Un altre horari laboral és possible?

BarcelonaConciliar la vida laboral amb la vida familiar, millorar la salut o incrementar el rendiment laboral i la productivitat de les empreses. Aquests són alguns del objectius que persegueix una plataforma de la societat civil, la Iniciativa per a la Reforma Horària, per reconvertir el sistema del temps que se segueix a Catalunya i acostar-lo a la realitat europea.

Una sèrie d’empreses, amb el suport d’aquesta iniciativa, estan fent una prova pilot i transformen els seus horaris cercant una millora anímica i laboral. Aquesta prova està començant a implementar accions concretes a partir dels diagnòstics fets a principis d’estiu. D’aquesta manera, la pròxima mesura és passar un qüestionari de percepció del temps als treballadors que practiquen aquesta reforma horària. Entre les empreses que participen en la prova pilot, s’observen les possibilitats que faran millorar els processos productius de les empreses i els seus treballadors.

“Les empreses que s’ho creuen ja comencen a notar la millora, la gent està molt contenta, com tot a la vida, hi ha qui s’ho ha pres més seriosament i han pogut implementar més mesures”, relata el consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta, que treballa en aquesta experiència pilot. Però de dificultats sempre se’n troben. En aquest sentit, el que es fa més difícil és ser pioner d’aquest nou sistema, fer un pas endavant abans que la resta. “Si tot canviés per a tothom seria molt més fàcil. Però nosaltres anem a la inversa. Ser pioner és una qüestió complicada. Les empreses són valentes”, destaca Peralta.

La prova pilot no obliga les empreses a seguir uns principis clau i unes mesures bàsiques. “Aposta per la flexibilitat i que tothom s’ho pugui combinar”, assegura Peralta. Diferents empreses consultades corroboren aquest fet i saben que amb l’ajuda de la Iniciativa i formant part del programa pilot poden trobar el model òptim d’adaptació de la realitat de la seva empresa amb un sistema d’horari molt diferent de l’actual.

El govern de la Generalitat ha apostat durant tot aquest temps per dur a terme aquesta mesura. De fet, al juliol es va crear un consell assessor per a la reforma horària presidit per Fabian Mohedano, que assegura que hi ha un consens “molt ampli” en la necessitat de racionalitzar els horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida. Però ara cal acabar de perfilar com s’adoptarà i aplicarà la reforma: “Tothom està d’acord en el què i en el perquè i ara cal posar-nos d’acord en el com”, va explicar Mohedano després de la primera reunió del consell assessor al Palau de la Generalitat a l’octubre. A partir del gener, el consell iniciarà un seguit de reunions amb sindicats, patronals, administracions i grups d’experts per recollir les seves propostes d’aplicació.

Fraccionar en hores els dies d’assumptes propis La plataforma per a la reforma horària ha alçat la veu diverses vegades, criticant els canvis horaris d’estiu i d’hivern i per canviar l’horari del prime time televisiu, una mesura en què, de fet, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) creu per racionalitzar aquests horaris.

Fraccionar en hores els dies d’assumptes propis

La Fundació Joia es dedica a l’atenció de persones amb problemes de salut mental. Aquesta entitat és una de les empreses i organitzacions que més seriosament s’està prenent el tema de la reforma horària. Des de fa un any van decidir reduir la seva hora de dinar per poder sortir abans. El seu horari habitual era de 8.00 a 13.30h i de 15.00 a 18.00h, però ara han decidit adaptar-se al model europeu i, dinant amb menys temps, poder sortir abans. En concret, fa un servei de 8.00h a 13.00h i de 14.00h a 17.00h. D’aquesta mesura es beneficien 49 persones, de les quals les que havien tingut fills el 2015 cap no va demanar la reducció de jornada.

“El canvi a l’horari es va efectuar per lògica”, explica la responsable del departament de responsabilitat social empresarial, Beatriz Castillo. De fet, Castillo opina que, un cop es va analitzar la situació, des de l’empresa van veure com millorava la cohesió de les persones treballadores i de les persones usuàries. En aquest sentit, per exemple, un dels avantatges que ha obtingut la fundació és que, com que dinen a la 13.00h i fins a les 14.00h, moltes persones poden ser visitades en els descansos de dinar de la gran majoria d’empreses. Pel que fa a l’acceptació dels treballadors, Castillo assegura que tots se senten “molt satisfets”, ja que, entrant a la mateixa hora, han pogut aconseguir tota la tarda lliure.

