L'espanyolisme mostra els seus límits
BARCELONAQuan l'espanyolisme, per boca dels líders del PP i C's, va intentar contraargumentar la manifestació de l'Onze de Setembre amb el pretext de la majoria silenciosa no va calcular que, un mes després, l'excusa li retornaria com un bumerang. "Luego diréis que somos cinco o seis" , repetien ahir a la plaça de Catalunya de Barcelona els manifestants que van respondre a la crida de la plataforma D'Espanya i catalans per afirmar la seva espanyolitat amb motiu de la Hispanitat. Cert, no eren cinc o sis, sinó uns 5.000 o 6.000, segons la Guàrdia Urbana. 65.000, ni més ni menys, segons la Delegació del govern espanyol a Catalunya. Fet i fet, la rodona central de la plaça de Catalunya plena (no es va haver ni de tallar el trànsit). Un capítol a part mereixen els càlculs de la plataforma organitzadora (100.000) o els de Nuevas Generaciones (500.000).
Però al marge de xifres, la d'ahir va ser la manifestació d'afirmació espanyolista més important que s'ha fet en les últimes dècades a Catalunya. Després del clam sobiranista de l'Onze de Setembre i ara ja amb el procés d'autodeterminació damunt la taula, ahir van quedar clars els límits i la capacitat de mobilització social de l'espanyolisme.
La convocatòria amb motiu del Dia de la Hispanitat, que pretenia ser la resposta al clam sobiranista, es va convertir de facto en l'acte d'inici de la precampanya del PP i, en menor mesura, de C's. Una Alícia Sánchez-Camacho entregada, amb el seu grup parlamentari en ple al darrere i destacats dirigents com Xavier García Albiol, Alberto Fernández Díaz i Dolors Montserrat, va considerar la concentració un "èxit de la Catalunya silenciosa que no havia alçat la veu, la dels sentiments compartits, catalans i espanyols".
L'espanyolisme no vol votar
Camacho es posava així a rebuf del manifest que van llegir en català, castellà i anglès els organitzadors, que advertia: "Sorgim de la Catalunya silenciosa. El nostre silenci no vol dir que compartim la idea d'una Catalunya separada d'Espanya. Silenci, mai més!", seguit de forts aplaudiments i dels " Viva España" i"Visca Catalunya" de rigor . De fet, els portaveus de la plataforma admetien que "alçar la veu és l'única manera d'aturar l'aventura separatista" d'Artur Mas. L'única, perquè no conceben la possibilitat d'articular-ho democràticament en el referèndum que s'ha de convocar la pròxima legislatura i que no volen ni que es plantegi. "Ningú té dret a demanar-nos que optem per la nostra condició de catalans o d'espanyols", clamava el manifest. "Que boti Catalunya", cridaven en un moment donat els concentrats, que deploraven que se'ls atribueixi l'estratègia de la por: "Tenim el dret que ens diguin les conseqüències de la separació de Catalunya. No és por, és el dret a la veritat".
Sánchez-Camacho va considerar la mobilització "una lliçó" a Artur Mas, a qui va exigir, un cop més, "que no trenqui la convivència". "Demano a Mas el mateix respecte a les persones que han acudit a aquesta concentració que l'ofert a altres manifestacions, a les quals s'ha donat suport des del Govern", va etzibar la líder del PP a Catalunya, que també va retreure al PSC que no hi fos. El líder de C's, Albert Rivera, va demanar a la gent que "no tingui por i vagi a votar massivament". "Perquè sempre guanya el nacionalisme quan ens quedem a casa", afegia. Camacho i Rivera van haver de compartir manifestació amb el líder de la xenòfoba PxC, Josep Anglada, que també s'hi va deixar veure.
La concentració va transcórrer majoritàriament en un ambient festiu, reivindicatiu, amb gent de totes les edats i substrats socials, i el castellà pràcticament com a únic idioma de converses que giraven entorn als tòpics de l'antinacionalisme català. Cantaven consignes com "Catalunya espanyola", "España una y no cincuenta y una" , "No nos engañan, Cataluña es España" o "Más español en la educación" . La pluja sobtada va accelerar el final de la concentració i va inspirar els més creatius: "No está lloviendo, Mas está llorando" . I el monument a Francesc Macià, blanc dels més incivilitzats. Els grupuscles d'ultres amb simbologia feixista van ser residuals i es van deixar veure únicament quan ja havia quedat desconvocada la concentració. Malgrat els esforços de l'organització per evitar l'exhibició de símbols preconstitucionals, els ultres es van fer sentir a última hora en entonar el Cara al sol i alguns Arriba España . Ells són la minoria dins la minoria.
