Goirigolzarri, d'una jubilació milionària al càrrec desitjat
MADRID"Una unió entre Bankia i el BBVA podria crear un problema molt gran". Poc es devia imaginar el president del BBVA, Francisco González, quan va pronunciar aquesta frase, que tres mesos després qui va ser la seva mà dreta durant vuit anys, José Ignacio Goirigolzarri, rebria l'encàrrec d'evitar l'enfonsament de Bankia. Dels principals banquers espanyols, González ha estat sens dubte qui més ha criticat la situació de l'entitat presidida fins ahir per Rodrigo Rato. Ha respost sempre amb atacs implícits als rumors que situaven el BBVA -igual que CaixaBank- a prop d'una fusió amb Bankia. Per exemple, donant a entendre que Bankia -l'entitat que ha rebut més ajudes públiques- tindria un tracte a favor si pogués optar a la compra de les caixes nacionalitzades.
És per aquestes crítiques i pel passat en comú que hi ha força expectació per la valoració que faci González del nomenament de Goirigolzarri, que ha de ser ratificat pel consell d'administració de Bankia. Quan aquest economista basc de 58 anys va abandonar el 2009 el BBVA després de 30 anys a la institució, els últims vuit com a conseller delegat, es va especular amb força que la seva sortida va ser fruit d'una suposada mala relació amb González i per l'anunci del president de retardar tres anys la seva jubilació.
En veure que no podria arribar a la cúspide, Goirigolzarri va decidir marxar. Ara aconsegueix per fi el seu somni de dirigir una entitat financera. Resulta curiós també que substitueixi Rato, que va ser qui justament com a ministre d'Economia durant el govern de José María Aznar va beneir l'arribada de González a la presidència del BBVA.
Una pensió de tres milions l'any
La sortida de Goirigolzarri va generar molta polèmica després que abandonés el BBVA amb una pensió de tres milions d'euros anuals. L'entitat va reservar 52,49 milions per pagar la seva jubilació anticipada. A Bankia cobrarà 600.000 euros l'any, que és el límit que va establir l'executiu per a les caixes que han rebut ajudes públiques. Abans Rato guanyava 2,34 milions anuals.
El màxim atribut de Goiri, com se'l coneix als àmbits financers, és la seva experiència. Aquest llicenciat en economia per la Universitat de Deusto va entrar al Banc de Bilbao el 1978 com a analista de planificació estratègica. Deu anys després va formar part de la societat que va conduir la fusió amb el Banco de Vizcaya i el 1990 va ser nomenat director general adjunt del nou banc.
Reeixit en el llançament de campanyes comercials, va continuar escalant i el 1999, després de la fusió amb Argentaria, va ingressar al comitè de direcció i va dirigir l'expansió a l'Amèrica Llatina. Dos anys més tard va ser nomenat conseller delegat. Els experts coincideixen que gràcies a la seva gestió el BBVA ha resistit amb nota a la crisi econòmica. Ara haurà de fer el mateix amb Bankia. La tasca és titànica.
