Investigats els sous d'alts càrrecs de Caixa Catalunya
La Fiscalia de Barcelona obre una investigació per comprovar possibles irregularitats en la retribució d'alts directius de l'antiga Caixa Catalunya. L'entitat, en mans del FROB, defensa la seva transparència.
BARCELONA.Els sous, els plans de pensions i les indemnitzacions milionàries a la cúpula de Caixa Catalunya estan sota la lupa de la justícia des d'ahir. L'entitat catalana, que abans de passar a mans del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) es va fusionar amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona per donar lloc a CatalunyaCaixa, va defensar-se ahir assegurant que el sistema de retribució dels seus directius compleix el marc normatiu i s'aplica amb plena transparència i coneixement de tots els organismes que correspon.
La investigació, oberta d'ofici per la Fiscalia de Barcelona se centra, com a mínim, en l'actual directiva liderada per Adolf Todó i Jaume Massana, actuals president i conseller delegat de CatalunyaCaixa, segons van confirmar ahir a l'ARA fonts de la mateixa Fiscalia. Els portaveus no descarten que les indagacions s'ampliïn a algunes de les persones que van ocupar càrrecs directius en el passat. Abans que l'entitat fos intervinguda pel FROB el president va ser l'exvicepresident del govern socialista Narcís Serra.
En una nota, el portaveu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha afirmat que la investigació s'ha obert arran "de les últimes informacions aparegudes als mitjans de comunicació". Els fiscals especialitzats en delictes econòmics analitzaran la documentació i valoraran si existeix algun tipus d'infracció penal en l'adjudicació de les retribucions, les pensions i les possibles indemnitzacions milionàries. La Fiscalia ja ha demanat a CatalunyaCaixa i al Banc d'Espanya tota la documentació sobre les retribucions dels directius.
En un altre comunicat emès ahir a la tarda, CatalunyaCaixa va anunciar que es posa a disposició de les autoritats judicials per aclarir "qualsevol dubte en relació amb la política de retribució dels alts càrrecs de l'entitat, fets que ja han estat revisats i verificats per diferents organismes reguladors (el Banc d'Espanya, el FROB i la Comissió Nacional del Mercat de Valors)".
D'acord amb l'actual normativa sobre les retribucions de l'alta direcció de les entitats financeres amb participació pública, el salari del president executiu i el conseller delegat de l'entitat està situat en 300.000 euros anuals. Aquesta quantitat inclou tots els conceptes: retribució fixa, variable i fons de pensions. La clàusula d'indemnització es "limita" a dues anualitats, destaca la nota.
Adolf Todó va rebre l'any passat 1,55 milions (823.000 de sou, 579.000 d'estalvi a llarg termini i 139.000 en assegurances de vida), segons la informació que va enviar l'entitat al Banc d'Espanya.
CatalunyaCaixa també aclareix que "més del 98% dels préstecs que han provocat l'actual situació de l'entitat es van concedir abans del 2008, any en què es va incorporar el nou equip directiu per emprendre un canvi radical en la gestió de la caixa". Efectivament, Todó es va incorporar el 2008, en substitució de Josep Maria Loza. L'entitat sempre ha identificat la gestió de Loza amb l'època de màniga ampla en la concessió d'hipoteques.
Gestió de la crisi
El mateix Loza va reconèixer en la seva última roda de premsa que Caixa Catalunya havia exercit com a "caixa de fundació pública" (la Diputació de Barcelona controlava el 30% dels òrgans de govern i en nomenava el president) i que era possible que hagués concedit més hipoteques del compte.
En tot cas, la presidència de la ja fusionada CatalunyaCaixa va estar envoltada de polèmica quan el nou president que va substituir Narcís Serra, Fernando Casado, va dimitir al cap de només tres mesos d'acceptar el càrrec. Casado va decidir abandonar l'entitat precisament perquè al final no va aconseguir concretar el compromís inicial de cobrar 600.000 euros anuals. Al final va aconseguir un sou de 200.000 euros, quantitat que va considerar insuficient.
Caixa Catalunya es va convertir en CatalunyaCaixa (CatalunyaBanc) després de fusionar-se amb Caixa de Manresa i Caixa Tarragona. Al setembre l'entitat va ser nacionalitzada. Tot i la nacionalització, l'Estat va mantenir Adolf Todó a l'entitat, una situació no gaire habitual en les entitats comandades pel FROB. Fins i tot, Todó va passar de director general al càrrec de president.