72 hores de vertigen per tancar l'acord més discret

BarcelonaSetmanes de polèmica i estira-i-arronsa van quedar ventilades en tan sols 72 hores de negociació. Enmig d'una extrema discreció, Artur Mas va anar cisellant l'acord amb cadascun dels caps visibles dels partits favorables a la consulta, per poder escenificar finalment l'entesa en una cimera conjunta. Aquest esquema de negociació -avançat per l'ARA el 24 de novembre- va poder-se complir sense que s'hi fiqués pel mig cap càmera. "Tothom s'ha portat bé", descrivia gràficament un dirigent pròxim al president de la Generalitat, satisfet que cap dels negociadors filtrés abans d'hora les fórmules que s'estaven discutint en els últims dies.

Mas s'havia proposat agafar les regnes de la negociació en tornar del seu viatge a l'Índia, però a finals de la setmana passada semblava que encara no es movia ni un bri d'herba i, en canvi, ja afloraven les tensions entre els que exigien el terme independència dins la pregunta -ERC i la CUP- i un president que reivindicava una solució "inclusiva". Des de l'entorn presidencial es llançava una pista falsa: l'acord es podia demorar fins a final d'any, entre Nadal i Cap d'Any. L'esquer formava part de l'estratègia de discreció per desviar el focus d'atenció mediàtica més enllà d'aquesta setmana clau.

Quins són els detalls íntims de les converses? Divendres passat Mas va trobar-se amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs, per compartir l'esquema negociador. Els líders del dret a decidir estaven advertits que abans del dia 15 començarien els contactes "de debò". Mas ho volia resoldre en molt pocs dies. La setmana que ve el Parlament aprovarà els pressupostos, i ERC pressionava perquè l'entesa sobre la consulta arribés abans. Les agendes de Govern i ERC -que havia convocat per al dia 14 un acte al Fòrum per reivindicar una pregunta sobre la independència- coincidien en la conveniència de tancar-ho aviat, però encara cap indici feia pensar que tot aniria tan de pressa.

Dimarts va ser el primer dia clau per resoldre l'entrellat. A primera hora es reunia el Govern, i just després Mas ja tenia la primera cita a Palau -avançada per l'ARA- amb Josep Antoni Duran i Lleida. El president va traslladar al líder d'Unió la seva proposta de consens. Es van valorar els possibles escenaris d'un acord que encara s'havia de teixir amb la resta. Aquell mateix dia, Mas va rebre el president d'ERC, Oriol Junqueras, per embastar un acord sobre la pregunta. Segons fonts republicanes, la primera fórmula de Mas encara no incloïa el terme estat independent, i, per tant, el pacte encara no es va poder segellar. Fonts presidencials, en canvi, apunten que ja dimarts es va deixar clar que aquest concepte quedaria inclòs.

Dimecres es precipita el pacte

L'endemà, dimecres, Mas i Junqueras sí que van reblar telefònicament l'acord definitiu. L'entesa sobre una fórmula "inclusiva" va desencallar-ho tot. A la Casa dels Canonges, la residència oficial del president, adjacent a Palau, Mas va rebre el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que va donar el vistiplau a una solució que prèviament també s'havia cuinat amb els ecosocialistes.

A mitja tarda Mas va rebre la cúpula del seu partit, Convergència. Lluís Corominas, Josep Rull, Jordi Turull i també Homs. Somriures de satisfacció per un acord que ja es donava per fet. Només quedava ratificar-lo amb la CUP. A David Fernàndez, Mas li va presentar la fórmula pactada amb la resta. I tampoc se'n va desmarcar, malgrat algunes reserves. A la cimera d'ahir, tothom hi anava amb l'acord ben lligat.