Josep Maria Montaner: “Ens preocupen els desnonaments invisibles a la ciutat”

BarcelonaQuan falta una mica més d’un any per a les eleccions municipals, els problemes d’habitatge que assetgen Barcelona s’han convertit en arma electoral. El regidor de l’àrea, Josep Maria Montaner, apunta la legislació espanyola com la clau de volta.

Estan fent molts anuncis de projectes per frenar l’expulsió de veïns, però la situació no millora.

És un problema d’una complexitat enorme. Estem fent moltíssimes coses en molts àmbits. S’està generant una bombolla immobiliària que combina el deute hipotecari, que torna a créixer, i l’alça dels preus dels lloguers. La pujada es produeix a tot arreu però a Espanya està propiciada, els últims anys, pel govern del PP, que ha dictat la llei d’arrendaments urbans (LAU) i les exempcions d’impostos a les socimis. Això afavoreix propietaris i inversors, i perjudica els ciutadans.

¿És més perillós aquest marc normatiu que la pressió turística?

Sí. El factor del turisme també hi és, però fa més temps que actua. Els apartaments turístics, per exemple, van créixer el mandat passat i ara ja estan congelats i estem intentant reduir els il·legals.

¿La clau, doncs, és pressionar per modificar la LAU?

Podem pressionar l’Estat i també la Generalitat, que és la responsable de les polítiques d’habitatge però que es troba que la meitat del que inverteix ho hauria de rebre del govern espanyol i que això s’ha anat reduint dràsticament.

L’Ajuntament no pot fer-hi res més?

Treballem en molts àmbits. Primer, per tenir informació. Per això hem potenciat l’observatori metropolità de l’habitatge, que ens dona informació que no ve dels portal i els promotors. També hem fet passos més pal·liatius, com crear la unitat contra l’exclusió residencial per mediar en casos de desnonaments. I hi ha els ajuts al pagament del lloguer. Hem comprat pisos per tanteig i retracte per ampliar el parc públic o intervenir en conflictes de grans empresaris que volen expulsar el veïnat. I seguim pressionant per canviar la LAU, que és la base legal per a aquesta situació nefasta.

Havien promès 4.000 pisos de lloguer social nous i ara calculen que n’entregaran uns 900.

Vam prometre mobilitzar 4.000 pisos i al final del mandat tindrem 4.300 habitatges mobilitzats i més de 200 allotjaments que estan pensats per a estades temporals. Les obres de construcció estan durant set o vuit anys.

No s’esperaven aquesta lentitud?

Vam dir que es farien 4.000 habitatges i queda clar que una gran part no es poden acabar. Però ni habitatges, ni escoles bressol, res no s’acaba en un mandat. N’entregarem 900 de nous i també n’hi ha de cedits i comprats. Al final de mandat n’hi haurà uns 2.000 de segona mà.

Venint de l’activisme, ¿els exasperen els tempos de l’administració?

És evident que és molt més còmode dir el que s’hauria de fer des de fora o anar a les manifestacions. Estem desbordats de feina, però estem aplicant totes les mesures possibles.

¿Haver-se trobat menys pisos buits dels que s’esperaven - uns 12.500 - els ha fet replantejar l’estratègia?

Hi ha piscina però no hi ha tanta aigua. No hi ha un excedent. Partíem de l’estimació de 80.000 pisos que es va fer el 2011, i que és un mite urbà, i dels 31.000 que va estimar després el govern de Trias. Nosaltres els estudiem ara un a un per fer el cens i estem comprovant que, encara que no hi hagi ningú inscrit, en la majoria de casos hi viu gent. El mercat ha canviat. Ara està més tensionat i els pisos buits van buscats.

Fa uns anys parlàvem de gentrificació en barris com la Barceloneta. Ara sembla generalitzada.

És un procés visible però difícil de valorar en tots els aspectes. Primer es produeix als comerços i després afecta els habitatges. Ara es produeix a una escala més gran, però continua concentrat. Sí que estem preocupats pels teixits dels barris, perquè hi ha els anomenats desnonaments invisibles, de gent que ha de marxar perquè no pot renovar el lloguer.

Qui podrà tenir un pis a Barcelona?

No hem d’exagerar amb la distopia que tothom se’n va. Hi ha promocions que sí que tenen compradors estrangers, però hi ha promotors que asseguren que ho venen tot a gent de Barcelona.