Incògnites en el moment clau de la legislatura

Preguntes

1. És justificable que CiU trenqui amb l'executiu de Rajoy?
2. Què ha de fer el Govern a partir d'ara?

JOAN B. CULLA: "Si CiU torna a pactar amb el PP farà el ridícul"

1. Més que justificable o no, el trencament era inevitable. Fa temps que l'avió de CiU i l'avió del PP volaven en una trajectòria que els portava a la col·lisió. Els disbarats de Mariano Rajoy en política econòmica i en política autonòmica ens han portat a l'enfrontament actual. El govern espanyol anuncia retallades, però centrifuga tot el dèficit cap a les comunitats autònomes i, a més, no paga els deutes que té, com és el cas de Catalunya, que és la que carrega els neulers. Era impossible que no s'arribés a la col·lisió, a menys que CiU tingués l'esperança, com tenia en l'època de Jordi Pujol, que les coses s'acabarien arreglant més o menys satisfactòriament amb un acord d'última hora.

Però aquesta manera de fer ja és història. La topada és inexorable. Rajoy anuncia amb tota la pompa grans sacrificis, però fa pagar a les comunitats autònomes els plats trencats. Les posa contra la paret. Fins i tot s'han queixat les comunitats governades pel PP, cosa significativa en un partit disciplinat. I encara és més significatiu que una persona tan moderada com el conseller Andreu Mas-Colell denunciés que ens havien tractat com a súbdits.

2. Després del gest de trencar, al qual es va sumar Duran, el que no es pot fer al cap de dos o tres setmanes és tornar a pactar amb l'Alícia Sánchez-Camacho. CiU faria el ridícul més espantós de la seva història i es desacreditaria d'una manera rotunda. El que ha de fer el president Mas en primer lloc és replantejar la seva col·laboració parlamentària amb el PP i recolzar-se en ERC. Si no és possible, també pot decantar-se per avançar les eleccions.

FRANCESC-MARC ÁLVARO: "Mas es deu als que el van votar i no a les elits"

1.El xoc estava previst perquè el projecte inicial de Mariano Rajoy de recentralització dissimulada o suau ha canviat per una manera de fer agressiva, prepotent i autoritària. Per tant, no hi ha marge per a la sorpresa.

2.Si Mas vol ser fidel als seus compromisos i coherent amb la defensa de Catalunya, no té més opció de cara al futur que explorar un cert desafiament al poder central. Per mi la clau del moment és el paper que adoptin les elits econòmiques. Catalunya està en una pugna oberta amb l'Estat i davant d'aquest escenari, aquestes elits poden jugar un paper immobilista i mesell. Però si fan aquest paper, perdran la connexió amb les classes mitjanes del país i seran percebudes com a part del problema. Veurem si Mas i CiU entenen a qui es deuen, que són els ciutadans que els van votar, i no les elits que el pressionen. En funció de la tria, la decisió del president serà una o una altra.

JOAN RIGOL: "El Govern ha de reforçar els elements de sobirania" JOAN RIGOL:

1.Hi ha prou motius per trencar amb el govern de Rajoy. L'enfrontament no és només per raons econòmiques sinó també polítiques, com va recordar el conseller Andreu Mas-Colell quan sortia del Consell de Política Fiscal i Financera. El que promou el govern espanyol és una recentralització de l'estat de les autonomies i vol posar Catalunya dins el sac de totes les altres comunitats, sense respectar els seus trets nacionals. No hi ha la més mínima sensibilitat per part de l'executiu del PP. Davant d'aquest menyspreu polític és perfectament normal que Mas digui que ja n'hi ha prou. No ve només d'ara, sinó que venim d'una successió de fets en cadena que han acabat amb la ruptura. Ja va començar amb la sentència contra l'Estatut, les retallades de l'autogovern i les sentències judicials contra el català.

