Junts pel Sí aposta per la cooficialitat

BarcelonaEl debat sobre l’oficialitat del català i el castellà en un eventual estat independent va entrar de ple en l’última sessió de control al president de la Generalitat al Parlament. Després de sentir el cap de files de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, titllar el manifest Koiné -que diu que el bilingüisme és un perill per a la sostenibilitat del català- de “racista” i “fonamentalista cultural”, el president, Carles Puigdemont, es va encomanar a l’esperit del programa electoral de Junts pel Sí (JxSí) per esquivar la polèmica. Tot i que no va citar explícitament el contingut del programa, que diu clarament que el castellà continuarà sent llengua oficial en una Catalunya independent, Puigdemont va abanderar la cooficialitat de les dues llengües en contra del que defensen alguns signants del manifest.

En realitat, l’independentisme majoritari que representa JxSí havia tancat el debat apostant clarament per la cooficialitat en el seu programa i ara no vol reobrir-lo. Per això, la diputada de JxSí Teresa Vallverdú demana “fugir de les terminologies” i afirma que en cap cas els castellanoparlants perdran drets lingüístics. Per la seva part, la CUP, consultada per l’ARA, admet que no té un posicionament oficial en aquest àmbit i espera definir-se en el procés constituent.

Més enllà del debat sobre l’oficialitat, que tampoc es defensa explícitament en el manifest, com han aclarit els impulsors aquests dies, el que és cert és que al Parlament actual hi ha una amplíssima majoria a favor de la immersió lingüística. Des de CDC a la CUP passant per ERC, el PSC i Catalunya Sí que es Pot. Aquests partits remarquen el paper de la immersió lingüística després de la repressió del català durant el franquisme i conceben el model de xarxa única d’escola en català com un element aglutinador i clau per a l’ascensor social, sobretot després de la immigració dels anys seixanta provinent d’Espanya. L’única excepció són Ciutadans i el PP, que aposten per un model trilingüe que iguala el català, el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars per acabar amb la immersió.

La llengua en el debat polític

El diputat del PSC, Rafel Bruguera, posa de manifest, en declaracions a l’ARA, la importància del model d’escola catalana com a factor de cohesió social. És per això que fa una advertiment als que esperonen el debat lingüístic: “Compte a l’hora d’utilitzar la llengua per a la discussió política perquè és un risc que pot fer molt de mal al país”. Una opinió que també comparteix CSQP. “És català qui viu a Catalunya, parli el que parli”, assegura la diputada Gemma Lienas. La CUP i JxSí, que també abracen la immersió, afegeixen un tercer element en el debat: l’occità. La diputada de l’esquerra anticapitalista Mireia Boya posa de manifest que a hores d’ara l’occità és oficial a Catalunya però que moltes vegades no es garanteixen els drets lingüístics dels seus parlants. És per això que demana que l’occità formi part del currículum educatiu i s’introdueixin hores d’aranès a totes les escoles catalanes. Vallverdú (JxSí) no arriba a aquest punt però sí que aposta per “protegir més” l’occità i que els seus parlants el pugin utilitzar en “qualsevol àmbit”.

Tot i que C’s i PP discrepen de la supermajoria a favor de la immersió, reconeixen que el català necessita impuls des de l’administració. Ara bé, no veuen la llengua en perill i coincideixen a adaptar el model a les necessitats territorials. El diputat del PP Santi Rodríguez apel·la al decret d’ordenació dels ensenyaments en l’educació primària que va aprovar el Govern el 2015 i que estableix que el projecte lingüístic de cada centre s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn.

La diputada de C’s, Sonia Sierra, al seu torn, defensa, d’entrada, un repartiment d’un 40% en castellà, un 40% en català i un 20% en anglès a l’aula. Els fets demostren que el debat lingüístic no deixa indiferent cap sensibilitat política.