La Generalitat i les entitats s'enfronten pel Memorial
ERC pacta amb CiU la continuïtat de la institució
BarcelonaEn les 148 pàgines de l'últim programa electoral de CiU no apareixia ni una sola vegada la paraula memòria . I quan les entitats implicades volen il·lustrar la sensibilitat de la federació amb el tema, recuperen unes paraules que va pronunciar la vicepresidenta Joana Ortega -de qui depèn el Memorial Democràtic- l'estiu del 2011: "La memòria és de tots i tothom ha de sentir-s'hi còmode. No es pot dividir la societat en bons i dolents perquè les víctimes són totes".
Dos anys després, les associacions fan un balanç crític de la situació. El símbol de les polítiques que en aquest camp va promoure ICV-EUiA al Govern és el Memorial Democràtic, creat el 2007. Durant molts mesos va estar sense director i ha vist caure el seu pressupost de 3,7 milions el 2010 a 1,4 el 2012. Els treballadors han denunciat que recentment s'hi han fet sis "acomiadaments polítics" i que la institució ja no compleix el mandat de la llei 13/2007 que el va crear.
Jordi Palou-Loverdos aclareix les acusacions i explica: "El Memorial ha continuat fent el que feia d'acord amb els seus recursos, i és evident que no pots fer el mateix amb molts menys diners". Palou-Loverdos defensa que "no hi ha una manca de sensibilitat política". Sobre els acomiadaments, ofereix dades concretes: l'any 2010, en plena crisi i amb l'últim del tripartit, el Memorial va passar d'11 a 35 treballadors i el pressupost va créixer d'1,7 a 3,7 milions d'euros. Pel que fa als acomiadats, n'assumeix la responsabilitat, però afirma: "No són acomiadaments polítics, la prioritat va ser mantenir el màxim d'efectius". Ara mateix el Memorial té 22 treballadors.
Els bombardejos i poca cosa més
Amb aquests recursos han tirat endavant la política de dignificar espais, i l'any 2012 van centrar-se sobretot a recordar els 75 anys dels bombardejos a la població civil durant la guerra. El director afirma que la sensació d'aturada total que tenen les associacions es deu al fet que la Generalitat ha deixat de convocar, des del 2011, subvencions a associacions. La impressió de les entitats, en canvi, és que el Memorial "està desmantellat i funciona per inèrcia i sense línia d'actuació". "A Catalunya està tot aturat", diu Manel Perona, de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
A finals del 2011 la Sindicatura de Comptes va trobar indicis d'irregularitats al Memorial durant el tripartit. La fiscalia va arxivar la causa, però la qüestió va tenir un efecte bumerang que es va girar contra les entitats. Segons es va demostrar, l'any 2010 la direcció general de Memòria Democràtica -dirigida per Maria Jesús Bono- va tramitar incorrectament les subvencions, de manera que les entitats s'han vist obligades a retornar-les.
Cruanyes explica que els actes que va organitzar la Comissió de la Dignitat amb motiu del 70è aniversari de l'afusellament de Companys van tenir un cost de 13.000 euros que les subvencions no cobrien. I l'obligació de retornar diners ja invertits els ha deixat en una situació difícil, com a alguns ajuntaments.
El futur del Memorial és tan incert com el present de les entitats. Tot i la intenció del Govern de traslladar-lo al castell de Montjuïc -vinculat a la repressió del moviment obrer de Barcelona-, la institució s'ubica actualment a la plaça del Bonsuccés, però els treballadors, en una altra seu, no s'hi han pogut desplaçar per un problema amb la llicència d'activitats.
Per estabilitzar aquesta situació, ERC ha registrat una resolució pactada amb CiU que hauria de garantir la continuïtat de la institució i que impediria que s'hi fessin més acomiadaments.