El president pot anar a la presó?

Les preguntes

1. A què s'exposa Artur Mas amb la llei d'Hisenda pròpia?
2. L'Estat podria suspendre l'autonomia catalana?

Joaquim Ferret

1. És difícil de determinar quines conseqüències podria tenir una llei d'Hisenda pròpia elaborada pel Parlament. Bàsicament perquè no s'ha fet mai. Aquesta llei valdria tant temps com ho volgués l'Estat. Si no fos del gust del govern espanyol, el més probable és que decidís recórrer-la al Tribunal Constitucional [TC]. D'aquesta manera, la norma catalana quedaria suspesa fins que el TC emetés sentència. Pel que fa a les conseqüències específiques que tindria sobre el president de la Generalitat, Artur Mas, és difícil posicionar-se perquè es tractaria d'una situació inèdita. Si es considera que no complir els mandats del govern espanyol pot constituir un delicte i sempre agafant-nos al pitjor escenari, podria existir la possibilitat que anés a la presó.
2. L'article 155 de la Constitució preveu la intervenció d'una comunitat autònoma en cas que no faci cas dels preceptes estatals. Si Catalunya fa una llei d'Hisenda pròpia i, a pesar que l'Estat la suspengui, segueix ferma en la seva posició, entraria dins els plans una suspensió de l'autonomia.

Hèctor López Bofill

1. Crear una Hisenda pròpia de manera unilateral és inconstitucional. Per dur a terme una acció així cal el consentiment de les 15 comunitats autònomes de règim comú. En tot cas, si es vol dur a terme aquesta figura que recapti els impostos dels catalans, caldrà una reforma constitucional per encabir-la. Si es fa de manera unilateral el govern de Mariano Rajoy interposarà un recurs al Constitucional que farà que se suspengui la norma. Dubto que s'hagi de prendre cap mesura contra Artur Mas en cas que opti per la via de la confrontació.
2. L'article 155 de la Constitució ja permetia, abans que ho fes la llei d'estabilitat pressupostària aprovada recentment, la intervenció de comunitats autònomes si no compleixen les normatives estatals. En cas que Catalunya tirés endavant de manera unilateral la Hisenda pròpia, Rajoy enviaria un requeriment a Mas per tal d'instar-lo a complir amb la legalitat. Si el Senat, per majoria absoluta, aprovés l'aplicació de l'article 155 -que no s'ha fet servir mai-, s'intervindria l'autonomia. Una cosa que també passaria si no es complís el dèficit.

Francesc de Carreras

1. Mas pot fer una llei constitucional o una d'inconstitucional. Si la llei que surti del Parlament és conforme amb el que diu la Constitució, bé. Si no és aquest el cas, el més probable és que el govern espanyol la porti al Tribunal Constitucional. Pel que fa a les conseqüències que tindria per a Artur Mas una empresa unilateral en matèria d'Hisenda pròpia, no contemplo que se l'inhabiliti. Tampoc crec, com s'ha dit en alguna ocasió, que l'Estat opti per dur el conflicte per la via penal. És a dir, que seria molt complicar veure Mas a la presó.
2. A l'estil del que ja s'ha apuntat en respostes anteriors, si Mas no compleix la legalitat se li enviarà un requeriment i, si el Senat ho aprova per majoria absoluta, l'Estat pot actuar contra Catalunya en virtut de l'article 155 de la Constitució, que tenen tots els països descentralitzats. Arribats a aquest punt, el govern espanyol es posaria en contacte amb les autoritats catalanes per tal d'instar-les a complir la legalitat vigent. En tot cas, però, considero que tot aquest assumpte acabaria amb un recurs d'inconstitucionalitat, sense anar més enllà.

Olga Tubau

1. Caldria veure si la decisió d'Artur Mas de tirar endavant una llei d'Hisenda pròpia de manera unilateral seria constitutiva de delicte. D'entrada, no penso que sigui desobediència a l'autoritat. Sí que podria suposar una invasió de les competències de l'Estat, però això només comportaria una declaració de nul·litat de la decisió autonòmica. La voluntat del president de la Generalitat no és menysprear l'Estat, sinó potenciar l'autonomia catalana. A més, hem d'inferir que Mas i els seus consellers tenen clar que actuen segons la legalitat vigent. Més enllà de tot això, dubto que algú s'arribés a plantejar anar per la via penal en un cas com aquest. En tot cas, és probable que Mariano Rajoy trametés un escrit a la Generalitat per reclamar que es compleixi la legalitat autonòmica vigent.
2. El més probable és que la llei d'Hisenda pròpia promoguda i aprovada al Parlament fos recorreguda al Tribunal Constitucional pel govern espanyol. D'aquesta manera se suspendria fins que aquest tribunal es pronunciés sobre la seva viabilitat legal.