L’esclat violent a Gaza amenaça tota la regió

BarcelonaL’enèsima escalada de violència entre israelians i palestins es produeix en un context regional inèdit, que obre més interrogants i genera nous perills en una zona massa avesada a la inestabilitat. Més enllà de la incertesa sobre la dimensió que acabarà adquirint la nova ofensiva militar israeliana sobre Gaza, “el més preocupant ara mateix és que el conflicte per excel·lència del Pròxim Orient s’hagi reactivat en uns moments en què hi ha un trasbals tan gran a la regió”, amb una guerra oberta a Síria i els jihadistes de l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIL) cada cop més forts a l’Iraq, apunta el director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, Antoni Segura.

Tot i que les dinàmiques de la nova crisi àrabo-israeliana són “gairebé un clàssic”, Segura creu que aquest cop a Benjamin Netanyahu i Mahmud Abbas “se’ls pot escapar de les mans pels factors externs, perquè l’entorn ha canviat”, ja que els “triomfs” de l’ISIL poden radicalitzar alguns sectors palestins. Per això creu que el primer ministre israelià i el president palestí farien bé de tornar a seure a la taula de negociació que van abandonar a l’abril.

L’amenaça que el conflicte contagiï tota la regió fa més urgent que mai reimpulsar el procés de pau, ara que “encara està en mans dels laics” en un bàndol i l’altre, apunta l’analista. Però per a això cal veure encara quin camí prendran els inquietants esdeveniments dels últims dies.

Tercera Intifada?

Un nou aixecament popular palestí no sembla gaire probable

“El risc d’una Tercera Intifada sempre hi és”, diu l’investigador del Cidob en Orient Mitjà i Mediterrani, Eduard Soler, convençut que l’escenari obert a la regió genera “cada cop més tensió i confrontació social”. Però admet que la incògnita sobre un nou aixecament popular palestí, com els del 1987 i el 2000, és “impossible” de resoldre.

“En els últims anys han passat coses molt més greus i no hi ha hagut cap nova intifada. I no n’hi haurà cap en molt de temps, perquè hi ha una fatiga de combat total tant en la societat palestina com en la israeliana”, afirma el catedràtic de ciència política de la UB Pere Vilanova.

La fràgil unitat palestina

L’escalada posa el govern de Fatah i Hamàs a la corda fluixa

El detonant de la nova crisi van ser les morts de tres adolescents israelians, “probablement a mans d’un grup de militants palestins que escapen del control de Hamàs; Israel ho sap, però de tota manera ataca Hamàs”, opina Vilanova. Però Soler veu clar que aquest no és l’únic motiu: “L’anunci del govern d’unitat nacional [entre Fatah i Hamàs al bàndol palestí] va posar nerviós Israel i cal entendre el que està passant com una reacció a això”.

Els experts coincideixen que el nou escenari posa en perill la fràgil unitat palestina, que havia de convocar eleccions. “Aquests comicis seran quan Israel vulgui, i si no vol, no seran”, sentencia Vilanova.

Ofensiva “esglaonada”

L’operació militar israeliana pot remetre, però Hamàs està dèbil

Tot i així, Vilanova veu certa contenció en l’operació militar d’Israel, Marge Protector. Potser perquè una fórmula més dràstica -com l’ofensiva Plom Fos del 2008-2009, en què van morir uns 1.600 palestins-“té més inconvenients que avantatges” per al govern israelià. Per ell, l’ofensiva israeliana sembla tan “esglaonada”, que podria “baixar com un suflé”.

“Però Israel no surt mai debilitat d’aquests experiments, mentre que Hamàs sí que està molt més dèbil ara que fa tres anys”, apunta Vilanova. De fet, el seu diagnòstic encara és més contundent: “Israel ha guanyat i Palestina ha perdut”. Segura, en canvi, encara hi veu l’oportunitat -i la urgència- d’una nova negociació.

Potències mediadores

Al-Sissi ja no té vincle amb Hamàs i EUA està desaparegut

Egipte va exercir de mediador en l’esclat de violència del 2008 -Hosni Mubàrak- i del 2012 -Mohammed Mursi-. Però el nou govern d’Abdel Fattah al-Sissi ja no té el vincle amb Hamàs que tenien els Germans Musulmans de Mursi i caldrà veure si pot jugar aquest paper.

I els Estats Units, que tant es van esforçar fins a l’abril per aconseguir el fallit acord de pau, es mantenen en segon pla des del nou esclat de violència. Una “absència total” que demostra el “pànic” d’Obama a tornar a implicar-se en una guerra a la zona, diu Segura, que veu en el silenci actual la voluntat de l’administració nord-americana “d’allunyar-se” del Pròxim Orient.