L’alcalde de Deià: “Jo he de compartir casa”

PalmaDeià és un dels pobles més bonics de Mallorca. Enmig de la serra de Tramuntana, amb carrers costeruts per on s’enfilen cases de pedra tradicionals i amb una caleta. Un paradís que atreu milers de turistes cada estiu. També és el poble més car de l’illa. El metre quadrat val més de 5.700 euros i gairebé no s’hi pot llogar res. Idealista només hi ofereix dos xalets: un per 2.500 euros al mes i l’altre per 6.000. A Deià, fins i tot l’alcalde pateix les conseqüències d’aquests preus: “Jo he de compartir casa perquè tot sol no m’ho puc permetre”, admet Lluís Apesteguia, que té 37 anys. Comprar tampoc és una possibilitat. “Impensable per a una persona amb un sou normal”, lamenta. A Idealista, l’habitatge més barat del municipi s’ofereix per 340.000 euros.

Els preus, els últims anys, “s’han disparat estratosfèricament”, assegura Apesteguia. I cada vegada hi ha menys gent que hi visqui tot l’any: fa una dècada eren 750 habitants mentre que ara en són 630. Paradoxalment, “no hi havia hagut mai tantes cases”, afegeix l’alcalde. La nova construcció ha anat directament lligada a l’oferta turística.

A Deià hi ha 800 places de lloguer vacacional i 400 d’hotel, és a dir, dues places turístiques per habitant. A l’estiu, quadrupliquen la població i arriben als 2.500 habitants. “Vivim un procés de gentrificació de manual”, apunta Apesteguia.

Deià és el municipi més car de Mallorca, a l’hora de comprar-hi casa, però no és el més car de les Balears. El més prohibitiu és a Eivissa: Sant Joan de Llabritja, on un pis de 70 metres quadrats costa 433.720 euros, segons les dades d’Idealista. De fet, les Balears són la comunitat on s’ha disparat més el preu de l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Segons l’INE, en els últims cinc anys la compra s’ha encarit un 10% i l’arrendament un 13%. Les dades del portal Idealista són encara més contundents: indiquen que des del 2013 hi ha hagut un increment d’un 71% del preu de venda del metre quadrat, que ha passat dels 1.964 euros d’aquell any als 3.353 d’aquest abril. El lloguer, en el mateix període, s’ha disparat un 76% de mitjana a totes les Balears. Per viure un mes al pis de 70 metres quadrats que el 2013 costava 525 euros ara en calen 924.

Amb aquests preus Toni Amengual no pot permetre’s ni una habitació. “Cobr 460 euros, on he de llogar res? Només per una habitació en demanen 300”, diu. Té seixanta anys, en fa 27 que cobra una pensió d’incapacitat permanent i vivia amb la seva mare fins que es va morir. Ara ocupa una caseta d’eines als afores d’Inca. “No tenc aigua potable i quan plou me mull”, assegura. Es dutxa i s’alimenta al menjador social de Càritas del poble i una placa solar li permet carregar el mòbil.

Compra estrangera

Una parella d’Artà arriba a casa després de passar unes setmanes fora de Mallorca. Quan obre la porta es troba dos tríptics publicitaris d’immobiliàries alemanyes que s’ofereixen a valorar i, si convé, a comprar casa seva. Això no és cap particularitat d’Artà: és cada vegada més habitual a tot l’arxipèlag. Fa més de mig segle que les Balears estan de moda pel turisme, però els últims anys cada vegada hi ha més estrangers que hi compren cases, i immobiliàries que han detectat l’oportunitat de negoci. Aquest fenomen és clau, juntament amb la incursió al sector dels fons d’inversió i l’increment del lloguer turístic, per explicar l’augment vertiginós del preu de l’habitatge, una tempesta perfecta que cada cop fa més difícil que els illencs trobin una llar digna.

Els estrangers han comprat el 35,4% de l’habitatge que s’ha venut durant el primer trimestre d’aquest any, segons el Col·legi de Registradors. L’any passat van fer el 40% de les 17.502 compravendes que hi va haver a l’arxipèlag, segons l’Associació Balear Immobiliària Nacional i Internacional (ABINI). De fet, només durant el 2021 es van invertir a les Balears 2.640 milions d’euros d’origen estranger per comprar habitatge.

La presidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris de les Balears (API), Natàlia Bueno, reconeix que el mercat illenc s’ha fet molt atractiu “perquè ofereix molt bona rendibilitat per destinar al lloguer”, fins i tot a Menorca, on s’ha notat un increment important de compra d’habitatges per part de francesos.