Adaptar-se al model europeu no és l’única reforma horària que la fundació ha seguit. Destaca com a curiosa la seva distribució dels dies d’assumptes propis, ja que els converteixen en hores. D’aquesta manera, poden utilitzar-les en fracció d’hora en hora i fins a completar-ne la quantitat que pertoca a cada professional segons la seva jornada laboral. Els professionals poden decidir així si utilitzar hores o dies sencers. De fet, 61 treballadors s’han demanat al llarg d’aquest any hores i no dies d’assumptes propis. Tot i que, potser, una mica “complicat” de gestionar, com assegura Castillo, el model dóna bons fruits.

A més d’aquestes mesures, la Fundació Joia s’ha sumat a la prova pilot que realitza la Plataforma de la Reforma Horària. Ara per ara, està en fase de confecció per dur a terme el treball a distància. L’empresa aposta per la conciliació laboral i el màxim benestar de les famílies dels seus treballadors. Per això mateix, una de les altres opcions que es duen a terme és la tarda lliure a la setmana. Així, 67 treballadors es beneficien de la mesura i els divendres a la tarda no han d’anar a treballar.

També sorgeixen handicaps que han de superar. Per exemple, la fundació treballa amb equips multidisciplinararis, amb psicòlegs, tècnics d’intervenció directa i treballadors socials, de manera que cada professional tracta d’una manera diferent els usuaris. Així, és necessari que es quadrin els horaris perquè mai el servei no es quedi sense una persona. Malgrat tot, la fundació se’n surt i valora de manera molt positiva els canvis que s’han produït i els que estan per venir.

“El moment més productiu és de les 9.00 h a les 13.00 h”

ATBS Online ho tenen clar: “Em sembla una barbaritat que encara hi hagi tantes evidències que ho fem malament i tot i així continuem en la mateixa direcció”. Són paraules d’Òscar Saro, que té el càrrec d’administrador. TBS Online, que ofereix serveis a altres empreses, va començar incloent petits detalls en els seves tasques productives abans de fer un canvi més gran d’hàbits en els horaris. Van implantar la flexibilitat horària i el teletreball per anar evolucionant i testant les mesures.

Ara l’empresa està en fase de prova amb un canvi d’horaris que va començar aquest novembre i pel qual des de la Plataforma de la Reforma Horària es dóna suport i recomanacions per adaptar les mesures. La responsable d’administració de TBS Online, Iolanda Milán, explica que els treballadors entren a les 8.00h cada dia i surten a les 15.30h, amb mitja hora per dinar. Abans treballaven de 8.30h a 18.00h amb una hora per dinar i mitja per esmorzar. “Fem guàrdies cada tarda i un dels nostres treballadors es queda per donar suport als nostres clients i que no es vegi afectat el servei”, detalla Milán. Com que a l’empresa són pocs, tots coneixen els projectes de la resta, de manera que els petits obstacles que puguin sorgir en aquest sentit queden pal·liats de manera ràpida i de la millor manera possible.

“El nostre objectiu és ser més productius i més feliços amb la reforma horària. No és que no ho fóssim, però creiem que era un pas important per encara ser-ho més”, explica Saro, que clarifica que la felicitat sí que ha millorat i que, ara, encara queda per veure si la productivitat ha augmentat o no. “Tenim indicis que sí, però és una cosa que podrem mesurar al final”, assegura l’administrador.

Si s’ha de parlar d’alguna dificultat, però, és el canvi de costum que implica el canvi d’horari, com per exemple en les hores d’esmorzar o de dinar. “Fer el canvi individual no és complicat, però això ha de ser compatible amb la teva família”, explica Saro. També afegeix: “Quan surts d’aquí no serveix de res esmorzar a les set del matí i dinar a la una si has de sopar a les 22.00h en arribar a casa”. Adaptar-se a la resta del món és, potser, el més complicat a què s’han d’afrontar els treballadors. Per això han d’anar buscant mecanismes per convèncer el seu entorn. “A Espanya es fa tot dues hores més tard!”, lamenta Saro. L’administrador de l’empresa assegura que “està més que demostrat que el moment més productiu és de les 9 h a les 13 h, mentre que la gran majoria d’espanyols sembla que ho facin al contrari d’aquesta evidència: arriben tard i trenquen tasques a mig matí”.

