BarcelonaFeia temps que esperàvem una tongada de xàfecs com la d’aquestes últimes hores. Serà la més important des de la primavera i potser la més significativa des del febrer, si no de tot l’any, però caldrà veure on cauen finalment les pluges més abundants, que apunten a la costa, on també és important que plogui molt. Però, com se sap, aquesta és aigua que no s'emmagatzema.
Hem arribat al final de l’estiu en una situació molt crítica de sequera pluviomètrica i de reserves d’aigua. Els embassaments de les conques internes ja han baixat del 24% i s’acosten al mínim històric del 21% del 2008. Sense la tongada de pluges d’avui i tenint en compte el consum de les últimes setmanes, hauríem arribat al 20% a finals de setembre o a principis d’octubre. El 20% és el llindar de l’estat d’emergència, però l’emergència es declara per conques. Per exemple, a la Muga, on el pantà de Darnius-Boadella està per sota del 18%, es va declarar ja fa algunes setmanes, mentre al sistema Ter-Llobregat, el més gran i el que aglutina més població, sembla que l’horitzó per declarar l’emergència estaria algunes setmanes més allunyat d’aquesta data de finals de setembre o principis d’octubre.
No sabem quin impacte tindrà la pluja d’avui, però veient les quantitats previstes i venint d’unes setmanes en què la calor forta i la manca de ruixats han assecat el terreny, difícilment suposarà un canvi important. Potser posposarà alguna setmana aquests horitzons de declaració d’emergència, però seguirem necessitant una tardor amb diversos episodis de pluja abundant típics de l’època per sortir de les restriccions.
Fins ara l’agost havia deixat menys d’un 20% de la precipitació que sol deixar, malgrat que els últims dies hi ha hagut algunes tempestes en comarques del Pirineu, del Prepirineu i algun ruixat més aïllat a la Catalunya central. La tongada de pluja d’avui maquillarà les dades i pot suposar un gir en algunes comarques de la costa. A Cunit en els últims dotze mesos no han caigut ni 175 l/m², a Viladecans 207 i a Badalona 228. La costa central, juntament amb l’Empordà i alguns punts de les Terres de l’Ebre, és a hores d’ara l’epicentre de la sequera pluviomètrica.
Què ha frenat un escenari pitjor?
Si no fos per l’aportació d’aigua regenerada i dessalinitzada, les condicions d’aquesta sequera extrema serien molt pitjors i segurament aquest estiu ja hauríem estat patint restriccions que afectarien el consum domèstic de les llars. La temuda situació del 2008 no ha arribat només perquè aquest cop ens hem pogut valdre d’aquestes dues noves fonts, que aporten uns hm³ que han evitat que les reserves baixessin molt més.
Només a l’àmbit metropolità, el 30% de l’aigua que es consumeix ja prové de la dessalinització o el que anomenem aigua reciclada, una dada rellevant si es té en compte que és en aquest territori on viu el 90% de la població que s’abasteix de les conques internes del país. Les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera ja fa un any que treballen a ple rendiment i estan aportant el 20% de l’aigua que es consumeix a l’àrea de Barcelona.
Pel que fa a l’aigua regenerada, aporta el 10% de l’aigua que s’està gastant ara mateix a l’àmbit de Barcelona. Es tracta d’una fita pionera a Espanya, perquè per primer cop una estació regeneradora (com la del Prat) està impulsant aigua Llobregat amunt per abocar-la de nou al curs del riu i que sigui potabilitzada i arribi als consumidors. Els plans passen perquè aquest percentatge creixi en el futur.
Qui ha patit fins ara?
De moment, les restriccions han afectat sobretot els usos agrícola i industrial, així com els lúdics o de reg municipal. Al camp està sent un any de regs molt minsos, per salvar collites i en molts casos ni això, només per garantir la supervivència dels arbres.
Pel que fa al consum domèstic, és d’hora encara per saber com ha impactat la temporada turística en els números, un factor que sempre fa disparar els comptadors d’alguns indrets especialment visitats. D’entrada, els municipis tenen tots topalls vigents de consum: 230 litres per habitant i dia en el cas de bona part del país que es troba en situació d’excepcionalitat per la sequera i només 200 litres per persona i dia en el cas dels 22 pobles de l’Alt Empordà i els dos del Baix Camp que ja estan en emergència des de principis d’agost.
Si, amb dades del mes de maig, un terç dels municipis estaven gastant més aigua de la permesa, la situació a l’estiu no ha millorat. Amb les dades del juliol, s’observa consum disparat en molts indrets: a Torrent, al Baix Empordà, se superen els 1.000 litres, més que quadruplicant el topall permès. En altres punts de l’Empordà, sobretot en municipis petits, les dades també s’han disparat respecte al maig (quan ja s'incomplien): Maià de Montcal té un consum de més de 500 litres, igual que Cistella o Garrigàs, mentre el Port de la Selva frega els 400 litres per habitant i dia. A Riudellots de la Selva es registren més de 670 litres per habitant i dia, mentre que a la zona més propera a Barcelona també s’han disparat consums a l’estiu en indrets com Matadepera, amb vora 480 litres. Peralada o Vilabertran, que són part dels municipis en emergència que han de gastar 200 litres a partir de l’agost, també ho tenien difícil per complir perquè al juliol ja superaven el màxim vigent amb consums de més de 500 i 400 litres, respectivament.
En tots els casos són els ajuntaments a qui l’Agència Catalana de l’Aigua demanarà explicacions si no es compleixen els límits. El règim sancionador als municipis ha entrat en vigor i està per veure quan començaran a materialitzar-se els primers expedients. En paral·lel, els municipis ja han mogut fitxa per augmentar el control sobre els particulars incomplidors: Begur, per exemple, ja ha anunciat multes.
![El dia nacional de Rússia a Moscú](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
