Com ha de vestir un diputat?

BarcelonaVeure unes xiruques trepitjant la catifa vermella de l'escala d'honor del Parlament no li sembla políticament correcte a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Sobretot si qui les calça és un diputat en tota regla. El líder de la CUP, David Fernàndez, es va reunir ahir amb la segona autoritat de Catalunya vestit amb texans, polar, arracades, motxilla i calçat de muntanya. "Venim del carrer i no ho hem d'amagar", va explicar ahir a l'ARA. I és que per molt que la presidenta de la cambra no concebi un parlamentari sense corbata i americana, els assessors polítics coincideixen a afirmar que, més enllà dels formalismes, el més important és que indumentària i missatge vagin de bracet.

"La dignitat de la institució requereix una formalitat diferent", va assegurar ahir De Gispert a Catalunya Ràdio sobre el look dels diputats de la CUP, tot i que va matisar que personalment no la molestava. Però Fernàndez no pensa entrar en el debat, més enllà d'afirmar que "la moda reprodueix estructures de poder i jerarquies" que la candidatura que encapçala "no comparteix", i que un país plural es reflecteix també en les maneres de vestir.

Una herència del segle XIX

Tot i que l'estètica del polític amb americana i corbata es va consolidar al segle XIX i encara segueix anquilosada en les institucions -en el cas de les dones el catàleg és molt més ampli-, els experts en comunicació política i estètica alerten que ha de prevaldre la coherència. De fet, afegeixen que en un moment de gran descrèdit de la política "oxigenar" la indumentària dels polítics ajuda a humanitzar-la.

"Un polític és un actor dins d'un relat i el vestit ha de representar aquesta narrativa", explica el consultor polític i exassesor a la Moncloa Luis Arroyo. La corbata, assegura, és un "símbol de l'establishment ", precisament el que vol trencar la CUP. Durant el primer tripartit, l'aleshores conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, va tastar la cruesa de la pressió social quan va decidir no portar corbata. Fins i tot el president de l'Associació de Fabricants de Corbates va enviar una carta de queixa a ERC.

I és que, segons els analistes, no hi ha interferències entre el full de ruta de la CUP i els missatges i les maneres que, per ara, fa servir. Tot i això, apunten que el gran repte serà veure si amb el temps segueixen mantenint aquesta fidelitat al carrer en tots els sentits. "La manera de vestir respon al seu ideari. Em sembla sorprenent que De Gispert confongui les maneres del bon vestir amb la plutocràcia - el poder econòmic - ", lamenta l'expert en comunicació Lluís Pastor.

El consultor de comunicació pública Aleix Cuberes argumenta que la manera de vestir de la política "ha anat convergint cap a uns mateixos cànons" i ha deixat al marge la ideologia. "Atribuir una ètica bona a segons quines maneres de vestir i connotacions negatives a unes altres és antitètic i caspós", sentencia Cuberes. I afegeix si la presidenta del Parlament "es va plantejar" aquesta formalitat que ara demana "quan es va vestir de fada" per a una entrevista a El País , una imatge que va ser objecte de polèmica fa dos anys, just quan va ser escollida la primera dona presidenta del Parlament de Catalunya.

Però si hi ha un que fet consideren perillós els experts en comunicació política és situar la qüestió de la indumentària en termes de "dignitat" de la institució. "¿Són més dignes unes sabates de mudar i de marca que unes esportives? ¿Era indigne Gandhi per anar embolicat en un llençol blanc?", planteja Arroyo. "¿En el futur negarem la dignitat a un diputat àrab amb gel·laba o a una diputada nua del Partit Naturista de Catalunya? Es tracta de càrrecs electes", afegeix Cuberes.

Via per humanitzar la política

La irrupció de la CUP al Parlament es produeix en el moment de més descrèdit de la política, i l'americana i la corbata generen, en molts casos, més recels que simpaties. "Ara més que mai no queda clar que vestir amb americana i corbata, que fins ara havíem acordat que era un gest de seriositat i formalitat i de defensa del bé comú, ja no és garantia d'honradesa", alerta l'editor de moda Marc Giró, que es confessa partidari de la formalitat a l'hora de vestir en un polític, però que en el cas de la CUP defensa que mantingui la imatge "combativa i revolucionària" per preservar "l'autenticitat".

"I en acabat, que cadascú vesteixi com bonament li plagui i via fora! Què tot està per fer i tot és possible", va concloure ahir Fernàndez a Twitter parafrasejant Miquel Martí i Pol.