Guerra bruta per alterar el 25-N

BARCELONAL'operació de "guerra bruta" des de determinades estructures de l'estat espanyol per fer descarrilar el procés sobiranista a Catalunya està en marxa. Cada dia que passa sembla més evident que les informacions aparegudes recentment al diari El Mundo, i que vinculen personalment Artur Mas i el seu entorn polític al saqueig del Palau de la Música, tenen un rerefons que té poc a veure amb el periodisme d'investigació. No és només el fet que el suposat cas hagi esclatat curiosament quan falten pocs dies per a unes eleccions al Parlament de transcendència històrica. El tuf a maniobra curosament planificada per malferir el president de la Generalitat -que reclama una "majoria excepcional" per impulsar des de la màxima fortalesa una consulta d'autodeterminació en la pròxima legislatura- emana sobretot de la poca consistència de l'esborrany d'informe policial que cita el rotatiu madrileny per posar al punt de mira Artur Mas, Jordi Pujol i Felip Puig.

Quatre dies després que aparegués publicada la primera informació que esquitxava Mas, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, seguia sense trobar aquest document fantasma teòricament elaborat per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). El més revelador de tot és que fonts del ministeri reconeixien ahir que, després d'analitzar el que s'ha publicat, l'esborrany on s'aboquen les acusacions de corrupció és un refregit de quatre informes policials que ja van ser entregats entre el 2011 i el 2012 al jutge que investiga el cas Palau. En cap d'aquests informes, però, es diu que Mas, Pujol o Puig hagin cobrat comissions il·legals o disposin de comptes a Suïssa. Aquestes dades extres que aporta l'esborrany extraviat podrien haver sortit, segons el mateix ministeri, d'altres manuscrits, anònims, o fins i tot "d'informacions que circulen per la xarxa".

La resposta convergent ha estat immediata en el front judicial i també polític. Dilluns van presentar-se les querelles de Mas i Pujol contra El Mundo . Ahir ho van fer Puig i el cos de Mossos d'Esquadra. A més, Convergència va acudir a la Fiscalia per denunciar la UDEF per "delicte electoral" contra un candidat en campanya i delictes de "falsedat documental", filtració il·legal i investigació sense l'autorització del jutge. La Generalitat també va traslladar el cas a la Fiscalia. CiU, a més, va demanar la compareixença al Congrés de Fernández Díaz i del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

Mas, enfurismat amb el PP

Mas feia dies que estava encès per aquest assumpte. Ahir, però, va tenir una reacció encara més irada en comprovar que el govern espanyol no només no hi posa fre sinó que hi fica cullerada buscant rèdit electoral. L'aparell de l'Estat, va denunciar, ha desfermat una "guerra bruta" contra ell per disminuir les seves expectatives de cara al 25-N a còpia de "difamar sense proves". Una CiU debilitada a les urnes, interpreta el candidat, ho tindria difícil per fer front als obstacles que s'anirà trobant en el camí cap a la consulta.

El president va evitar assenyalar amb el dit l'executiu de Mariano Rajoy com a promotor directe del controvertit document policial. De fet, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va estendre ombres de dubte sobre el paper de la Policia deixant entreveure que, en cas que sigui cert que el ministre de l'Interior no en sap res, potser algunes unitats han actuat per compte d'altri. "En cas que existeixi aquest suposat informe, per a qui ha treballat la Policia?", va preguntar-se després de la reunió de Govern.

L'estratègia d'intentar empastifar tothom que des de Catalunya incomoda especialment l'Estat no és nova. CiU sempre cita el precedent de Banca Catalana contra Jordi Pujol. Molt diferent va ser el cas de Josep Lluís Carod-Rovira quan va reunir-se amb membres d'ETA a Perpinyà. Tots dos, però, tenen en común el linxament polític i mediàtic que van patir, justament en plena consolidació de CiU el 1984 i en el gran moment d'auge d'ERC el 2004. Les sospites que una mà negra vulgui ara dinamitar l'operació catalana cap a l'estat propi creixen.

Fonts nacionalistes asseguren que tenen "constància" que un bon nombre d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que complien missió al País Basc han començat a fer les maletes. Un cop ETA va anunciar la fi de la lluita armada, una part dels agents haurien estat reubicats a Catalunya amb la comesa de seguir de ben a prop el procés que s'hi cou. Si l'èxit de la Diada va sorprendre els serveis secrets espanyols, com va dir fa un mes el general Manuel Fernández-Monzón de Altolaguirre, no sembla que cap altre esdeveniment a partir d'ara els pugui agafar desprevinguts.

El convenciment que aquells que es mouen per les "clavegueres" de l'Estat no es quedaran de braços plegats va portar fa uns mesos CiU a difondre un missatge de màxima prevenció als seus quadres dirigents, segons han explicat a l'ARA fonts convergents. En aquell moment, Mas es preparava per traslladar a Rajoy el pacte fiscal, sense amagar que un cop de porta abocaria Catalunya al dret a decidir.

"Estigueu preparats per a tot"

"Estigueu preparats per a qualsevol cosa", se'ls va advertir. Fins i tot se'ls va fer notar que les seves comunicacions per telèfon o correu podrien estar intervingudes. No és per casualitat que, en aquesta legislatura, l'administració catalana ha avançat en l'encriptació de comunicacions entre els alts càrrecs.

En tot cas, els ponts entre CiU i PP han saltat definitivament. Mas va descartar que pugui pactar els primers pressupostos de la legislatura amb ells, als quals va alertar que "el tot s'hi val" que estan aplicant en aquesta campanya se'ls pot girar en contra com un "bumerang" el 25-N. Aquesta és, certament, la gran pregunta. Queden quatre dies per a les eleccions i tothom està pendent de si aquest terratrèmol servirà per engreixar la majoria de Mas o per dissuadir molts indecisos d'inclinar-se pel candidat a la reelecció.