La retallada silenciosa de la despesa de la Generalitat

Barcelona.Els pressupostos del 2013 s'estan fent esperar. No arribaran al Parlament fins que CiU i ERC vegin com a assumible el sostre de dèficit que imposi l'Estat i posin fil a l'agulla per quadrar els comptes. Mentrestant, però, els departaments de la Generalitat i les empreses del sector públic català segueixen plenament operatives. Ingressant i gastant amb certa normalitat basant-se en un pressupost prorrogat amb unes limitacions restrictives.

El cert, per tant, és que d'alguna manera els comptes es van concretant per la via dels fets mes rere mes. I, en el primer trimestre del 2013, la tisora no ha parat d'actuar. Ben al contrari, s'ha mostrat més afilada que mai i ha retallat fins al març un 19,5% el conjunt de la despesa no financera dels departaments del Govern, amb especial virulència en conselleries delicades com les de Salut i Benestar Social. En concret, enfront d'unes obligacions reconegudes o gastades de 4.826 milions el 2012, el 2013 s'han limitat a 3.886 milions.

Aquestes xifres es desprenen de les dades sobre execució pressupostària que el departament d'Economia penja mensualment al seu web i que ja abracen fins al març. Unes dades que permeten començar a dibuixar cap a on s'encararan les prioritats del Govern per quadrar uns comptes que amb una magnitud o una altra tornaran a ser restrictius.

Sigui com sigui, els departaments de la Generalitat han gastat o han reconegut deutes el primer trimestre de l'any per un valor de 941 milions d'euros menys que el 2012. Tan sols han incrementat despesa les conselleries de Presidència i de Governació, de les que menys gasten, i la de Territori -però tan sols un 1,5%-. Per contra, fins a 503 milions de l'estalvi -més de la meitat- provenen exclusivament del departament de Salut, que ha vist retallada la despesa un 23,7% respecte al 2012. En termes relatius, però, la tisorada ha estat superior a Economia -33,9%-, Agricultura -29,7%-, Cultura -27,8%- i Benestar Social -26,6%-.

Precisament d'aquesta última conselleria el Govern ha estalviat 124 milions més, i és la tercera que més s'ha ajustat en termes absoluts. La segona ha estat la d'Ensenyament, que ha gastat fins al març 161 milions menys que en el mateix període del 2012, tot i que aquesta quantitat significa just un 13,9% de la despesa total. Així, un 83% de la retallada de despesa es concentra en aquestes tres conselleries encarregades de les polítiques socials.

Certament, és arriscat fer una fotografia de l'evolució d'uns pressupostos tan sols per als tres primers mesos d'execució, però també és veritat que en els anys anteriors el primer trimestre sempre ha marcat en línies generals l'orientació que prendrien els comptes fins a finals d'any. Les retallades de despesa igualment són proporcionals a principis d'any al que acaben certificant les liquidacions pressupostàries del conjunt dels dotze mesos.

Mesures amb efectes retardats

Des del departament d'Economia reconeixen que els esforços per constrènyer la despesa són titànics, però també justifiquen aquestes xifres argumentant que algunes de les causes de l'estalvi responen als efectes de mesures aprovades posteriorment el març del 2012 i que, per tant, no van aplicar-se els primers mesos de l'any passat. Es refereixen, per exemple, a la reducció d'un 15% de la jornada i el salari dels interins de l'administració pública. Tot i això, la diferència en despesa de personal respecte al primer trimestre del 2012 és escassament de 69 milions. Des d'Economia citen també les mesures dels decrets espanyols d'educació i sanitat que van veure la llum a l'abril. Tot i això, cal recordar que la despesa en ensenyament ha caigut menys que la mitjana aquest primer trimestre i que una de les principals mesures del decret de salut -retirar la targeta sanitària als immigrants irregulars- no ha estat acatada pel Govern.

Totes aquestes retallades han permès contenir en bona mesura les finances públiques. Hi ajuda i molt que els ingressos no hagin seguit la mateixa tendència que les despeses. De fet, la Generalitat ha recaptat o ha rebut transferències fins al març per valor de 7.379 milions d'euros, fins a 143 milions més que en el mateix període del 2012. La conjunció d'una despesa tan limitada i uns ingressos que no decauen ha permès que la Generalitat es planti al març amb un superàvit del 0,34% -sense comptar amb el sector públic-, uns números verds fins fa poc inimaginables i que contrasten amb el dèficit de l'1,63% amb què l'administració central de l'Estat va anunciar dimecres que havia tancat el primer trimestre.

Tanmateix, sembla difícil imaginar que Catalunya aspiri a tancar amb superàvit el 2013, en especial perquè bona part de les despeses es concentren en els últims mesos de l'any i no és estrany que el primer trimestre presenti un estat de les finances més optimista. En tot cas, no seria tan impensable projectar una liquidació amb un dèficit del 0,7% que encara ara es veu "impossible". De fet, per complir amb aquest horitzó amb què es van prorrogar els comptes del 2012, la Generalitat havia de retallar una mica menys de 1.100 milions cada trimestre. I, de fet, l'estalvi del conjunt de la Generalitat -més enllà de les partides no financeres dels departaments- aquests primers tres mesos ha estat justament de 1.074 milions d'euros. Tot i això, des d'Economia esperen poder alleugerir unes retallades que són difícilment sostenibles quan se superi la situació de pròrroga.

La meitat de l'estalvi paga deute

Tanmateix, part de l'ajust va dedicat a compensar l'increment del cost del deute, una partida que puja notablement respecte al primer trimestre del 2012 dels 277 milions als 812 milions. La meitat de la retallada feta fins ara es destina a compensar aquesta despesa, que és la que de llarg més creix. Al final de l'any es calcula que només el cost dels interessos del deute haurà crescut 300 milions respecte al 2012.