Milán creu que la filosofia de l’empresa està directament relacionada amb la recerca de la millora horària. En aquesta direcció, destaca la importància de provar aquest nou sistema: “Si ningú no fa un pas endavant no veurem si això té resultats positius”. Tant Milán com Saro afirmen que aquesta reforma no s’ha realitzat sense motiu i, de moment, estan molt satisfets. “Estem convençuts que no tirarem enrere, tot i que estem en una fase pilot. L’anàlisi d’aquest període ens permetrà acabar d’ajustar l’horari, però no crec que tornem al que teníem abans”, destaquen.

Saro destaca que el principal benefici que s’estan trobant és poder tenir tota la tarda lliure, de manera que durant tot l’any hi hagi els mateixos beneficis que a l’estiu. “La sensació que cada dia és una mica més llarg o que fem moltes més coses és una evidència més gran. Pots fer més coses fora de la feina”, sentencia Saro.

GAES: dissabtes tancats però amb cita prèvia

Fa gairebé tres anys que l’empresa catalana que lidera el sector de la correcció auditiva, GAES, va decidir implantar una mesura per modificar els hàbits horaris: només un 90% dels centres obrien els dissabtes. La resta es mantenia de guàrdia, segons explica Esther Vargas, responsable de l’àrea de persones i beneficis socials. De fet, gràcies a aquesta iniciativa, l’empresa va ser reconeguda el 2014 amb el premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps.

Tancar el dissabte, en un sentit comercial, pot ser un dels aspectes que perjudiquin l’empresa. Per això, GAES ha hagut de posar-hi remei. D’aquesta manera, l’empresa reforça el contacte amb el clients. Per fer-ho ha potenciat les cites prèvies, ja que en molts casos els clients han d’anar a les botigues de manera periòdica. Aquest canvi, de fet, ha produït efectes positius en termes de relació empresa-client. Vargas assegura que els clients valoren que l’empresa es preocupi pels treballadors i, a més, se’ls donin beneficis a ells mateixos. L’empresa, en aquest sentit, també està molt contenta.

Una altra de les mesures que duu a terme l’empresa des de fa anys és concedir flexibilitat horària als seus treballadors. A les oficines hi treballen unes 350 persones, de les quals la gran majoria disposen d’un horari flexible. Quins avantatges tenen els treballadors? Poden entrar a la feina entre les 7.30h i les 9.30 i sortir entre les 17.00h i les 19.00h. D’aquesta manera, poden adaptar una mica més els seus horaris laborals als seus hàbits de vida. I l’altra mesura adoptada és el treball a distància des de casa. Una seixantena de treballadors es beneficien del teletreball al matí o a la tarda durant un dia o dos a la setmana.

Aspectes a millorar, com sempre, n’hi ha. Així ho reflecteix Vargas, i incideix en un possible replantejament de l’horari intensiu de l’estiu. L’empresa té més de 60 anys d’història i, ara, intenta actualitzar els hàbits dels treballadors per obtenir una millora de la productivitat i la conciliació laboral amb les seves famílies. De fet, el 2011 també va rebre el premi Fidem, que va destacar les mesures per fomentar la conciliació de la vida familiar i laboral contribuint a la facilitat del desenvolupament professional de la dona. El 70% de la plantilla són dones, i la meitat tenen fills. D’aquesta manera, GAES intenta donar beneficis a aquestes treballadores. L’empresa del sector auditiu també va guanyar el premi Família i el Premi Catalunya Flexible 2009 per començar a incentivar les mesures.

La presidenta del comitè d’igualtat de GAES, Conchita Gassó, no amaga que les mesures que adopta l’empresa han influït de manera molt positiva. “Les persones són el nostre principal valor: volem impulsar mesures que els permetin treballar millor i ser més feliços”, assegura.