La imputació de la infanta, en mans del govern Rajoy
L'Audiència suspèn la citació de la filla del rei i només deixa una porta oberta al jutge
PalmaLa possibilitat que Cristina de Borbó declari com a imputada arran del cas Nóos depèn ara del govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy. La interlocutòria que va notificar ahir l'Audiència de Palma salva, per ara, la filla del rei d'Espanya de l'interrogatori del jutge José Castro i la deixa en mans d'un organisme extrajudicial, polític i que depèn directament del ministeri d'Hisenda: l'Agència Tributària. Una entitat que la mateixa Audiència reconeix que ha evitat d'una manera que "no es comprèn" parlar de la possibilitat que la duquessa de Palma fos cooperadora del seu marit, Iñaki Urdangarin, en delictes fiscals i de blanqueig de capital.
Alguns dels màxims representants del govern espanyol i del partit que el sustenta ja van deixar clar ahir mateix de quin bàndol estan. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va dir que la suspensió de la imputació de la infanta li semblava "una magnífica notícia" perquè "és una infanta d'Espanya". El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, es va mostrar igual d'eufòric: "Me n'alegro, és bo per a tothom", va dir. Quan li van preguntar per què ho deia va raonar que "quan no imputen algú és bo, i encara més quan és una persona que té relació amb les institucions". El ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, va defensar "la independència" del sistema judicial, però fins i tot la casa reial va ser més equànime que membres del seu govern i es va limitar a expressar el seu "màxim respecte" a la justícia.
De fet, la interlocutòria de l'Audiència de Palma és tan sols l'última de les peces que no encaixen d'una instrucció que ha posat en dubte la independència del sistema judicial espanyol. Arran del cas Nóos ja han declarat més de 200 imputats i testimonis, incloent-hi les treballadores de la neteja de l'assistenta d'Urdangarin i administratius contractats per un sol dia per alguna de les empreses de la trama. I tot i això la filla del rei d'Espanya se'n continua salvant.
El tribunal presidit pel magistrat Diego Gómez-Reino ha suspès -amb dos vots a favor i un en contra- la citació com a imputada de la infanta Cristina. I ho ha fet criticant la "debilitat, inconsistència i caràcter equívoc" dels indicis en què s'havia basat Castro per considerar que podia estar implicada en el desviament de més de quatre milions d'euros públics dels governs balear i valencià a través de l'Instituto Nóos, presidit pel seu marit. El tribunal diu que no hi ha indicis prou ferms que demostrin que ella sabia que Urdangarin i Diego Torres feien res il·legal, i que en cas que ho sabés tampoc n'hi hauria prou per imputar-la.
Les proves recollides i Aizoon
Amb les proves recopilades fins ara, l'Audiència només deixa una porta oberta perquè el jutge pugui tornar a imputar la infanta: els possibles delictes fiscals i de blanqueig que s'haurien comès a través d'Aizoon, la societat que és propietat al 50% de Cristina i d'Urdangarin, i de la qual la infanta va presidir la junta. Un informe de l'Agència Tributària acusava al gener el duc de Palma d'haver defraudat com a mínim 120.000 euros d'impostos cada un dels anys 2007 i 2008. Una bona part del frau s'hauria fet a través d'Aizoon, "una societat pantalla" que hauria fet servir per amagar el que cobrava com a consultor i membre de consells d'administració i per enganyar en la declaració de renda.
La interlocutòria de l'Audiència diu que els magistrats no entenen per què l'informe de l'Agència Tributària no té en compte que els dos socis d'Aizoon, no només Urdangarin, haurien evitat pagar els impostos que els corresponien. També admet que "no es comprèn" que l'Agència Tributària "hagi prescindit" de considerar la infanta "cooperadora" dels delictes fiscals, perquè com a mínim des del 2006 ja havia de saber "que Aizoon era una societat pantalla i que el seu marit la feia servir per defraudar Hisenda". Recorda que Cristina, com a propietària de la meitat de l'empresa, "podia estar en condicions d'impedir el frau". És més, admet que els ducs s'haurien beneficiat dels diners públics que entraven a Aizoon via Instituto Nóos, que s'haurien pogut fer servir per reformar el palauet de Pedralbes.
El tribunal assegura que "les zones fosques" de l'informe d'Hisenda fan inviable ara "emetre una opinió fundada" sobre si la infanta ha comès cap delicte fiscal. L'informe ja indicava que era provisional i teòricament els funcionaris d'Hisenda en preparen un de més rigorós. L'Audiència diu que abans de decidir si cita o no la infanta, el jutge haurà de demanar el document complet que redacten els autors que van evitar apuntar la infanta Cristina com a possible defraudadora.
L'actitud de l'Agència Tributària, que no vol esquitxaar la infanta, és una més de les anomalies de la instrucció pel que fa a la filla del rei. Una taca més en la presumpta independència del sistema judicial, si se suma a la decisió extraordinària de l'Audiència d'invalidar la decisió d'un jutge d'instrucció, a l'insòlit recurs del fiscal en contra de la imputació de Cristina -amb el suport dels advocats de l'Estat- i al fet que Castro no la cités fins al final d'una instrucció en què havia interrogat a tothom qui tenia alguna cosa a dir menys ella.
Investigació "indefinida"
L'Audiència reclama ara al jutge que exigeixi a Torres que lliuri de cop tots els correus que vulgui fer servir en defensa seva, en lloc de deixar que els faci públics a fases. I ho fa en defensa de la dona d'Urdangarin. El tribunal pretén que, amb els missatges a la mà, Castro es pronunciï sobre l'arxiu definitiu de la investigació a la infanta -deixant de banda els delictes fiscals- perquè no és "acceptable investigar-la indefinidament". Només fa un mes que està imputada.