L'aznarisme sobreviu a Aznar

Periodista"Som un partit de centre que reivindica la moderació i el sentit de la responsabilitat". És el juliol del 2008 i Mariano Rajoy pronuncia la frase davant José María Aznar en plena Sierra de Madrid. El paisatge bucòlic de Navacerrada no desglaça la tensió que s'ha viscut setmanes abans al congrés dels populars a València, quan l'ara president del govern espanyol aconsegueix renovar el lideratge tot i els cops de peu de l'aznarisme. En aquella clausura del campus FAES, Rajoy afegeix, però, que es mantindrà fidel als "principis i valors" del PP.

I ha estat cert. L'allunyament entre l'exmandatari espanyol i el seu delfí s'explica per causes diverses però no és un divorci ideològic. Per sobre de tot, Aznar, que va deixar la primera línia política jove, amb 51 anys, se sent traït. L'emancipació del successor és un plat de mal pair per a qui ha estat el líder intocable de la dreta durant anys. Si l'encaix d'un expresident sempre és difícil, en aquest cas s'hi sumen les polèmiques judicials que toquen de ple la seva etapa de govern, des de Gürtel fins a Bárcenas, i el ball de cadires al voltant de la candidatura a l'alcaldia de Madrid que ocupa la seva dona, Ana Botella.

Tot plegat pesa molt més que les discrepàncies de fons en el terreny polític. De fet, el que ell qüestiona és el ritme de les reformes i la negativa a abaixar, ja des d'ara, els impostos. Però l'horitzó final dels uns i els altres és el mateix. En molts àmbits, la gestió de la Moncloa s'inspira en l'essència ideològica -i en l'estil- de l'aznarisme. D'exemples no en falten. La polseguera que ha aixecat la llei Wert, amb la voluntat d'"espanyolitzar" des de les aules, recorda perillosament el polèmic decret d'humanitats de l'exministra Esperanza Aguirre. Un executiu del qual ja formava part Rajoy.

La reforma de l'avortament

Temps després, com a cap de l'oposició, va donar suport a la majoria d'iniciatives homogeneïtzadores, com el Manifiesto por la lengua común , en favor del castellà. L'executiu espanyol també ha obert el meló per canviar la llei de l'avortament, seguint el programa electoral i provant d'acontentar els sectors més a la dreta. Tot i que alguns acusen el president espanyol de voler frenar la reforma per evitar la divisió interna que causa en un partit que aplega tantes sensibilitats, es fa difícil imaginar que el ministre Ruiz-Gallardón, home de la seva màxima confiança al partit, hagi fet cap pas sense rebre l'ordre. A més, a la cúpula dirigent, les posicions són clares. Cal recordar que les ministres Ana Mato -Sanitat- i Ana Pastor -Foment- es manifestaven al costat d'Aznar, l'any 2009, en contra de la llei de l'executiu de Zapatero.

Aquell llunyà 2008, a Navacerrada, Manuel Fraga va recomanar a l'expresident que es quedés "fora de la política", ja que ell mateix així ho havia decidit. ¿Es penedeix avui dia d'haver pres la decisió de plegar el 2004?