2.El Govern ha de reforçar els instruments de sobirania nacional, principalment en dos aspectes. En primer lloc, amb el pacte fiscal, que ens doni sobirania econòmica. I en segon lloc, amb la sobirania cultural i lingüística, perquè ningú tingui dret a interferir-se en els nostres trets definitius com a poble. Aquesta és la doble empenta que des del meu punt de vista necessitem de cara al futur: una cap enfora i una altra cap endins. Només així tirarem endavant com a país.

PILAR RAHOLA: "Tots els elements ens porten cap al conflicte"

1. El trencament amb Rajoy no només el veig justificat, sinó que trobaria injustificable que no hi trenquessin! No pot ser que CiU s'ho mengi tot, com si no passés res. Catalunya està patint un espoli econòmic, polític i moral que ens està empobrint com a país, ens està afeblint nacionalment i ens està desprestigiant internacionalment. La nostra imatge a l'exterior n'està sortint perjudicada perquè la crisi d'Espanya ens arrossega.

2. Mas vol exhaurir la via del pacte fiscal amb la convicció que van mal dades i després escenificar la confrontació. Un cop d'efecte de cara al futur seria crear l'Agència Tributària pròpia, tirant pel dret. Però també pot optar per les eleccions anticipades o explorar la via de les consultes populars. Les tres coses no són incompatibles, es poden produir simultàniament.

De cara al futur, també em sembla important el paper que ha jugat Duran i Lleida en aquesta ruptura, que ha demostrat que posa la defensa de la identitat nacional per damunt de qualsevol altre interès. Tots els elements que estem presenciant aquests dies ens porten inevitablement cap a un escenari de conflicte. No estic dient que la independència arribi demà mateix, però és evident que la creació d'un estat d'ànim favorable a la celebració d'un referèndum cada dia és més palpable.

Jo confio que el president Mas ens porta cap aquí, perquè sinó voldrà dir que ens ha enredat a tots. El camí que ha recorregut en els últims anys ja no el pot desfer. Estem vivint un moment històric molt important per a Catalunya, que fins i tot té ressonàncies del Sis d'Octubre, tot i que hauríem d'evitar els errors que va cometre el govern del moment.

AGUSTÍ COLOMINES: "No calen heroïcitats inútils com el Sis d'Octubre"

1. El trencament està més que justificat perquè Mariano Rajoy i el seu govern estan duent a terme una política d'acaparament de poder i de laminació de l'autogovern intolerable. La paciència del Govern s'ha acabat i la lleialtat també, perquè s'ha trencat la confiança política de manera irreversible.

2. El que ha de fer el president Mas és recollir tots els suports polítics i socials possibles a favor del pacte fiscal. Quan dic socials , vull dir de la societat civil que creu en el país i no de grups com el Cercle d'Economia que apunyalen el Govern en plena negociació a Catalunya per consensuar el pacte fiscal. Han fet un trist favor al país. Un cop hagi recollit tots els suports socials possibles, el Govern ha d'encetar un procés de sobiranització permanent en tots els àmbits. Ha de saber fer els passos adequats, sense heroïcitats inútils com el del 6 d'octubre del 1934.

FERRAN SÁEZ: "Dubto que Mas opti per la ruptura radical"

1. El trencament ve de lluny, probablement des de l'any 2006, amb la sentència contra l'Estatut. Aquesta sentència va crear una fractura que amb el temps no ha fet més que créixer i que probablement acabarà sent irreversible. Es tracta d'un desacord per passos. La relació entre Catalunya i Espanya ja no dóna més de si i ha arribat a un punt de no retorn. No és un problema de competències, sinó d'identitat.

2. El Govern el que ha de fer és governar i alhora fomentar determinades actituds a favor d'un nou paradigma polític. M'estranyaria molt que Mas optés per una ruptura radical amb una escenificació espectacular, perquè tindria unes conseqüències brutals per a Catalunya. Però també la relació amb Espanya basada en el progrés lineal, del dia a dia, s'ha acabat. Per tant, caldrà trobar un nou estadi.