Immersos en la incertesa, aferrats a l’esperança

Potser mai el món ha estat un lloc en pau, però probablement no teníem tanta consciència, tanta informació i alhora tants intents d’intoxicació sobre la percepció de la nostra realitat. Portem ja 25 anys en un segle que va acabar amb l’esperança ingènua de la caiguda del Mur de Berlín i la victòria d’Occident, quan en realitat el fracàs de l’URSS covava la revenja de l’imperi humiliat. En 25 anys hem viscut l’auge del fonamentalisme islàmic, fanàtics que han sembrat la destrucció imposant sistemes polítics teocràtics que han esclavitzat les dones i han condemnat a la misèria milions de persones. Hem vist com la Unió Europea s’ampliava posant en risc els valors dels fundadors mentre es reforçava amb una moneda comuna i aprenia a actuar conjuntament en la pandèmia de la covid. Aprendre de la crisi del deute i mancomunar les obligacions futures pot ser la clau per evitar la decadència del Vell Continent. El món és avui més multipolar que mai i s’estableixen noves aliances mentre es deteriora l’autoritat dels organismes internacionals. La Xina s'ha alçat com el gran gegant, juntament amb l’Índia, i la seva influència econòmica i geoestratègica obre noves relacions internacionals. Taiwan és el punt més delicat del planeta i la producció de xips el més cobejat. En els pròxims anys podríem assistir a una guerra comercial amb els EUA de la qual la UE no es podrà escapar i en la qual haurà de marcar un perfil propi. Avui els conflictes regionals són conflictes globals, i quan Israel converteix Gaza en un solar on només queda mort i destrucció, Síria acaba amb la dictadura dels Al-Assad, Teheran es mou entre l’amenaça a l’exterior i la fragilitat interna i el Líban s’ensorra. El món sembla un castell de cartes.

La ciència ens ha donat grans alegries i ens ha permès confiar en el gènere humà i en el progrés comú de l’espècie. Grans científics ens han permès entendre i completar el genoma humà i en un temps rècord trobar una vacuna per primer cop per a una pandèmia global. Una epidèmia que va posar en perill la nostra vida, el sistema productiu, la nostra vida en comunitat. ¿Recordeu els carrers buits i metges i infermeres lluitant a contrarellotge contra la mort? Ens va salvar una dona fent ciència bàsica en un laboratori i la capacitat de compartir coneixement i cooperar. El segle XXI és avui un segle de malestar i d’incertesa, però també capaç de contenir el millor del gènere humà. Capaç de crear, d’inventar, d’investigar, d’estimar, de compartir, de lluitar per la justícia i el progrés comú. El futur el fem cada dia amb les nostres decisions. El que no ens podem permetre és abaixar els braços com si estigués escrit més enllà de cadascú de nosaltres.