El 15-M irromp amb els 5 escons de Podemos
El bipartidisme s’enfonsa: IU multiplica per tres els resultats i UPyD passa a quatre eurodiputats
MadridEl 17 de gener del 2014, Pablo Iglesias, politòleg, professor de la Complutense i tertulià, presentava la plataforma Podemos, una iniciativa participativa per crear un front “contra l’austeritat”. En només un dia aconseguia els 50.000 avals que demanava per presentar-se com a candidat a les europees. El 17 d’abril, després que Esquerra Unida rebutgés unir-se a la plataforma, el moviment es formalitzava com a partit polític. I ahir Podemos feia història i aconseguia cinc eurodiputats. Un procés rècord que, amb només una campanya de micromecentatge com a finançament i la difusió de les xarxes socials, ha aconseguit capitalitzar bona part del malestar del 15-M.
“En només quatre mesos hem aconseguit més d’un milió de vots, i no ens conformem: això només és el principi. Esclar que podem!”, assenyalava ahir Iglesias des de la plaça del Museu Reina Sofia després de seguir la nit electoral en un espai creatiu i de coworking al barri madrileny de Lavapiés. La formació no té ni seu oficial i ha fet de les places espai de trobada i de campanya dels candidats. Amb gairebé el 99% escrutat, Podemos va sumar ahir un 7,95% dels vots i es converteix en quarta força espanyola a Europa. A Catalunya van aconseguir un 4,66% dels vots.
En el seu manifest fundacional, Podemos defensa “el dret dels diferents pobles d’Europa a constituir-se com a tals i a decidir democràticament el seu futur”, tot i que alguns dels seus membres en discrepen. És el cas del tercer de la llista, l’exfiscal anticorrupció Juan Carlos Villarejo, fins fa poc vinculat a ICV i molt crític amb el dret a decidir, però partidari de “convertir la indignació en canvi polític”, un dels lemes de Podemos, que ha definit el seu programa a partir d’assemblees, formant el que han anomenat “cercles”, tant per barris com per temàtiques.
Podemos va convertir ahir el gran avenç d’Esquerra Unida (amb el nom d’Esquerra Plural a Europa) en una mica més insípid. La formació havia plantejat el 25-M com un trampolí per acabar amb l’hegemonia del bipartidisme a l’Estat amb l’ull posat en les autonòmiques, municipals i generals del 2015. I ho ha aconseguit. “Estem disposats a derrotar el bipartidisme”, recordava ahir el cap de llista de la formació, Willy Meyer.
El partit de Cayo Lara va passar ahir dels dos eurodiputats del 2009 a sis, i del 3,71% dels vots a gairebé un 10%. “La mobilització que ha protagonitzat part del poble espanyol s’està convertint en esperança per a la gent”, afegia ahir Cayo Lara.
L’esquerra s’atomitza
Els resultats donen per bona la tesi que el bipartidisme comença a fer figa a Espanya, ja que PP i PSOE no arriben a sumar la meitat del total dels vots. Si el 2009 van entrar només sis formacions al Parlament Europeu, ara en seran 10. L’esquerra s’atomitza fins al punt que la coalició d’EH Bildu i el BNG van aconseguir ahir dos escons i el grup de Compromís i Equo, Primavera Plural, un, sumant gairebé 300.000 vots al conjunt de l’Estat. La formació abertzale s’ha convertit en la segona força al País Basc per darrere del PNB amb un 23,35% del total. “Ens sentiran a Europa”, va dir ahir el cap de llista d’Els Pobles Decideixen, Josu Juaristi, des de Bilbao.
UpyD també fa història. La formació populista de Rosa Díez passa d’un diputat a quatre, amb el 6,48% dels vots. “Els que volien que fracassessin aquestes eleccions no ho han aconseguit”, deia ahir Díez entre aplaudiments a l’Hotel Villa Real de Madrid, on es va concentrar el partit. “El bipartidisme ha passat del 80% al 49%. És una nit victoriosa per a les idees del progrés”. El cap de llista de la formació per a Europa, Francisco Sosa Wagner, afegia que “la ciutadania ha castigat el nivell intolerable de corrupció a Espanya”.
