Una fortuna a l’estranger per si calia fugir del país

Barcelona“Per al dia que en Jordi, tu i els vostres fills us n’hàgiu d’anar”. Aquesta és la frase de la carta que Florenci Pujol, pare de Jordi Pujol, va escriure a la seva jove, Marta Ferrusola, quan va decidir deixar-los una fortuna a l’estranger. En total, i segons va dir ahir el mateix expresident, l’equivalent en dòlars a 140 milions de pessetes. Una quantitat xifrada l’any 1980 que, amb el temps, va augmentar “significativament” per la inflació i a causa de les devaluacions de la pesseta.

Poques dades més, a banda de la xifra, va afegir ahir l’expresident, que va centrar gran part de la compareixença a parlar sobre com el seu pare havia aconseguit aquells diners, deixant a l’aire les nombroses incògnites de la seva confessió: “Qui era el meu pare? I quina era la relació que va tenir amb mi? I com va fer aquests diners?” Florenci Pujol, explicava ahir el seu fill, va fer diners a la borsa i va arribar a tenir “molt bon tracte” amb molta gent del món industrial i, especialment, amb els cotoners, nucli fort de la indústria catalana entre els anys quaranta i cinquanta. El gran problema del sector en aquella època, segons va recordar ahir Pujol, era la falta de dòlars per poder comprar cotó de qualitat als Estats Units o Egipte. Florenci Pujol va veure el negoci i, amb els seus contactes en el món industrial i les bones relacions d’un amic seu, David Tennenbaum, a Tànger -l’única manera d’aconseguir dòlars amb “la complicitat més o menys encoberta de les autoritats monetàries espanyoles-, van crear “una combinació que va donar molts diners”. El negoci va acabar quan la política monetària espanyola va canviar i es va establir un mercat lliure, però Florenci Pujol ja havia fet una fortuna que va dipositar a l’estranger.

“L’existència d’uns diners a l’estranger pot ser criticada, molt criticada, però no pressuposa que l’origen d’aquests diners sigui il·lícit, i no van sortir, en aquest cas, de l’erari públic”, va defensar Pujol, que va negar en diverses ocasions que hagi sigut “un polític corrupte”. L’expresident va descriure ahir un pare preocupat i “espantat” pel futur del seu fill, a qui veia massa arriscat en el camp econòmic però també en el polític. Una “por” que va servir ahir a Pujol per intentar justificar la decisió del seu pare de portar els diners a l’estranger.

Canvi de nom de les accions

Però no tots els diners van arribar d’aquest negoci. “Seria molt trist que acabessis pelat”, va dir Florenci Pujol al seu fill. I així justificava també l’expresident el fet que el seu pare, als 70, li proposés -ell va utilitzar el verb “exigir”- canviar unes accions al seu nom “en una societat que donava un bon rendiment” a nom del seu pare. “Seguiran sent teves, però han d’anar al meu nom perquè no te les puguis pignorar”. “Sovint la gent pensa que una cosa així es fa per cobdícia, i a vegades així és, però molt sovint es fa per por”, va assegurar. Així és com aquests diners, segons es desprèn de l’explicació de Pujol, van anar a parar també als comptes a l’estranger.

L’expresident també es va desvincular de la gestió de la fortuna. Va assegurar que els diners no es van tocar en molts anys -“estaven fora amb mentalitat de reserva, de racó”- i, quan el seu pare va morir, l’any 1980, van passar a ser gestionats per dos amics seus de plena confiança. Al cap d’uns anys, una d’aquestes persones de confiança li va suggerir que un dels seus fills se’n fes càrrec. “Jo he estat sempre totalment al marge del que s’ha fet, però més encara a partir d’aquest moment”, va dir ahir, i va reconèixer “l’efecte negatiu” que produeix independentment que ell no tingui “cap responsabilitat legal en els fets”.

Un discurs que en cap cas va servir per aclarir, tal com demanen els grups polítics però també la Fiscalia Anticorrupció, l’origen de tota la fortuna, ni els motius que van portar la família Pujol a mantenir-la a l’estranger durant tants anys i a fer-la pública un cop ja havia sigut descoberta per Hisenda.