Els jutges dinamiten el model d'immersió

BarcelonaDes que el Tribunal Constitucional (TC) va sentenciar en el dictamen de l'Estatut que el castellà també havia de ser "llengua vehicular" a Catalunya, la justícia no ha parat d'atacar el model d'immersió lingüística, vigent des de fa més de 30 anys. El Tribunal Suprem (TS) sempre ha avalat la presència del castellà a les aules i el Tribunal Superior de Justícia a Catalunya (TSJC) ho va desenvolupar quan l'abril del 2013 va forçar a fer més classes en castellà si un alumne ho demanava.

L'última estocada al model lingüístic la va tornar a protagonitzar el TSJC ahir quan va instar el Govern a fixar un 25% de l'horari lectiu en llengua castellana per garantir-ne "la presència mínima com a llengua vehicular". La decisió del TSJC dóna resposta als recursos presentats per cinc famílies, que afecten vuit alumnes de cinc escoles diferents. Es tracta del centre privat Escolàpies Sant Josep de Calassanç de Sabadell, el Col·legi Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú, el centre educatiu Mare de Déu del Roser de Barcelona, l'Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles i l'Escola Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona. Tot i que el TSJC deixa clar que cal garantir que el català constitueixi "el centre de gravetat del sistema educatiu", amb aquesta resolució no només desautoritza el model d'atenció individualitzada previst per la llei d'educació de Catalunya (LEC) quan la família d'un alumne vol l'ensenyament en castellà, sinó que a més obliga a executar per primer cop la resolució als directors d'aquests centres -incloent-hi una assignatura o matèria troncal en castellà, a part de la llengua i literatura- en un període d'un mes. "D'aquesta manera es pot garantir una presència prioritària i suficientment àmplia del català com a llengua vehicular, sense que el castellà es vegi reduït a una utilització merament simbòlica", indica el TSJC en la resolució.

Per què un percentatge?

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va deixar clar ahir que recorrerà la resolució. "L'assumirem com a pròpia", va insistir. De fet, ahir mateix va parlar amb els cinc directors dels centres afectats i està previst que dilluns al matí es reuneixin per donar forma al recurs amb el qual ja han començat a treballar els serveis jurídics de la Generalitat. La titular d'Ensenyament va recordar que es tracta d'una resolució inèdita, ja que fins ara totes les sentències judicials s'han adreçat a l'administració, que és la responsable de dictar el funcionament i l'organització dels centres. "Aquest canvi obligaria les direccions a modificar la normativa", va apuntar.

Rigau també va titllar de "sorprenent" que sigui el TSJC qui fixi el percentatge d'ús de la llengua quan fins ara totes les sentències judicials deixaven clar que era responsabilitat de l'administració, tenint en compte la situació sociolingüística de cada centre. "Per què un 25%? Quina ha estat la base d'aquest 25%? Des de quan ens dediquem a trossejar la llengua des dels tribunals? És molt greu", va denunciar la consellera. Ella mateixa va respondre a les preguntes: "Es pretén imposar a Catalunya via judicial i des del Suprem el model que vol imposar el Partit Popular a les Illes Balears i al País Valencià". Rigau va subratllar que "no es pot judicialitzar l'ensenyament". "Això no és un servei a la carta, és un model amb una etapa obligatòria, una durada obligatòria i una llengua pròpia que garanteix l'ús del castellà, que no és residual a les escoles", va afegir la consellera.

El Govern assenyala el Suprem

Rigau, que durant la roda de premsa d'ahir, va utilitzar paraules com "indignant" o "sorprenent" per valorar el nou atac al model lingüístic català, va insistir que des del punt de vista judicial "costa d'entendre" que el TSJC no hagi esperat la resolució del Tribunal Constitucional (TC). "Hem interposat recursos d'empara al TC denunciant l'extralimitació del Suprem, que ha de fer complir les lleis, no canviar-les", va indicar. Alhora, va recordar que a Catalunya la llei vigent és la LEC i va assegurar que és incomprensible que es vulgui obligar els centres i els directors a incomplir-la. La consellera va posar de manifest que aplicar el que diu el TSJC suposaria alterar el projecte lingüístic del centre a mig curs, a part de menystenir les famílies de la resta dels alumnes catalans. "És absolutament incomprensible per als pares, per als centres i per al sistema estendre a tot el grup-classe la petició d'una família", va etzibar. Les famílies de 24 alumnes han demanat judicialment que els seus fills rebin l'ensenyament en castellà quan el sistema acull 1,2 milions d'alumnes.

El Govern té cinc dies per presentar el recurs, i un mes, des del 30 de gener, per rebre la resposta. Rigau va evitar pronunciar-se sobre què farà Ensenyament si el recurs no els dóna la raó o no es resol abans del termini fixat. "No volem anticipar cap fet perquè és una situació nova", va repetir. El recurs estudiarà diversa jurisprudència, fins i tot la internacional, que ha estat utilitzada pel mateix TSJC per emetre la resolució, i tornarà a insistir en el fet que encara estan pendents els recursos al TC contra la LEC i contra la decisió del Suprem d'introduir el castellà també com a vehicular a les aules catalanes.