Joana Ortega, la cara visible de la consulta

BarcelonaJoana Ortega va ser una de les protagonistes del 9-N. Com a vicepresidenta i consellera de Governació va participar des de l’inici en l’organització de la consulta, i el dia de la votació va ser la cara visible del Govern a l’hora d’explicar-ne els resultats. Sempre ha defensat que la seva responsabilitat era informar d’una votació que havia mobilitzat dos milions de persones, però la Fiscalia va més enllà i la situa al darrere de la web de la consulta i el seu manteniment quan el TC ja havia suspès el 9-N, de la confecció i distribució de les paperetes, sobres i urnes, de l’assegurança dels voluntaris i del muntatge del centre de premsa.

La defensa d’Ortega ha destacat el caràcter “estrictament polític” de la investigació del 9-N i la instrumentalització de la Fiscalia. Però el TSJC ja li ha contestat que “per noble i legítim” que fos el seu interès de consultar l’opinió dels catalans, tot apunta que van desobeir un mandat del Constitucional i ha insistit a defensar la independència del magistrat i del tribunal sencer. Quan encara falta que es conegui l’escrit concret de la Fiscalia, Ortega no s’enfronta a una pena d’inhabilitació tan alta com la de Mas, a qui situen darrere de totes les decisions de Govern. Segons fonts consultades, la Fiscalia actuarà igual que amb Artur Mas i Irene Rigau: té clar que no els acusarà de malversació però encara ha de decidir si els acusa de desobeir i prevaricar o només d’un dels dos delictes. La pena, en els dos casos, és d’inhabilitació.