Els Jocs Olímpics als Pirineus, una aposta pendent del tauler polític
La candidatura per fer tornar uns Jocs a Catalunya 38 anys després entra en la fase clau
BarcelonaL’olimpisme ha tornat, tres dècades després, a la primera línia de debat a Catalunya. La proposta per portar uns Jocs Olímpics d’Hivern per primer cop als Pirineus ha acabat per provocar una picabaralla política entre el govern de Catalunya i el de l’Aragó, just quan el projecte entra en la seva fase clau. Al març la comissió tècnica dels Jocs, on hi ha representants del govern central, el Comitè Olímpic Espanyol, el govern de l’Aragó i la Generalitat, hauria de presentar els detalls d’una candidatura que fins ara no s’ha explicat gaire, “ja que encara es troba en la fase de tancar acords”, segons expliquen a la comissió. El Comitè Olímpic Internacional decidirà la seu dels Jocs del 2023, amb Vancouver (Canadà), Sapporo (Japó) i Salt Lake City (Estats Units) com a rivals de la proposta pirinenca.
Les seus, gairebé definides
La comissió tècnica té definides les seus, a l’espera dels polítics
Tant Barcelona com Catalunya han canviat molt des de l’any 1992. També ha canviat un Comitè Olímpic Internacional (COI) que després d’anys d’escàndols i pressupostos disparats vol organitzar “Jocs sostenibles”, és a dir, que impliquin fer només les obres que són necessàries, com reforçar la línia de tren Barcelona-Vic o la carretera C-17. Al COI li interessa la marca Barcelona, però el gran maldecap de la candidatura és la disputa política entre la Generalitat, l’Aragó i el govern central sobre com batejar el projecte i sobre qui hauria de liderar-lo portes enfora. L’informe tècnic, gairebé enllestit, preveia tres grans àrees d’esports al Pirineu, la Cerdanya, la Vall d’Aran i la part aragonesa, així com Barcelona com a gran seu dels esports sobre gel. Així, les proves d’esquí de velocitat haurien d’anar a la Molina, mentre que altres disciplines d’esquí anirien entre la Vall d’Aran i el Pirineu aragonès. Però la petició aragonesa de tenir el 50% de les proves topa amb aquest informe, que semblava gairebé enllestit. Hi topa perquè l’Aragó no disposa ara mateix de les instal·lacions necessàries per acollir el 50% dels Jocs sense haver de fer moltes obres, com oficialment no desitja el COI. “Tot projecte olímpic supera fases complicades en què cal arribar a acords, sabíem que aquesta fase arribaria”, diuen des de la candidatura en referència als fets dels últims dies. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va reclamar un “lideratge català” del projecte i va definir el paper aragonès com de “territori col·laborador”. Però el president aragonès Javier Lambán va respondre que “sense l’Aragó no tindrem Jocs”, i va exigir més pes. Fonts consultades per l’ARA als dos governs admeten la voluntat de tirar endavant el projecte, però a les portes d’eleccions municipals a l’Aragó i en una moment en què cada gest és estudiat amb lupa a Catalunya, “la qüestió de qui semblaria tenir més pes públicament ha complicat l’escenari”.
El canvi climàtic
¿Es poden organitzar uns Jocs al Pirineu l’any 2030?
Dins de la candidatura es parla de tres grans obstacles: la lluita política, el canvi climàtic i el suport de la població. Sobre el segon punt, l’ARA ha pogut saber que la idea és demanar a una agència de prestigi internacional un informe que demostri que el 2030 es podrien fer uns Jocs als Pirineus. “Si l’informe diu que no és possible, la candidatura es retirarà”, admeten fonts del projecte. El president de la comissió tècnica, Ricard Font, afirma: “Els estudis que tenim ens diuen coses tan contradictòries com que la temperatura puja, però que en els últims deus anys hi ha hagut més volum de neu que en els anteriors”. Bernat Lavaquiol, portaveu de la plataforma en contra dels Jocs i enginyer tècnic forestal i agrònom, no ho veu clar. “Acabem de tirar endavant a Catalunya una llei força avançada contra l’emergència climàtica, i ara es volen fer aquests Jocs? Els informes de la Generalitat diuen que del 2031 al 2050 augmentarà la temperatura entre 0,7 i 2,1 graus. Els informes diuen que exceptuant la Vall d’Aran i la Molina, la major part de les pistes hauran de plegar. Estem invertint ara 1,5 milions d’euros anuals per fer neu artificial a la Molina. Això no encaixa”.
