La judicialització del procés, una prova per fer-lo més visible al món

Londres / París / Hamburg / Brussel·lesREGNE UNIT

Londres s’ho mira amb distància i espera esdeveniments

La classe política britànica -llevat dels independentistes escocesos i gal·lesos- posa molta distància en relació amb el procés català i la seva judicialització. Eluned Morgan, diputada laborista a l’Assemblea de Gal·les, baronessa de la Cambra dels Lords i exeuroparlamentària, assegura a l’ARA que “la classe política sencera està preocupada pel Brexit i Trump”. “Catalunya no hauria d’esperar que el Regne Unit mirés les seves aspiracions d’independència amb simpatia. La majoria de la gent també està molt preocupada perquè Escòcia abandoni el Regne Unit, una possibilitat real després del no a la Unió”, afegeix. Una mostra clara d’aquesta distància amb els casos judicials és l’acció testimonial i innòcua de la moció de denúncia del procés contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, presentada a Westminster pel diputat escocès de l’SNP George Kerevan a principis de desembre. Aquella moció va tenir el suport de 23 parlamentaris de 650, i només dos laboristes la van subscriure, però cap de conservador.

Es coneix més el joc del Barça

Amb tot, una altra realitat es desprèn també dels contactes mantinguts per aquest diari. Un escenari que coincideix amb l’agenda d’internacionalització del conflicte polític que duen a terme el Govern i les entitats cíviques. Perquè si Catalunya ara no és al centre d’atenció a les illes, en funció dels esdeveniments l’actitud dels mitjans podria canviar. Ho diuen, entre altres periodistes, David Maddox, del Daily Express, un dels pocs periodistes que mesos abans del Brexit el va pronosticar; Simon Watts, de la BBC, així com altres professionals de Thomson Reuters o d’ITV News que han demanat no ser esmentats. Serveixi, però, la ironia de Watts per destacar el grau de coneixement de la realitat política catalana: “Molta més gent sap [al Regne Unit] com juga el Barça” que no pas res del procés. Un apunt que ningú considera, o que no ho feia fins fa poc, és el que fa Maddox, que estira la corda al límit: “Ningú es creu que Catalunya faci una DUI. Si ho fes, el seguiment [informatiu] seria molt diferent de l’actual per l’impacte en la UE. La DUI podria obrir la porta a l’expulsió d’Espanya si recorregués a una acció militar per frenar-ho i, a nivell britànic, per l’impacte a Escòcia”.

“Afer intern” és una altra de les fórmules esmentades per jutjar com abordaria Downing Street qualsevol fet extraordinari a Catalunya. Però també es posa en valor el “pragmatisme”, ja que si es produís una independència de facto, creuen que “alguns governs estarien disposats a reconèixer-la”. La pregunta és quins. Londres, molt difícilment. Seguint Lord Palmerston, només ho faria si li interessés, no pas per cap amistat amb els catalans que desitgen la independència.

FRANÇA

Reticència i inquietud cap al procés independentista

Els polítics francesos se’n renten les mans, de moment, de la judicialització del procés. La presidenta de la regió d’Occitània -la regió més pròxima a Catalunya-, Carole Delga, “està obligada a respectar la instrucció de la justícia”, afirmen a l’ARA fonts pròximes a ella, que assegura que no pot aportar cap comentari a l’assumpte de la judicialització. Aquesta distància és una tònica general que es repeteix en l’esfera política francesa, a excepció d’algunes veus, que precisament denuncien aquesta rentada de mans general dels països que formen part de la Unió Europea. “Els estats no poden continuar amagant-se darrere d’aquest fal·laç pretext dels «afers interns» per violar els drets dels seus ciutadans”, argumenta Valéry-Xavier Lentz, de la Unió de Federalistes d’Europa a França. “El conflicte entre Catalunya i el govern espanyol només pot resoldre’s amb diàleg i amb la capacitat d’acceptar el canvi, respectant l’elecció dels ciutadans sobre el seu futur”, diu Lentz, que valora com un “error greu” la judicialització i “el refús automàtic a dialogar dels successius governs espanyols”.

Un cas poc mediàtic

Des d’un punt de vista mediàtic, el judici pel 9-N interessa a mitges al país veí. Si bé el president de Mediapart, Edwy Plenel, afirma a l’ARA que el diari està alerta, el seu especialista en política espanyola reconeix que “a França no hi ha gaire interès per aquest procés”. El motiu? “Un context internacional molt carregat”, diu Ludovic Lamant. Ara bé, això no impedirà que el congrés de Podem el cap de setmana que ve tingui, segons Lamant, més cobertura que el procés català. “El que sí que interessa molt és el creixement independentista de Catalunya” vist com “un element desestabilitzador d’Europa”, assegura el mateix periodista. És del mateix parer Arnaud de La Grange, director adjunt de Le Figaro. “Tot el que alerta d’una dissolució d’Europa no es veu amb bons ulls a França”, explica De La Grange. Malgrat que no és un tema principal, assegura que hi ha un seguiment de la premsa francesa. La prova: demà Le Figaro publica una entrevista a Artur Mas.

