L'atur tira per terra totes les promeses de Rajoy

MadridQuasi un any i mig després d'arribar a la Moncloa Mariano Rajoy admet que no podrà complir la gran promesa electoral d'acabar amb l'atur. Ahir el consell de ministres va revisar les previsions macroeconòmiques per enviar-les a la Comissió Europea, en les quals certifica que quan acabi la legislatura un de cada quatre treballadors seguirà aturat.

La pitjor taxa d'atur es preveu que serà la d'enguany, un 27,1% de la població activa, el 2014 baixarà lleugerament fins al 26,7% i encara estarà al 25,8% l'any 2015. Aquesta serà la taxa amb la qual Rajoy tancarà el seu primer mandat després d'haver-lo iniciat el novembre del 2011 amb un atur del 22,8%. La conclusió és demolidora per a Rajoy: la seva herència serà pitjor que la de Zapatero.

Rajoy, que no compareixerà fins d'aquí dues setmanes per explicar el seu full de ruta, tampoc compleix per la via impositiva. Dimecres va assegurar: "Aquest divendres no hi haurà impostos". Però la realitat és que sí que hi haurà més impostos -tot i que no es van aprovar ahir-, fins i tot respecte a l'IRPF, que era, juntament amb l'IVA, l'únic impost que tothom tenia clar que no tocaria. Mantindrà la pujada de l'impost de la renda un exercici més i no l'abaixarà el 2014 com es va comprometre a fer el dia que el va augmentar. A més, hi haurà més tributs indirectes, en crearà un de mediambiental i apujarà tots els impostos especials, excepte el d'hidrocarburs. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no va voler precisar l'abast de la pujada i, de fet, no va voler ni verbalitzar a quins impostos es referia; es va haver de deduir.

Sense canvi de rumb

L'opacitat va ser una constant a la roda de premsa convocada per explicar el pla d'estabilitat i el programa estatal de reformes, que són la continuïtat de les retallades que es van aprovar l'any passat, que no han donat els resultats esperats. La millor prova és que la recuperació econòmica no arribarà fins a l'any que ve. El mig punt que havia de créixer el PIB el 2013 s'ha convertit en una caiguda de l'1,3%. Un autèntic bany de realisme per al PP.

Tot i la contundència de les dades, el govern central no pensa canviar de rumb. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ho va deixar clar: "La política econòmica que manté aquest govern serà la mateixa i no hi haurà alteracions en els grans eixos". L'executiu manté que les coses s'han fet bé i que això és el que ha permès que "no es demanin esforços més grans a la gent".

El que queda per saber de les 22 mesures anunciades ahir, però, és molt. La intenció de la Moncloa era que arribés el missatge a Brussel·les que Espanya fa la feina encomanada i en la línia recomanada.

En general són unes reformes que agraden a la Comissió Europea, que és la que ha de donar el vistiplau als comptes i la que ha de flexibilitzar el dèficit a l'Estat perquè no vagi tan asfixiat i pugui pagar les pensions i les prestacions de l'atur, que s'emporten bona part del capítol de despeses.

El govern central dóna per negociat i tancat que la CE li autoritzarà un dèficit de fins al 6,3% i tindrà dos anys més per complir amb el desitjat 3%, fins al 2016. En aquest apartat Montoro es va limitar a traslladar la proporció de marge a les comunitats, és a dir, del 0,7% respecte a un 4,5% es passa a un 1,2% sobre un global del 6,3%. Queda pendent com quedarà el repartiment asimètric d'aquest sostre.

No obstant, ahir el govern espanyol va tornar a fer un joc de mans a les comunitats. Després d'anunciar l'ampliació de l'objectiu de dèficit va anunciar que les partides addicionals que l'Estat reparteix a les autonomies des de les reunions sectorials seran revisades. Montoro va explicar que es reduiran els convenis dels serveis que donen les comunitats autònomes i les entitats locals. Va arribar a dir que "això no era una reducció en si, sinó una reforma estructural". El global d'aquests convenis, excloent les polítiques actives d'ocupació, suposa actualment mil milions d'euros. Hisenda no pretén eixugar-los al cent per cent, però sí reduir-los de manera important.

Contractes públics i pensions

La millora dels comptes públics també pot arribar per la desindexació dels contractes públics. És a dir, el govern central vol eliminar per llei la clàusula que hi ha en moltes normatives que fa que de manera automàtica es revaloritzin els costos per l'IPC. Davant els dubtes que això es pugui traslladar també a l'eliminació per llei de la revalorització de les pensions, el govern central va fugir d'estudi assegurant que tot el que afecta la Seguretat Social s'ha de debatre i decidir en el marc del Pacte de Toledo. Però un informe de l'executiu ja apunta mesures com endarrerir l'edat de jubilació més enllà dels 67 anys o allargar els períodes de cotització. El 29 de maig la CE haurà de confirmar si està d'acord o no amb els dos plans presentats per Espanya.