Una de les claus és la diferència del poder adquisitiu. Segons un estudi de la plataforma Growth from Knowledge del 2021, el poder adquisitiu a Espanya és de 14.709 euros, després de la deducció d’impostos i contribucions. Un 2% (346 euros) per sota de la mitjana europea. Però els països que tenen molta presència en la compra d’immobles a Mallorca tenen el poder de compra per càpita molt més alt: a Alemanya és de 23.637 euros; al Regne Unit, de 23.438; i a França, de 20.662 euros.

Fons d’inversió

Els quatre primers mesos de l’any els fons d’inversió han destinat entre 960 i 1.000 milions d’euros a Espanya. Una xifra que, segons la membre del consell assessor de GN Group Inma Ranera, s’acosta molt a les d’abans de la pandèmia, quan hi invertien més de 4.500 milions d’euros a l’any. El 2021 els fons van destinar 3.180 milions a Espanya, un 17% dels quals (540) a les Balears. Els fons han anat guanyant pes en l’habitatge des de la crisi del 2008, perquè es van quedar els immobles que van anar a parar als bancs quan les famílies no van poder pagar les hipoteques.

Una de les operacions més sonades la va fer CaixaBank, que va vendre la seva cartera estatal a Blackstone per 800 milions d’euros. Però els fons no van posar tots aquests immobles al mercat, explica el catedràtic de geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Jesús González: “Els retenen perquè així en fan pujar el preu”. “A les Balears hi ha la consciència que falta planta d’habitatge -afegeix-, però és errònia: el que falta és que es posi al mercat”.

No se sap quants dels habitatges de l’arxipèlag estan en mans de fons, però la geògrafa de la UIB Sònia Vives, experta en desigualtats urbanes, assenyala que l’historial dels desnonaments pot ser un indicador. Segons l’Oficina Antidesnonaments de Palma, el 2015, a la ciutat, hi va haver set desnonaments d’immobles de fons d’inversió. Els primers quatre mesos del 2022 ja van ser 74.

Els fons d’inversió fins i tot han començat a operar a Son Gotleu, el barri més pobre de Palma i un dels més depauperats d’Espanya, segons avisa l’agent immobiliari José Gómez. La presidenta de l’API, Natàlia Bueno, hi coincideix i afegeix que a les subhastes de patrimoni de l’Estat s’estan comprant pisos al barri per sobre del preu de mercat. I això també passa en altres barris populars de la ciutat, com Pere Garau i el Polígon de Llevant. “Abans -diu Bueno- tenies molta feina per vendre un pis per 50.000 euros en aquestes zones, i ara difícilment se’n poden trobar per menys de 70.000”.

Lloguer turístic

A Deià la gran majoria de cases de lloguer vacacional -assegura Apesteguia- s’han anat construint, sobretot a partir de principis del 2000, pensades per a aquest negoci. Però a altres indrets de Mallorca moltes famílies opten per llogar per temporades els habitatges que han heretat o que feien servir com a segona residència. L’Associació d’Habitatges de Lloguer Turístic a les Balears (Habtur) assegura que aquest és el cas del 90% dels seus associats. Maria Mas n’és un exemple. Fa 15 anys que lloga el seu departament a s’Illot, de l’abril a l’octubre, amb una immobiliària alemanya “per pagar impostos i la universitat de les filles”. Segons un informe del Centre d’Estudis Immobiliaris de l’Steinbeis Transfer Institute, el preu dels allotjaments de lloguer vacacional ha pujat un 4,5% des de l’any passat, tot i que en algunes zones, com a l’est de Mallorca, s’ha incrementat un 10%.

Amb la temporada turística, les ofertes d’habitacles inadequats per viure-hi es multipliquen. Les dades de la conselleria d’Habitatge permeten veure la punta de l’iceberg. Per ara investiguen 27 ofertes d’infrahabitatges, i des de principis d’any s’han obert 31 expedients sancionadors, 16 dels quals han derivat en multes que sumen 84.000 euros. Mentrestant, la llista d’espera de l’Institut Balear de l’Habitatge per accedir a un pis social continua augmentant: de les prop de 4.000 persones registrades el 2019 s’ha passat a més de 7.600. El govern de Francina Armengol assegura que acabarà la legislatura incorporant més de 1.050 immobles al parc públic d’habitatge, amb la qual cosa el farà un 66% més gran del que va rebre el 2015. Però el procés és lent: en set anys ha entregat les claus de 47 pisos.

“Si m’independitz, he d’escollir entre llogar o menjar”, diu Henry Barros, que té 27 anys i viu a casa els pares, a Palma. Va estudiar filologia hispànica i higiene dental i treballa d’higienista en una clínica. Només el 16% dels illencs d’entre 16 i 29 anys estan emancipats, segons el darrer Informe de la joventut de les Illes Balears, del maig. I el percentatge ha caigut cinc punts en tres anys. “Ens havien venut que estudiant viuríem bé. No és tan bonic com ho pintaven”, lamenta Barros.