Fumata blanca: Francesc I, jesuïta i llatinoamericà
L'argentí Jorge Mario Bergoglio assumeix el relleu de Benet XVI
Ciutat Del VaticàJorge Mario Bergoglio. Aquest és el nou papa de l'Església catòlica, que ha triat dir-se Francesc I. La notícia va arribar ahir al vespre després que els 115 cardenals que dimarts es van tancar en conclave duguessin a terme fins a cinc votacions, una més de les que es van necessitar el 2005 per convertir Joseph Ratzinger en papa. Les grans novetats d'aquesta elecció són que per primera vegada a la història el Papa no és europeu, per primera vegada és llatinoamericà i per primera vegada és un jesuïta. Tres característiques que poden marcar fortament el pontificat que tot just comença.
Set minuts després de les set de la tarda un fum grisós va començar a sortir de la xemeneia de la Capella Sixtina i a poc a poc el color va anar virant cap al blanc. A la plaça milers de persones -100.000 segons l'alcalde de Roma- feia més de dues hores que esperaven sota la pluja incessant i van rebre la fumata amb exclamacions de joia, aplaudiments i crits de "visca el Papa" mentre les campanes de la basílica de Sant Pere sonaven per anunciar al món que ja hi ha un nou pontífex. Però no va ser fins gairebé una hora més tard que el primer cardenal dels diaques, el francès Jean-Louis Tauran, va pronunciar solemnement la frase més esperada del dia, el famós " habemus papam ", rebut amb més aplaudiments i cridòria. Tot seguit, Tauran va revelar al món que el nou pontífex és l'argentí Jorge Mario Bergoglio i que havia escollit com a nom papal Francesc, que fins ara no havia estat utilitzat mai per un cap de l'Església i que segons el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, indica "senzillesa", en referència al sant dels pobres, Francesc d'Assís. L'anunci va deixar els milers de persones que omplien la plaça descol·locats. Eren molts els que no sabien ni qui és.
L'escollit és un jesuïta de 76 anys, un home modest que des d'ahir és el papa número 266 de l'Església catòlica, el primer de l'Amèrica Llatina. Aquesta zona del planeta concentra el 40% dels catòlics del món i és on aquesta fe creix més, en contraposició a altres àrees, com Europa.
Bergoglio va ser escollit al final de la segona jornada de conclave, cosa que va confirmar la teoria dels vaticanistes italians, que asseguraven que aquest seria curt tot i que havia començat sense un candidat clar. De fet, la seva elecció va sorprendre ahir més d'un vaticanista perquè el seu nom no ha estat dels que més han sonat en aquests últims dies. Bergoglio va ser, de fet, un dels grans protagonistes del conclave del 2005, quan va ser el candidat escollit pel cardenal Martini, de perfil progressista, i va ser el gran rival de Ratzinger. Al final va sortir derrotat d'aquella cita i va quedar relegat a un segon pla: potser per això el seu nom només ha sonat de manera discreta en les travesses. Un dels pocs que hi ha posat atenció ha estat el vaticanista de La Stampa Marco Tosatti, que va revelar fa pocs dies que Bergoglio en l'últim conclave va implorar entre llàgrimes als seus companys que no el votessin i així va fer decantar la balança a favor de Ratzinger.
Ahir, en canvi, era el gran triomfador. Ja vestit amb la sotana blanca de papa i des del balcó de la basílica de Sant Pere, amb milers de persones als seus peus, Francesc I va saludar amb un discret " buona sera " i tot seguir va permetre's fer broma: "Sembla que els meus companys cardenals han anat a buscar el papa a la fi del món", va dir en referència a l'Argentina. A la plaça la gent, encara descol·locada, buscava a Google qui era aquell Bergoglio o trucava a algun amic informat mentre un turista alemany, amb un pòster de l'Osservatore Romano en què hi havia una foto de tots els cardenals, ensenyava orgullós la cara del nou papa.
Discurs d'agraïment
Francesc I va voler agrair al poble de Roma i a totes les persones congregades a la plaça el seu suport i els va demanar fer una pregària conjunta en honor al papa emèrit, Benet XVI. Bergoglio va fer un discurs força llarg abans de la benedicció urbi et orbi , una opció personal que depèn de cada papa. "Comencem aquest camí de l'Església de Roma, bisbe i poble junts, en germanor, amor i confiança recíproca. Resem els uns pels altres, per tot el món, perquè hi hagi una gran germanor", va dir, i va afegir que "aquest camí ha de donar fruits per a la nova evangelització". Francesc I va demanar als fidels que preguessin per ell i demanessin la seva benedicció, cosa que va provocar un silenci total a la plaça durant uns segons de recolliment col·lectiu. Tot seguit, va impartir la benedicció urbi et orbi i va començar el que era el seu primer vespre com a papa.
L'agenda per als pròxims dies ja comença a estar plena. Avui celebrarà una missa amb tots els cardenals a la Capella Sixtina; demà, en canvi, celebrarà una audiència amb els purpurats i dissabte serà el torn per als periodistes vinguts d'arreu del món per cobrir aquest esdeveniment, a qui rebrà en audiència a les 11 h del matí. Diumenge està previst que celebri el seu primer àngelus i dimarts, 19 de març, es farà la solemne missa d'inici de pontificat.