El referèndum
63.000 persones podran decidir el futur de la candidatura
El tercer punt és el suport de la població. El projecte hauria de superar el referèndum de la pròxima primavera al Pirineu. Estaran cridats a participar-hi els ciutadans de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran: el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d’Aran. En total són 77 municipis, amb un cens global d’unes 63.000 persones. La consulta ha aixecat polseguera, ja que el Comitè Olímpic Espanyol no vol que sigui vinculant, com sí que defensa la Generalitat, que ha deixat fora de la votació el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, que també reclamen votar. A les dues comarques que serien seu oficial dels Jocs, la Cerdanya i la Vall d’Aran, el suport als Jocs sembla majoritari, ja que els alcaldes s’hi manifesten gairebé tots a favor. “No organitzarien un referèndum si no sabessin que el guanyaran”, es queixa Lavaquiol.
Una seu a l’estranger?
El salt de trampolí i el bobsleigh, encara un misteri
La comissió tècnica encara no ha decidit què farà amb el bobsleigh, esport sense tradició a Espanya, o amb els salts de trampolí. Són disciplines que requereixen grans estructures, inexistents ara. Així, s’ha estudiat portar-les a Suïssa o Sarajevo. L’opció bosniana agrada, ja que suposaria un homenatge a l’agermanament de Barcelona amb Sarajevo el 1992 durant la guerra, però refer les instal·lacions bosnianes dels Jocs del 1980 costaria molt. El COE, doncs, no vol descartar demanar informes per fer instal·lacions temporals al Pirineu o fins i tot crear un circuit de bobsleigh si existeixen acords per garantir que serien seu de Mundials i Europeus en el futur, cosa que evitaria que caiguessin en desús. L’únic trampolí que hi ha ara al Pirineu, a la Molina, no compleix amb els requisits i hauria de ser modernitzat. La possibilitat d’incloure Andorra al projecte, que es va valorar, està descartada.
El model del territori especial
Dos punts de vista sobre el futur del Pirineu
La plataforma que s’oposa als Jocs argumenta que aquesta candidatura no deixa de ser una mostra més de la tendència a “castigar el territori”. “Al Pirineu –assegura Lavaquiol– tenim el 0,9% de la població catalana en el 20% del territori. Una zona plena de dèficits públics. No tenim línies de busos entre les capitals, el transport és el més car del país, però sí que es fa un aeroport privat per portar turistes a Andorra”. Lavaquiol també es queixa de “manca de transparència”. “Està tot fet des de Barcelona –assegura–. Cap alcalde té informació. Defensen els Jocs els lobis turístics i de la construcció, que potencien el model socioeconòmic del monocultiu turístic. Tenim la mitjana més alta de PIB que depèn del turisme, la mitjana més alta de llits d’hotel per habitant, i poques sortides laborals fora del turisme, on els sous són baixos”. Ricard Font ho veu diferent: “El projecte olímpic ens ha de permetre entrar en un diàleg amb el territori per repensar molts àmbits. Per repensar el país. No s’ha de dubtar dels Jocs, ja que Catalunya es fa un fart d’organitzar grans esdeveniments, el que cal és aconseguir que ajudin a cuidar el territori”. Per a Núria Pau, esquiadora de Ribes de Freser que serà olímpica aquest any a Pequín, “uns Jocs podem permetre donar feina i potenciar el Pirineu com a centre d’entrenament acostant-hi gent jove”.
El calendari
La decisió final, el primer trimestre del 2023
Si els polítics es posen d’acord, el pròxim pas seria presentar l’informe tècnic de la candidatura al març, on s’explicarien els detalls que ara reclama conèixer el territori. Després tocaria votar-lo al Pirineu. I en cas de ser aprovat, caldria esperar l’informe encarregat per demostrar que malgrat el canvi climàtic es poden fer uns Jocs. Serà, però, el COI qui decidirà la seu els primers mesos del 2023. Un llarg camí que va néixer el 2010, amb l’alcalde Jordi Hereu, i que ha acabat convertit en un escenari més de la tensió entre el govern català i el de Madrid.