La fuga d’empreses que va ser alimentada per un decret de Rajoy

BarcelonaNomés cinc dies després del referèndum de l’1-O, el govern espanyol va aprovar per via d’urgència un decret per facilitar la fugida d’empreses de Catalunya. El decret, bàsicament, permetia canviar la seu social sense la necessitat de passar per la junta d’accionistes. Des d’aleshores, més de 2.600 empreses han decidit marxar de Catalunya. Algunes només han traslladat la seu social, d’altres s’han endut també la seu fiscal.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va argumentar que diverses organitzacions empresarials li havien demanat aquest canvi legislatiu, que va comptar amb el suport del PSOE i de Ciutadans, a més del del PP. Ara, no obstant, el ministre afirma que ja ha perdut efectivitat perquè l’aplicació de l’article 155 ha retornat l’estabilitat. I, de fet, el ritme de sortida d’empreses s’ha anat alentint després de l’allau dels primers dies. Uns trasllats que, segons els experts, en principi no tindran gaire impacte en el finançament de la Generalitat.

Patronals dividides

Foment reconeix un baix impacte i Cecot hi està en contra

El decret va ser agraït per algunes empreses i patronals. La Cambra de Comerç d’Espanya, presidida per Josep Lluís Bonet, el va aplaudir, malgrat que ell, finalment, ha renunciat a traslladar la seu de l’empresa que presideix, Freixenet. Foment del Treball va donar suport a la mesura, si bé reconeixia que tindria poc impacte en l’economia catalana.

Cecot, però, s’hi va posicionar en contra. El president d’aquesta patronal, Antoni Abad, va escriure al ministre Guindos per retreure-li l’aprovació d’aquesta norma perquè va en contra dels interessos dels accionistes de les empreses i només afavoreix les grans empreses, mentre que perjudica les pimes.

Fugida en massa de l’Íbex

Entre les grans, només Grifols es manté a Catalunya

Potser la Cecot tenia raó, perquè les grans empreses van ser les primeres a endur-se la seva seu. Fa dos mesos Catalunya tenia set empreses a l’Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola. Ara només en queda una, la farmacèutica Grifols. CaixaBank a València, el Sabadell a Alacant i Gas Natural, Abertis, Cellnex i Colonial a Madrid van ser els primers moviments de les grans.

A aquestes companyies les va seguir la fugida d’altres cotitzades més petites del mercat continu i del MAB. Dogi, Service Point, Molins i Oryzon van seguir el camí que ha portat la seva seu social a la capital espanyola.

El sector financer

El paraigua dels reguladors s’endú bancs i asseguradores

Els bancs van ser els primers a marxar. CaixaBank, el Sabadell i Mediolanum van argumentar que, davant la possible declaració d’independència, necessitaven tenir la seu en un territori que estigués sota el paraigua legislatiu i regulador del Banc Central Europeu. El Sabadell va justificar el canvi perquè la percepció de risc va augmentar i perquè hi va haver “grans moviments de dipòsits”, que no són fugues, sinó trasllats de dipòsits de Catalunya a fora. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va argumentar que la decisió va ser exclusivament tècnica “per protegir els interessos dels clients, els accionistes i els treballadors”.

Als bancs els va seguir en la seva fugida una altra branca del sector financer: les asseguradores. Barcelona era la gran plaça del sector, on, juntament amb la cotitzada Catalana Occident i les seus de les participades de CaixaBank, VidaCaixa i SegurCaixa Adeslas, hi havia les seus espanyoles de les principals multinacionals del sector, com Allianz i Axa. Ara totes han traslladat la seu a Madrid. La seguretat jurídica, en un sector molt regulat i amb importants requisits d’inversió i de solvència, va ser l’argument per al trasllat de les seus.

Altres empreses

El gran consum s’espanta, la indústria i les multinacionals, no

Entre la resta d’empreses hi ha hagut dues tendències molt clares. Algunes empreses de gran consum, que es podien veure afectades per boicots, van canviar la seu, com San Miguel, que va portar la seu social a Màlaga, on té un centre de producció, i Idilia Foods, el fabricant del Cola Cao i la Nocilla.

Però són moltes les empreses que no han traslladat la seu, sobretot del sector industrial. És el cas de les dues grans empreses de l’automoció a Catalunya: Nissan i Seat. En el cas de la marca de Martorell, s’ha reconegut, almenys per part del comitè d’empresa, que hi va haver pressions “polítiques” i “monàrquiques” per canviar la seu de lloc. Moltes multinacionals, com Nestlé i la majoria de la petroquímica de Tarragona, tampoc s’han traslladat.