ALEMANYA

Una imatge uniforme d’Espanya que dificulta la comprensió

Enmig de l’huracà Trump i en ple any electoral al país, la compareixença de l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per ser jutjats per la consulta del 9 de novembre del 2014 tindrà un impacte reduït o nul a Alemanya. Així ho assegura Michael Ebmeyer a l’ARA: “Dubto que la imatge arribi a Alemanya. Arran del 9-N, Mas va figurar als mitjans alemanys per un instant, però segueix sent gairebé un desconegut aquí. La diferència entre l’autopercepció de la Generalitat i la seva projecció internacional és esclatant”. Ebmeyer és escriptor i un reconegut coneixedor a Alemanya del que es cou a Catalunya. Entre les seves obres hi ha Instruccions d’ús per a Catalunya (2007). A més, ha traduït llibres del català i ha publicat diversos articles a la premsa alemanya en què no s’ha estat de denunciar que els corresponsals compatriotes seus que informen des de Madrid són “sorprenentment gens crítics amb la posició del govern estatal”. Per a Ebmeyer, l’èxit més fantasmal de la política exterior de la dictadura a Espanya va ser potser esborrar Catalunya de la consciència internacional. “Resulta increïblement duradora la imatge uniforme d’Espanya que va propagar el franquisme, i al mateix temps resulten sorprenentment fútils els intents de les institucions catalanes de superar aquesta imatge”.

El procés català és un “assumpte intern” de l’estat espanyol, segons assumeix Niels Annen, portaveu de política exterior de la fracció parlamentària del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD). A Alemanya el judici a Mas no tindrà gaire ressò. “Les diverses manifestacions de la Diada els últims anys sí que han despertat curiositat a Alemanya. Però ni la Generalitat ni les entitats no governamentals de Catalunya han sabut aprofitar aquestes oportunitats per establir a Alemanya una sensibilitat durable per a les aspiracions de l’independentisme català”, conclou Ebmeyer, que admet la dificultat d’explicar, per raons històriques, la qüestió dels nacionalismes a Alemanya.

UNIÓ EUROPEA

“Els jutjats no són el lloc per resoldre la qüestió catalana”

Tot el que té a veure amb el procés, a Brussel·les incomoda. Catalunya és un tema delicat i, malgrat els esforços del govern català per explicar-se i trobar complicitats a Europa, la pressió del govern espanyol ha impedit que les institucions comunitàries s’hi pronunciïn. La Comissió Europea es nega sistemàticament a comentar qualsevol esdeveniment que tingui a veure amb el 9-N, amb el referèndum o amb el procés. Que es jutgi un president per haver organitzat una consulta popular és, vist des de Brussel·les, una “qüestió interna” de l’estat espanyol.

“Aquí no es parla gaire del tema de Catalunya. Per a Europa és un moment molt sensible, sobretot després del Brexit. L’últim que vol la UE ara és una regió que demani la seva independència, i sabem que si es comença a parlar d’aquest tema s’obre el debat a altres regions que també volen més autonomia o la independència”, afirma Robin Emmott, corresponsal a Brussel·les de l’agència de premsa britànica Reuters.

La Comissió Europea està liderada per Jean-Claude Juncker, luxemburguès que forma part de la mateixa família política que Mariano Rajoy. No és un simple detall. És una de les claus que expliquen que Brussel·les es desentengui del procés i l’obstinada negativa del govern espanyol a negociar el referèndum.

Crida al diàleg

L’altra cara de la moneda és el Parlament Europeu, on hi ha més diversitat ideològica i tant la judicialització del procés com la posició inamovible de Madrid generen incredulitat. Fins i tot entre eurodiputats que no són favorables a processos independentistes.

“Catalunya és una nació, això és innegable. ¿I com s’ha de resoldre això? Doncs crec que l’única manera de resoldre-ho és per la via del diàleg i no per vies repressives com els processos judicials contra responsables de Catalunya”, assegura la portuguesa Ana Gomes, eurodiputada socialista.

També la vicepresidenta dels Verds, l’alemanya Ska Keller, fa una crida al diàleg al govern espanyol. “Estic convençuda que qualsevol conflicte polític, de la naturalesa que sigui, s’ha de resoldre per mitjans polítics i a través del diàleg”, assegura. Sobre la judicialització del procés, Keller considera que “els jutjats no és el lloc adequat per resoldre la qüestió catalana”. L’alemanya va més enllà i afirma que els catalans han de tenir el dret de decidir el seu futur mitjançant un referèndum i defensa que les institucions europees “haurien de jugar un rol” en la negociació entre el govern espanyol i l’executiu català per acordar el referèndum per la independència.