la dona és diferent, avui en dia”, va dir el responsable de les 24 hores de Le Mans, Gérard Neveu. La decisió va arribar després d’un cas sonat a la Fórmula 1, quan al circuit de Xangai (Xina) el britànic Lewis Hamilton va ruixar al podi una hostessa amb cava. Hamilton va ser criticat per la premsa britànica i xinesa i es va disculpar, i es va obrir així el debat de les hostesses a la Fórmula 1. Quan al Gran Premi Mònaco, aquell mateix 2015, es van descartar les grid girls i es va decidir posar-hi models masculins, pilots com Sebastian Vettel es van queixar. “Per què no hi ha noies, a la graella? Això és inacceptable. No és gens divertit aparcar el teu monoplaça darrere de nois que sostenen el cartell amb el meu nom. Cal mantenir les tradicions”, va dir. I les grid girls van tornar al Gran Premi de Mònaco.

En alguns casos s’ha apostat per tenir la mateixa xifra de models masculins i femenins, però en general el model segueix intocable. Especialment al món del motociclisme, on hi ha molt d’hermetisme perquè algunes marques comercials han creat una imatge en què la presència de models femenines amb vestits atrevits és clau. “Jo vinc a competir, no a mirar noies”, va dir el 2012 l’italià Andrea Iannone, un dels pocs que es va queixar.

L’ARA ha intentat obtenir declaracions de pilots sobre aquest aspecte. Un pilot català que ja no és al Mundial reconeix: “Es mouen diners amb contractes i no ho puc criticar públicament. A mi no m’agrada. I com a gest de complicitat demanava a la meva dona que ella m’aguantés el paraigua abans de sortir. Però les models mouen diners i calia callar”. Dorna, l’organitzador del Mundial, defineix la presència de les grid girls com una part més dins de tota la gent que treballa al motociclisme.

“És trist veure noies satisfetes de ser només dones anunci”

“No som un objecte decoratiu. Per arribar a determinats llocs et demanen parlar bé dos o tres idiomes, tenir un caràcter que eviti crear problemes... però, evidentment, és una qüestió d’imatge que entenc que generi dubtes”. L’Adriana té 21 anys, estudia comunicació i viu amb els pares en una població del Maresme. I és model en una agència a través de la qual ha arribat a moltes feines dins del món de l’esport. “Entenc el debat però no sempre és una qüestió negativa”, explica. “A mi no em molesta fer d’hostessa en molts actes on cal que algú faci aquesta feina. Al final, és ajudar en l’organització, posar ordre... No entenc la criminalització de la bellesa”, es queixa, malgrat admetre que en alguns casos s’ha sentit humiliada. “Una cosa diferent és que en algunes feines et vesteixin d’una determinada manera i et converteixin en un anunci amb cames”, diu. A l’Adriana li va molestar especialment una època en què va treballar amb una marca de begudes que portava als circuits de motor noies vestides amb una roba molt ajustada i el nom de la marca visible. “Bàsicament, era una dona objecte, malgrat que a l’agència amb la qual treballava llavors t’ho venien com una feina de publicitat”, es queixa. Tan bon punt va poder, va deixar de participar en aquestes campanyes. “En el món del motor encara hi ha una cultura molt masclista. Es fa aquesta associació de posar una dona atractiva al costat del cotxe o la moto. També passa en fires. Un any vaig passar-me hores dreta al costat d’un cotxe, somrient”.

“És una feina com una altra”, diu la Sara. Té 21 anys, no estudia i li agrada treballar als circuits. “Em semblaria bé afegir homes guapos, però ¿per quina raó no s’han de voler dones boniques? Si vols captar l’atenció, res millor que la bellesa”, diu enfadada. La Sara no entén les polèmiques sorgides arran de la presència de models en podis o circuits. L’Adriana, sí. “En alguns casos era trist veure noies que estaven satisfetes de ser només dones anunci. A mi m’agrada fer d’hostessa, però vestint de manera elegant i amb una feina que vagi més enllà d’estar quieta somrient”, conclou.