Imputen un exdirector de l’ACA per delictes ecològics

BarcelonaManuel Hernández, exdirector de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i expresident de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), i Joan Compte, exgerent de l’ATLL, han sigut imputats per delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, per delicte sobre l’ordenació del territori i per falsedat documental en la construcció de la canonada entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora i distribuïdora de Cardedeu. Aquesta canonada, que va tenir un pressupost de 80 milions d’euros, es va acabar de construir el 2011, però mai ha arribat a entrar en funcionament.

La jutge Natàlia Fernández, del jutjat de primera instància d’Arenys de Mar, diu en la seva providència del 24 de març -no en una interlocutòria-, a la qual ha tingut accés el diari ARA, que “en vista de l’estat de la causa i el contingut de la documentació aportada, es considera que existeixen indicis suficients per a la imputació” d’aquests dos alts càrrecs durant l’etapa del segon tripartit, i en el cas de Manuel Hernández, càrrec de confiança d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Els dos imputats, que van deixar l’ATLL i l’ACA el 2011, estan citats a declarar als jutjats d’Arenys de Mar el 5 de maig. Tot i que la decisió de la jutge és del 24 de març, cap dels dos estava assabentat de la imputació -aquest diari els va informar de la notícia-, encara que sí que eren conscients que hi havia un procés judicial obert contra l’ATLL pel suposat impacte ambiental de la canonada.

El juny del 2010 dues entitats ecologistes, Coordinadora de Salvaguarda del Montseny i Orchis (Associació de Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme), van presentar una denúncia contra l’ATLL perquè es van adonar que la construcció de la canonada que uniria l’ITAM (instal·lació de tractament d’aigües marines) de la Tordera, a Blanes, i l’ETAP (estació de tractament d’aigua potable) del Ter, a Cardedeu, estava afectant alguns paratges protegits. Un any més tard (2011), la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Territorial de Barcelona va tramitar la denúncia contra l’ATLL, l’ACA i el departament de Medi Ambient i Habitatge. A la denúncia hi consten errors tècnics i de tramitació, però destaca l’afectació ambiental en espais d’interès natural (EIN) i de la Xarxa Natura 2000 com el riu i els estanys de Tordera, en hàbitats d’interès comunitari (HIC) com un bosc de ribera, en zones humides com les Llobateres, i també en aqüífers catalogats i fauna protegida com la llúdriga i les tortugues aquàtiques.

També falsedat documental

El 3 d’abril del 2007 el Govern va aprovar el decret d’emergència de sequera perquè les reserves hídriques estaven sota mínims. Sota aquest paraigua, el departament de Medi Ambient va ordenar algunes obres estratègiques d’urgència, com la dessalinitzadora del Prat del Llobregat o aquesta canonada. L’objectiu de la canonada, de més de 40 quilòmetres de llargada, era aprofitar l’excedent d’aigua de la dessalinitzadora de Blanes -que va duplicar la seva capacitat- i enviar-lo a Cardedeu, on connectaria amb una de les principals artèries que proveeix d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona. La fi de la sequera i la crisi, que ha obligat la dessalinitzadora de Blanes a reduir la seva activitat a la meitat, han fet que la canonada no hagi entrat mai en servei. Però enmig del pitjor episodi de sequera dels últims anys, la urgència va fer que l’obra -dividida en quatre trams- comencés de seguida, l’abril del 2008, tot i que el decret de sequera es va acabar derogant el 13 de gener del 2009. Fins al novembre del 2009 -un any i mig després de l’inici de les obres-, el departament de Medi Ambient no va aprovar una ponència en què deia que aquesta canonada no calia que passés cap avaluació d’impacte ambiental (AIA). El delicte de falsedat documental pel qual també estan imputades aquestes dues persones està en el fet que la declaració d’AIA es va fer sobre el projecte i el traçat que l’ATLL va enviar a Medi Ambient el 10 d’agost del 2009, tot i que dos mesos després (octubre) el van haver de modificar i no ho van comunicar. El tram III preveia que havia de passar per un camí de servei de l’AP-7 propietat de l’Estat, que no va donar permís, motiu pel qual l’ATLL es va veure obligada a modificar substancialment el traçat de la canonada, havent de travessar quatre cops el riu la Tordera i la riera de Pertegàs. Medi Ambient va dir que per al traçat inicial no calia superar una AIA. En canvi, no es va poder pronunciar sobre el traçat que finalment es va executar. La ponència, però, sí que exigia unes mesures preventives i correctores.

Sense declaracions

L’ARA s’ha posat en contacte amb tots els implicats, però pocs van voler donar ahir la seva versió. L’exdirector de l’ACA Manuel Hernández no va voler fer declaracions, mentre que l’exgerent d’ATLL Joan Compte explica que recorda molt poques coses del cas: “Això ho duien els tècnics, les obres no les fèiem des de l’ATLL, les dissenyaven i executaven empreses d’enginyeria externes”. Malgrat tot, Compte es defensa: “No vaig donar mai cap ordre perquè se saltessin lleis ambientals”. La jutge deixa clar en el seu escrit que podrien no ser les úniques imputacions en aquest cas. Les entitats ecologistes que van presentar la demanda només van demanar la imputació d’Hernández i Compte, però no la del conseller de Medi Ambient en aquell moment, l’ecosocialista Francesc Baltasar. Això no impedeix, però, que la jutge ho decideixi més endavant. Francesc Baltasar tampoc va voler donar ahir la seva versió dels fets a aquest diari. ICV sí que ha respost a l’ARA que col·laboraran amb la justícia en el que faci falta, “igual com ho farà Manel Hernández”, que apunten que només és un militant i ja no té cap càrrec al partit. ICV també recorda que, segons els estatuts del partit, només s’apartarà un imputat del seu càrrec si és un cas de corrupció, i “aquest no és el cas”.

L’ARA també ha demanat de parlar amb algun responsable de l’ACA actual, des d’on tampoc s’han volgut fer declaracions. Un portaveu del departament de Territori i Sostenibilitat -de qui depèn l’ACA-, però, va treure ahir importància a la denúncia dels ecologistes, i va assegurar que durant la construcció només es va talar un bosc de ribera, que després es va restaurar. Això contrasta amb el dos informes que va fer Medi Ambient entre el 2010 i el 2011, als quals van tenir accés els ecologistes, en què el Govern renyava l’ATLL, primer per no haver enviat a temps la documentació i després per no haver fet cas de les mesures preventives que exigia Medi Ambient en la ponència del 2009.

Aquest diari ha pogut parlar amb una persona que per qüestions professionals coneixia bé el projecte de la canonada i que explica que l’ACA es va reunir amb els ecologistes que van presentar la denúncia, va comprovar que tenien raó en moltes coses i va demanar a l’ATLL que prengués mesures, tot i que no pot assegurar si es van acabar prenent o no.