L'austeritat castiga la despesa militar d'Occident

BarcelonaEls estats de la Unió Europea s'han resistit a passar la tisora a la despesa militar, però finalment no hi ha hagut alternativa. La crisi econòmica ha obligat els governs europeus i de la majoria de membres de l'OTAN a disminuir el pressupost en defensa. L'any passat, per primer cop des del 1998, va baixar la despesa militar al món. "Estem veient el que podria ser el començament d'un canvi en l'equilibri dels països occidentals rics cap a les regions emergents: mentre que les polítiques d'austeritat i la disminució de la pressió a l'Afganistan provoquen la reducció de la despesa dels primers, el creixement econòmic continuat l'augmenta en els segons", afirma a l'ARA Sam Perlo-Freeman, director del programa de despesa militar i producció d'armes de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI).

Des de la crisi financera mundial del 2008, 18 dels 31 països europeus han reduït la despesa militar en més d'un 10% en termes reals. La retallada més dràstica ha estat en les contractacions, però per primera vegada també s'ha trencat el tabú de reduir el nombre de soldats. El total de personal militar als socis europeus de l'OTAN ha passat dels 2,51 milions del 2000 a 1,86 milions el 2012, és a dir, una retallada pròxima al 25%, segons dades de l'IISS. "La desacceleració actual és el resultat de la combinació de les mesures d'austeritat i la reestructuració que encara arrosseguem de la Guerra Freda -afegeix Perlo-Freeman-. Londres ja no podria envair l'Iraq amb el mateix nombre de tropes que ho va fer el 2003". Washington, que tot i reduir el pressupost del Pentàgon partia d'un sostre altíssim, multiplicat per les guerres a l'Afganistan i l'Iraq, s'inquieta per la tisora europea.

Sense exèrcit europeu

Malgrat la dràstica retallada, la UE continua tancant la porta a un projecte de cooperació en matèria de defensa. "Si fa dos anys ja es va obviar el debat per tirar endavant una indústria armamentística comuna i evitar duplicitats inútils, queda clar que un exèrcit europeu està totalment fora de l'agenda -puntualitza Perlo-Freeman-. Mantenir l'autonomia nacional en defensa és encara molt important", rebla l'analista.

Canadà

La simulació d'entrenaments, el model anticrisi d'Ottawa

L'exèrcit canadenc ha deixat d'entrenar-se a prop de la zona àrtica, al mar o a l'aire, sempre que no sigui imprescindible per a una missió en concret. "És massa car i ho podem fer en llocs de simulació", explicava al març al Congrés el comandant en cap de les forces armades canadenques. Des del 2010 la despesa en defensa ha caigut un 5%. La purga continua: ara es vol retallar tant amb 3.500 funcionaris com amb 3.500 soldats i amb un 30% dels contractes militars.

Estats Units

Un intens debat portes endins però pocs canvis a nivell mundial

Que Washington decideixi disminuir el pressupost que destina al Pentàgon afecta poc les balances de poder internacional, ja que només els EUA sumen el 39% de la despesa militar mundial, però la decisió sí que provoca un gran enrenou dins de casa. La majoria de retallades decretades per Obama s'iniciaran aquest 2013, però l'any passat els EUA ja van veure com es gastaven 15.000 milions d'euros menys del que s'havia pressupostat. És a dir, la despesa va caure un 4,07% respecte al 2011.

Regne Unit

Després del nombre de soldats, el nou objectiu és la flota nuclear

El 2020 l'exèrcit britànic tindrà la meitat d'efectius que durant la Guerra Freda (llavors eren 163.000). La major part d'aquesta dràstica reducció, de 20.000 homes, coincideix amb la retirada de l'Afganistan. A banda, el principal debat en matèria de defensa ara a Londres és què fan amb la costosa flota de submarins nuclears del programa Trident -que necessiten remodelar-se- després de veure que París ha decidit continuar invertint en el seu programa atòmic.

Noruega

Oslo augmenta els pressupostos i es focalitza en la ciberguerra

La crisi no passa factura a Noruega, que ha augmentat la seva partida pressupostària en defensa aquest 2013 i ha incrementat un 30% el paquet destinat a la ciberseguretat. Segons la ministra de Defensa, l'objectiu és renovar i continuar modernitzant l'exèrcit, una cosa que han deixat de banda la majoria de països tocats per l'austeritat.

Portugal

Els alts càrrecs militars tornen a amenaçar el govern

Tot i estar rescatat i tenir un exèrcit moderat, el pressupost de defensa de Portugal suposa un percentatge més alt del PIB que a Espanya i a Itàlia. En l'últim paquet de mesures del govern, està previst reduir un 20% els costos militars. Amb el record encara del cop d'estat, un grup de militars van plantar-se al desembre davant del palau presidencial.

Itàlia

L'exèrcit, l'última estocada de les retallades del govern Monti

Un dels últims llegats del govern de Mario Monti va ser una retallada d'uns 5.000 milions d'euros en el pressupost de defensa d'enguany. Una xifra estimada, a causa del secretisme amb què es porta el tema a Roma. Itàlia també s'ha vist obligada a reduir la contractació de 90 avions F-35 (el projecte en defensa més car del món) a 40. El personal militar també es reduirà fins al 2024, un llarg termini a diferència de la resta de països europeus. S'acomiadarà un terç de la plantilla civil.

Holanda

Els nous vaixells de patrullatge es queden a casa

L'objectiu aquest 2013 és retallar 635 milions del pressupost i això vol dir que, malgrat haver pagat ja quatre nous vaixells de patrullatge (OPV), la meitat es quedaran a casa. També es reduiran els F-16 de 87 a 68, i el nombre de tropes de 61.000 a 49.000.

Alemanya

El primer a atacar la despesa en defensa un cop va esclatar la crisi

Els primers a estrènyer-se el cinturó en defensa van ser els alemanys. El 2010 Berlín ja va posar-se com a objectiu reduir el seu exèrcit de 250.000 homes a uns 185.000, a més de retallar 13.000 milions d'euros en el pressupost dels pròxims anys. El 2012 va gastar un 2,86% menys. Fins a la caiguda del Mur de Berlín, l'Alemanya Federal no va participar mai en missions militars. Després, però, s'ha integrat en operacions internacionals, com a l'Afganistan.

França

Menys llocs de treball a canvi de més inversió en tecnologia

París ha congelat la despesa militar per als pròxims anys, retallant un 10% dels llocs de treball en defensa a canvi d'invertir més en equipament d'alta tecnologia. "França vol continuar sent capaç de reaccionar tota sola", va dir el president Hollande a l'abril, quan es va presentar una revisió estratègica del sector. Tot i no reduir en defensa, Hollande es veu obligat a complir amb l'objectiu de dèficit i a retallar 60.000 milions d'euros en 5 anys. Caldrà veure què fa l'any vinent.

Grècia

L'intervingut que no va retallar en despesa militar fins al 2011

Grècia és el país europeu que ha patit més la dictadura de l'austeritat, però paradoxalment és el segon membre europeu de l'OTAN que aporta un percentatge més alt del PIB en defensa. Un exèrcit integrat per més de 90.000 persones protegeix una població de 10 milions, de manera que és un dels més grans de la UE, proporcionalment. Atenes no va tocar els pressupostos en defensa fins al 2011. Per què? En part pel mateix deute: devia contractes milionaris a creditors francesos i alemanys.