BILBAOEls populars creuen que Juan José Ibarretxe s'ha reencarnat políticament en Artur Mas, amb qui comparteix un perfil i una trajectòria política similar, i han recordat al president català que el desafiament sobiranista que va plantejar el lehendakari entre el 2005 i el 2008 va acabar en no-res.
El president basc prefereix ignorar aquestes comparacions i, en ser preguntat per l'ARA, fuig d'estudi: "Cadascú té la seva personalitat i jo ara em dedico a fer classes. Estic allunyat de tot". No és cert. Des que es va retirar de la política activa, el maig del 2009, Ibarretxe imparteix classes sobre desenvolupament humà sostenible a les universitats de Puerto Rico, Washington i Nova York i, a partir d'aquest any, també a Bilbao. Una activitat docent que no li ha impedit seguir de prop l'actualitat basca i espanyola. Això sí, s'ho mira tot des de la distància, escarmentat de les dues derrotes consecutives que va patir a Madrid i també decebut amb els actuals dirigents del PNB.
Durant la dècada en què va governar va posar contra les cordes l'esquerra abertzale amb un discurs clarament autodeterminista, va impulsar una reforma de l'Estatut de Gernika rebutjada sense debat pel Congrés espanyol i el Tribunal Constitucional va prohibir-li la consulta que volia convocar a Euskadi. Continua sent el màxim exponent del dret a decidir en el PNB, però ara mateix la prioritat del candidat Iñigo Urkullu és la crisi i no pas la sobirania, així que Ibarretxe i el seu dret a decidir estan tancats dins d'un calaix a Sabin Etxea, esperant moments millors.
Oposició interna en el PNB
Per tant, encara que els populars presentin Mas con una versió 2.0 d'Ibarretxe, les situacions del president català i de l'exlehendakari no s'assemblen gens. El gir sobiranista d'Ibarretxe s'explica per la necessitat del PNB de recuperar la iniciativa política perduda arran de la ruptura del pacte de Lizarra el 1999 i després de la dura campanya electoral del 2001, amb el PP i el PSOE assetjant el nacionalisme basc per terra, mar i aire. Ibarretxe va dissenyar personalment les seves dues iniciatives estrella -la reforma de l'Estatut i la consulta- i va forçar la direcció del PNB -llavors presidida per Josu Jon Imaz- a assumir a contracor els projectes, especialment el segon. Els seus enemics no només eren a Madrid, sinó que nombrosos dirigents del PNB -els famosos michelines , com els va definir Xabier Arzalluz- pensaven que el lehendakari havia tibat massa la corda amb l'Estat i que era hora de recular.
A Catalunya, el procés ha estat precisament l'invers. La societat civil, amb la multitudinària manifestació independentista de la Diada, ha canviat l'agenda dels partits i ha convertit la reivindicació sobiranista en l'epicentre de la política. Mas ha acceptat el repte llançat des del carrer i s'ha col·locat al capdavant del moviment autodeterminista. En el cas basc, la ciutadania no va marcar mai el pas a Ibarretxe -el mateix lehendakari no ho va permetre- ni tampoc un milió de persones van reclamar a Bilbao o Sant Sebastià una Euskadi lliure. Quan va arribar la primera negativa espanyola -el no a la reforma estatutària que havia aprovat el parlament de Vitòria-, Ibarretxe hi respongué convocant eleccions a principis del 2005.
El TC para els peus al lehendakari
I les va guanyar, però, tot i presentar-se el PNB i EA en coalició, va perdre pistonada. Més afeblit políticament, Ibarretxe va intentar aixecar el cap amb una consulta no vinculant per preguntar als bascos si volien decidir el seu futur. Va fixar la data del 25 d'octubre del 2008 i va encarregar les paperetes. Com és sabut, però, Euskadi no va poder expressar-se. El Tribunal Constitucional va anul·lar la consulta un mes abans que se celebrés i el lehendakari i el seu partit van acatar la sentència. "El PNB no anirà mai contra la legalitat", afirmava llavors Urkullu, convertit ja en el líder de la formació abertzale.
En canvi, Mas ha anunciat que els catalans seran consultats sí o sí, saltant-se les lleis espanyoles si cal. Els penabistes estan convençuts que aquestes declaracions són només focs d'artifici i que, arribat el moment, imitarà Ibarretxe i no durà a terme el desafiament. Així, si el líder de CiU compleix la paraula, no només es desmarcarà de l'actuació de l'antic president basc, sinó també posarà en qüestió l'estratègia autonomista de l'actual PNB.