La indústria militar, poc arrelada a Catalunya

BarcelonaLa indústria de defensa i seguretat té una presència baixa a Catalunya, ja que el sector es concentra a Madrid, que acumula més de la meitat de les empreses. A més, la majoria de companyies que operen a Catalunya són estrangeres o d'altres indrets de l'Estat.

El 2020 unes 21.000 persones treballaven directament en la indústria de la defensa a Espanya, a les quals cal afegir uns altres 30.000 llocs de treball indirectes addicionals, segons dades del govern estatal. Dels llocs de feina directes, un estudi del 2018 del Centre Delàs d'Estudis per la Pau calcula que només 1.746 persones estaven a Catalunya, un 8% del total, quan Catalunya representa el 16% de la població de l'Estat i el 19% del producte interior brut (PIB). Es tracta, doncs, d'una xifra modesta en comparació amb el pes econòmic català en el global de l'economia estatal. Per comparar, l'empresa que més empleats té a Catalunya, Seat, té una plantilla d'unes 14.000 persones.

D'aquests més de 1.700 empleats, gairebé 700 corresponen a una sola companyia: la consultora tecnològica Indra. Si s'hi afegeixen dues consultores més, la francesa Sopra Steria i la irlandesa Accenture, a més de la constructora FCC, l'automobilística Nissan i el fabricant holandès de productes de seguretat Gemalto, acumulen més de 1.300 treballadors en el sector a Catalunya. És a dir, sis empreses sumen tres quartes parts de l'ocupació, segons dades del 2018. Cal destacar també que, amb l'excepció de FCC, es tracta de feina creada per filials o delegacions de companyies que no són catalanes.

La defensa i la seguretat no desperten un interès gaire elevat a nivell empresarial a Catalunya. De fet, de les prop de 250 companyies que apareixen al catàleg 2019-2020 de la indústria espanyola de defensa que publica el ministeri de Defensa, només vuit tenen la seu a Catalunya. No obstant, al catàleg no hi surten ni de bon tros totes les empreses que es dediquen al sector, que el ministeri situa per damunt de les 500 al conjunt d'Espanya. Per exemple, empreses catalanes com l'enginyeria Comsa o la companyia d'aeronàutica Cimsa no apareixen al document tot i dedicar-se parcialment al sector de la seguretat i la defensa.

Madrid i Andalusia concentren el sector

Així doncs, la baixa presència d'empreses militars a Catalunya és un fet i pot resultar sorprenent si es para a pensar que és la comunitat més exportadora i més industrial d'un estat que es troba entre els deu exportadors més grans de material bèl·lic del món. En canvi, dues comunitats autònomes amb menys poder industrial concentren el 80% de les companyies de la indústria de defensa espanyola: Madrid i Andalusia.

Madrid aglutina el 65% del sector. En aquest cas, l'efecte capitalitat juga un paper destacat en un sector que, sense tenir en compte les exportacions, depèn exclusivament de la despesa del govern, principalment del ministeri de Defensa. La forta centralització de la presa de decisions d'aquest departament del govern afavoreix les companyies amb més proximitat. Com passa amb les empreses energètiques o financeres, trobar-se a prop del regulador –que en aquest sector és alhora el principal client– és un avantatge que moltes empreses no volen desaprofitar.

En el cas d'Andalusia hi ha altres factors. D'una banda, pot competir en el sector naval, davant d'un Madrid que no té mar. Andalusia, i en particular Cadis, tenen una llarga tradició de drassanes que l'Estat ha utilitzat per a la construcció de naus de guerra. En aquest sentit, juga un paper destacat Navantia, empresa pública de construcció naval militar. A més, també hi afavoreix la presència d'un potent sector aeronàutic a la zona de Sevilla, on hi ha ubicada una factoria del consorci europeu Airbus –que també participa en projectes de defensa, com l'avió de transport A400M i el caça polivalent Eurofighter Typhoon–, per la qual cosa s'hi ha desenvolupat al voltant un hub d'empreses d'aviació que poden dur a terme projectes tant en el camp civil com en el militar.

En totes dues comunitats, a més, hi ha importants bases militars –Rota i Morón, a Andalusia, i Torrejón a Madrid–, la qual cosa fa que s'hi concentri una proporció més elevada tant de comandaments i personal militar com de la despesa en defensa. Fora d'aquestes dues comunitats, Castella-la Manxa, Galícia –també pel sector naval a la Corunya, Ferrol i Vigo, amb Navantia al capdavant– i el País Basc són les altres comunitats autònomes on es troba el gruix de companyies armamentistes.