La centreesquerra per poc a Itàlia, la dreta ressuscita i irromp Grillo

BarcelonaEls sondejos preelectorals no han acabat de captar el malestar de milions d'italians i vet aquí que el centreesquerra de Pier Luigi Bersani es troba amb una victòria pírrica a la Cambra de Diputats, i l'amo de la política italiana dels últims 20 anys, Silvio Berlusconi, continua viu i amb prou força per aturar l'esquerra. I qui escombra els vots dels italians cansats de la corrupció estesa a tot el país, els serveis estatals escassos, els impostos més alts d'Europa a excepció dels països nòrdics i els privilegis dels polítics és un Beppe Grillo que s'erigeix en protagonista d'aquesta nova era política que s'obre a Itàlia.

1.- Bersani, victòria pírrica: venç les eleccions, però de manera insuficient

El líder del centreesquerra, Pier Luigi Bersani, ha dilapidat el capital polític que havia acumulat a principis d'any i ha cedit terreny als dos adversaris: Berlusconi i Grillo. Fa dos mesos tenia un avantatge de més de deu punts sobre Berlusconi, i encara fa dos dies creia en un triomf. Bersani s'ha acomodat i ha anat perdent consens davant les quimèriques promeses de Berlusconi i, sobretot, els atacs fulminants de Grillo, que ha robat molts vots potencialment de l'esquerra. Bersani només ha sabut fer una promesa concreta, retallar els costos dels metges especialistes, i no ha sabut escoltar la ràbia dels italians davant els privilegis polítics i els sacrificis que recauen sobre les persones de poder adquisitiu mitjà i baix, que han acabat donant ales a Grillo.

2.- Berlusconi ressuscita: guanya al Senat gràcies a la Llombardia i Sicília

Fa només dos mesos se'l considerava pràcticament un cadàver polític. El declivi començat un any i mig abans pels escàndols sexuals i, sobretot, la crisi a finals del 2011 el van deixar malparat. El novembre del 2011 va haver de dimitir, arraconat per la crisi del deute, i va ser substituït pel tècnic Mario Monti. Va perdre encara més suports arran de l'aliança contra natura amb l'esquerra per sostenir Monti. Però Berlusconi ha sabut connectar amb antics electors en una campanya en què ha estat omnipresent i en què ha promès retornar un impost impopular, el de béns immobles. L'havia introduït ell, però va assegurar que el suprimiria i tornaria els diners als italians, fins i tot posant-los de la seva butxaca. Al final la seva coalició s'ha emportat les decisives regions de la Llombardia, Sicília, el Vèneto i la Campània.

3.- L'antipolítica venç: el Moviment 5 Estrelles salta del no res a tercera força

Beppe Grillo és el líder més satisfet pels resultats d'aquestes eleccions. El seu partit, el Moviment 5 Estrelles, ha passat del no res a ser la tercera força, amb resultats brillants: l'han votat un de cada quatre italians. Ha aconseguit monopolitzar la campanya electoral i s'ha emportat una gran quantitat de vots d'indecisos. Ha superat de llarg les previsions que li donaven les enquestes abans de la campanya -un 16% de vots- i podria ser la primera força a la Cambra de Diputats i la tercera al Senat. A més, és el partit més votat en moltes regions, algunes tan importants com el Vèneto, el Piemont, Sicília, la Ligúria, i també a Sardenya, el Friül-Venècia Júlia, els Abruços i les Marques. I això que la seva oferta és agosarada: sortida de l'euro, deixar de pagar el deute italià, renovar la política.

4.- Monti s'enfonsa: l'actual primer ministre no arriba al 10% de vots

Mario Monti era el favorit de molts governs, empreses i mercats, però els italians li han girat l'esquena: l'han votat menys del 10%. Fa 13 mesos, quan va frenar la crisi del deute, va ser reverenciat com el salvador d'Itàlia. Als primers mesos va quedar posicionat com el líder polític més ben valorat pels italians, malgrat les retallades pressupostàries. Però el pagament dels primers venciments de l'impost de béns immobles o l'encariment dels serveis sanitaris han dut la majoria de votants de centredreta a preferir les promeses de Berlusconi. Monti, sempre realista, no ha sabut donar esperança d'un endolciment del rigor pressupostari durant la seva campanya. El suport del Vaticà tampoc ha estat suficient en aquest país on l'Església té tradicionalment un pes important en la política.

5.- Regions dividides: frec a frec a la Llombardia; al Laci guanya l'esquerra

El recompte de vots dels governadors se sabrà avui. Però ahir els resultats provisionals als Parlaments regionals indicaven que l'esquerra arrabassava el poder a la dreta a Laci. La governadora Renata Polverini, que va dimitir per escàndols de corrupció que afectaven la seva junta, cediria el poder al candidat de l'esquerra, Nicola Zingaretti. El de la dreta ja no era Polverini, sinó l'ultradretà Francesco Storace, expresident del Laci. A la Llombardia, malgrat les sospites de corrupció del governador berlusconià Roberto Formigoni, el nou candidat dretà, Roberto Maroni, de la Lliga Nord, estava frec a frec amb l'esquerrà Umberto Ambrosoli a l'hora de tancar l'edició.