Les 1.400 imatges del sergent republicà desconegut

BarcelonaSe sap com era. Morè, robust i ben plantat. Amb un somriure d'estar a punt de menjar-se el món. Tot apunta que era un fotògraf professional: portava sempre dues càmeres penjades al coll, una de les quals era una Leica. Era soldat, segurament sergent. Va ser al front d'Aragó i del Segre amb la 30a divisió de l'Exèrcit Popular. I, en una de les úniques imatges que s'ha conservat d'ell, apareix amb la seva xicota o dona: Maria Fabregat.

El seu ull de fotògraf va captar no només el camp de batalla sinó també la vida quotidiana dels soldats. Durant més de setanta anys tota la seva obra, 1.400 negatius, va estar oculta en una petita caixa de fusta i dues de ferro. Les tenia un militar francès del Rosselló. L'any 2010 la sala de subhastes Soler i Llach les va intentar vendre per 25.000 euros. Ningú les va comprar. Fa un mes, l'associació de fotògrafs Fotoconnexió les va tornar a trobar a internet: estaven a punt de tornar a sortir a subhasta. Van alertar la Comissió de la Dignitat, que es va mobilitzar per evitar que sortissin de Catalunya i les va comprar per 7.500 euros. El portaveu de l'entitat, Josep Cruanyes, va aconseguir els diners de coneguts i col·laboradors, i amb l'ajuda d'Ara Llibres i Sàpiens . Ni la Generalitat ni la Biblioteca de Catalunya van poder comprar-les. "Ens van dir que la cosa estava magra perquè no hi havia recursos, i ens va anar d'un pèl que les imatges no se les quedés una institució espanyola", explica Josep Cruanyes.

"Les imatges ens donen molta informació, molta més que les fotografies d'un reporter de guerra que només passa un parell de dies al front. El nostre fotògraf capta el dia a dia dels soldats, la vida precària que feien els que combatien amb l'exèrcit republicà", afegeix Cruanyes. El fotògraf, de qui encara no se sap el nom, era un home curós.

La vida precària dels soldats

La majoria de les imatges que va captar de la Guerra Civil estan documentades. Hi ha el nom dels que surten a les imatges i el lloc. Es veuen imatges de les barraques improvisades que els soldats aixecaven per aixoplugar-se. Els bombardejos i el frenesí dels portalliteres traslladant ferits al Montsec. Els últims soldats cridats a files, joveníssim i sense uniforme, perquè ja no hi havia diners per comprar-ne. L'èxode de famílies senceres amb les seves quatre pertinences cap a França... Hi ha imatges del front d'Aragó i del Segre (Fuentes de Ebro, Grañén, Berdegal, el Montsec, Montgai, Vilanova de Meià, Baldomà, Linyola i Sanaüja). Són imatges inèdites que mai han estat publicades. Amb una excepció: "Entre totes les fotografies que estem revisant n'hi ha una de Víctor Torres -el polític d'ERC i germà del poeta Màrius Torres- adreçant-se als soldats que jo havia vist publicada en un llibre. La família en tenia una còpia però resulta que l'original era a l'arxiu que hem comprat", assenyala Cruanyes.

A mans d'un militar francès

Com van anar a parar tots aquests negatius a mans d'un militar francès és un enigma que Cruanyes espera poder revelar aviat. De moment, intentarà posar-se en contacte amb el militar en qüestió, un home de 80 anys que viu a Perpinyà. "El pare d'aquest militar que ha venut les fotos també era militar i va ser oficial als camps de concentració. Segurament va ser allà on el fotògraf li va donar les imatges", explica Cruanyes. Per això la Comissió de la Dignitat ha decidit batejar el fons amb el nom de Fons Argelers.

És una pista més: l'autor dels 1.400 negatius que ha comprat la Comissió de la Dignitat va acabar en un dels camps de concentració que els francesos van improvisar, l'hivern del 1939, a les platges franceses. Molts catalans van morir allà per culpa de les deplorables condicions de vida. Hi havia molta fam, moltes malalties i, sense lloc on aixoplugar-se, els que havien fugit de l'Espanya franquista dormien sobre la sorra. ¿Va morir allà el nostre fotògraf? ¿O va sobreviure i es va convertir en un exiliat més a la França ocupada? Per què mai va recuperar les seves fotografies?

Amb els diners que ha recollit la Comissió de la Dignitat, l'associació de fotògrafs Fotoconnexió investigarà tot el que envolta les imatges que durant gairebé un segle es van guardar en tres petites caixes. L'objectiu és fer una exposició el 2014 i després donar tot el material a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Pistes sobre l'autor de les fotos

Les imatges de la guerra no són les úniques que el soldat i fotògraf desconegut es va emportar cap a França. Hi ha moltes imatges captades abans de la revolta franquista. N'hi ha de les eleccions del 1931 i de la proclamació de la República. Moltes són de les platges del Garraf i del Maresme. N'hi ha del barri de barraques Somorrostro. De les estàtues de Montjuïc. "Segurament l'autor de les imatges, quan l'exèrcit republicà va començar a retirar-se, va anar a casa i va fer una tria", opina Josep Cruanyes.

S'especula que l'autor de les fotografies podria ser el fotoperiodista Joan Andreu Puig Farran. La seva trajectòria durant la guerra coincideix amb la de l'autor del Fons Argelers. El seu arxiu també va desaparèixer en els camps de concentració francesos. Cruanyes, però, té molts dubtes: "Cap de les fotografies examinades coincideix amb cap de les que va publicar Puig Farran", assegura.

Hi ha una altra dada que pot ajudar a identificar el misteriós autor de les fotografies. Una de les caixes porta una etiqueta de l'Aliança Nacional de la Dona Jove, una associació de dones d'ERC, el PSUC i Estat Català que anaven al front per animar els soldats. Hi ha, fins i tot, una fotografia d'un grup d'aquestes noies que viatjaven fins al front.

Cruanyes i el seu equip estan emocionats. La tasca d'identificar moltes de les imatges pot ser ingent, però per a la Comissió de la Dignitat i l'associació Fotoconnexió ha estat com trobar un petit tresor. I hi volen implicar a tothom: "Ara mateix hem enviat una de les imatges a la Federació de Natació perquè ens ajudin a identificar una piscina en la qual se celebra una competició i que va captar el nostre fotògraf anònim", explica un apassionat Cruanyes. L'advocat confia que d'aquí molt poc es pugui posar nom i cognom a l'home que va captar totes aquestes imatges. L'home morè i ben plantat, somrient, que surt amb Maria Fabregat, envoltat d'arbres, en una de les fotos que conservava un militar francès del Rosselló. Es busca l'heroi republicà.