El gran projecte de Jordi Savall

BarcelonaJordi Savall va rebre l'any passat el premi Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música. El guardó coincidia amb l'inici de la commemoració del 25è aniversari de la Capella Reial de Catalunya, un grup vocal que va néixer amb la voluntat de dedicar-se "a la interpretació de les músiques dels Segles d'Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines", segons explica Savall. La celebració d'aquests 25 anys s'ha escampat al llarg de la temporada 2012-13, que culmina el 27 de juny amb un concert del cicle El so original a L'Auditori de Barcelona en què també participaran els finalistes de la III Acadèmia Vocal de Recerca i d'Interpretació.

Savall, nascut a Igualada el 1941, va explicar fa un any al director de l'ARA, Carles Capdevila, que no temia la mort. "Només temo perdre la memòria", deia. Precisament la memòria és el que la Capella Reial de Catalunya ha contribuït a preservar: la memòria de la música dita antiga però en realitat tan actual, sobretot quan es transmet amb la passió i el rigor de Savall, un músic compromès amb la comunicació i el diàleg. Encara hi ha un tercer compromís, potser el més important: socialitzar l'accés a la música. Només el 2012, Savall va fer 120 concerts arreu del món i onze enregistraments.

La Capella Reial, que va fundar el 1987 amb Montserrat Figueras, prenia com a model capelles reials medievals com la de Barcelona, per a les quals van ser creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana de la península Ibèrica. Com recorda el musicòleg Ramón Andrés, el públic d'aquelles capelles era "molt restringit". Dit d'una altra manera, el poble rarament podia gaudir-les. El pas del temps va arraconar moltes d'aquelles músiques en els temples de la memòria culta, però avui qualsevol persona pot accedir-hi, entre altres raons gràcies a la constància del treball de difusió de Savall. La seva feina és fonamental en la preservació del patrimoni, però sobretot per haver convertit la defensa patrimonial en una experiència viva compartida per tothom. Quantes institucions artístiques no voldrien comptar amb personalitats com aquest "comunicador irresistible", com el defineix el director artístic del Gran Teatre del Liceu, Joan Matabosch.

Savall recorda que el 1987, després de catorze anys "d'intenses investigacions, concerts i enregistraments" amb el conjunt Hespèrion XX -ara Hespèrion XXI-, ell i Montserrat Figueras van començar a passar més temps a Catalunya. Venien d'una llarga estada a Suïssa, però volien continuar l'escolarització dels fills aquí. Van aprofitar l'avinentesa per contactar amb cantants "tant del país com de parla llatina". Va ser el pas previ a la fundació de la Capella Reial, que a partir del 1990 va passar a anomenar-se "de Catalunya" gràcies al patrocini de la Generalitat. Un dels objectius de Savall i Figueras era aprofundir en els camps de recerca sobre "les caraterístiques específiques del patrimoni polifònico-vocal hispànic i europeu anterior al 1800". El resultat són una trentena de discos i discos-llibres amb un repertori que va de les Cantigas d'Alfons X i El Llibre Vermell de Montserrat fins al Rèquiem de Mozart, amb una especial dedicació als mestres del Renaixement i del Barroc català.

En aquest quart de segle la Capella Reial ha visitat monuments litúrgics com la Missa en si menor de Bach i joies profanes com els romanços del Quixot. Ha magnificat l'espiritualitat del Misteri d'Elx i ha explicat moments i personatges històrics mitjançant la música. Ho va fer amb el disc Dinastia Borja, Església i poder al Renaixament (2010), que va guanyar un premi Grammy, i també amb Joana d'Arc i Erasme. A més a més, ha conduït la Capella Reial de Catalunya més enllà de la música antiga fent-li cantar el Da Pacem Domine que va compondre Arvo Pärt el 2004.