Dossier09/12/2012

Fórmules imaginatives per capejar l'ajust: parlen 6 experts

Sis economistes analitzen les alternatives per afrontar les retallades del 2013 a Catalunya. La tisorada serà dolorosa: tots sis demanen que es minimitzin els efectes sobre les polítiques de benestar

Ara
i Ara

BarcelonaLes preguntes

  1. Quin sector es pot veure més afectat pel nou ajust?
  2. Hi ha alguna partida que hagi de ser intocable?

Josep Maria Galí, professor d'Esade i consultor "Es podrien suprimir la meitat d'ajuntaments"

Cargando
No hay anuncios
  1. Les competències de Catalunya són les més complicades de gestionar. Afectarà a tot arreu, és una quantitat molt elevada. En els pressupostos, les negociacions amb Oriol Junqueras (ERC) seran importants. Imposaran una pujada d'impostos com el de successions però al marge d'apujar la pressió fiscal encara quedarà molt per retallar. Penso que intentaran buscar ajustos més discrecionals: transferències a entitats, subvencions, eliminar les inversions, tocar el pressupost de cultura... S'ho miraran amb lupa, però és molt difícil saber per on passar la tisora. Les retallades em preocupen, però encara em preocupa més que l'any que ve seguirà caient la recaptació fiscal.
  2. Penso que s'hauria de fer una reforma a fons de l'estructura de l'administració pública: suprimir la meitat d'ajuntaments, diputacions o les administracions dels consells comarcals. Suposaria un gran estalvi de prop de 1.500 milions d'euros. L'única manera de fer-ho, però, seria canviant la Constitució o amb una declaració unilateral d'independència de Catalunya. Això, d'altra banda, també requeriria canviar la llei electoral, ja que suposaria canviar el nostre sistema polític.

Francesc Granell, catedràtic de la UAB"Hi ha marges però cal una racionalització"

Cargando
No hay anuncios
  1. Hem de tenir en compte que l'Estat pot retallar sense tocar grans partides perquè no centralitza les despeses de l'estat del benestar, sinó que ho fan les comunitats autònomes. Per tant, les comunitats tenen els pressupostos socials i, per exemple, no podrien reduir enormement les despeses de personal perquè ja estaríem parlant de funcionaris. S'han d'anar reduint despeses i deixar-les a nivells raonables com els d'abans de la crisi. També és natural que es toquin les partides socials, com poden ser educació i sanitat, perquè les altres suposen menys despeses. Fer més hospitals no vol dir millorar la sanitat, igual que crear més universitats no vol dir reduir el fracàs en els estudis. Per tant, hi ha marge per reduir els excessos de despeses.
  2. Tot és tocable. El que s'ha de fer és una racionalització a tots els sectors i sobretot fer-ho amb transparència. Explicar a la gent on van els diners que gasten els governs. Hauria d'afectar totes les partides que han arribat a nivells de despesa no sostenibles per l'Estat. S'han de tocar les grans partides intentant mantenir un Estat que garanteixi el benestar. S'han de repartir.

Núria Bosch, catedràtica de la UB"L'única solució és elevar el límit de dèficit"

Cargando
No hay anuncios
  1. Una retallada de 4.000 milions d'euros afectaria probablement el moll de l'os de l'estat del benestar: la sanitat, l'educació i els serveis socials. Aquests conceptes suposen prop de tres quartes parts del pressupost de la Generalitat i no n'hi hauria prou reduint despesa en la resta de partides. També implicaria segurament congelar del tot les inversions en infraestructures.
  2. Per evitar que quedin afectats pilars bàsics és indispensable que el govern espanyol elevi el límit de dèficit autoritzat per a les autonomies l'any que ve. És l'única solució. La introducció d'algun impost pot comportar més ingressos però no resoldrà el problema. Caldrà parlar amb l'executiu central i fer pressió a Brussel·les per aconseguir que Catalunya tingui més marge pressupostari el 2013, ja que les autonomies carreguen el gruix de la despesa en serveis essencials. En canvi, l'Estat hauria d'assumir més càrrega en la reducció del dèficit, aplicar més contenció en àmbits com Defensa o paralitzar les inversions en trens d'alta velocitat. També es podria estudiar la supressió d'algun nivell administratiu, sobretot a l'àrea metropolitana, on hi ha massa duplicitats.

Alfredo Pastor, economista"Miraria de pactar un dèficit més flexible"

Cargando
No hay anuncios
  1. Sens dubte, penso que les partides més afectades per aquesta retallada seran les de sanitat i educació. És impossible que es facin uns ajustos tan grans com els que es pretenen fer, que són una barbaritat, sense tocar aquestes dues partides.
  2. No m'atreveixo a dir-ho perquè no sóc un expert ni en educació ni en sanitat... Es pot retallar sense fer mal i segurament els especialistes del tema, com els mateixos metges que treballen als hospitals, sabran els marges especials per on poden collar més. Quan parlem de retallades en sanitat, per saber què estem tocant, hem de concretar si, per exemple, estem parlant d'operacions gratuïtes de canvis de sexe, o si parlem d'educació, si ens referim només a les setmanes blanques. L'educació, així com altres sectors, no és només una qüestió de pressupost. En tot cas, un dels sectors per on es podria retallar és l'administració autonòmica, i personalment no crec hi dirigeixin els ajustos. Les retallades són inevitables però també es podria mirar de demanar més flexibilitat en el dèficit ja que s'ha vist que en països com Grècia, que ja ha fet fortes onades de retallades, la situació ha empitjorat.

Josep Oliver, catedràtic de la UAB"Cal pactar una rebaixa de sou als funcionaris"

Cargando
No hay anuncios
  1. Si finalment la Generalitat hagués d'ajustar 4.000 milions d'euros, seria una xifra molt rellevant. Es podria intentar eixugar-ne una quarta part amb un augment dels ingressos, restaurant per exemple l'impost de successions als nivells previs a la reforma que va dur a terme el tripartit. D'aquí se'n podrien treure entre 800 i 900 milions. S'hi podria afegir algun concepte més d'impostos o taxes, però el 75% restant de l'ajust s'hauria de fer sobre despesa pública.
  2. El marge per retallar en despesa és extraordinàriament estret. Caldria evitar que afectés l'oferta de serveis públics. Per això, sembla inevitable tornar a tocar els salaris dels funcionaris, a canvi de no plantejar acomiadaments. Es podria proposar als sindicats un acord que consistís a reduir sous temporalment, amb el compromís de recuperar el poder adquisitiu a mesura que la situació financera es normalitzi. Només amb un 5% de reducció de la despesa en funció pública, la Generalitat estalviaria uns 1.000 milions. L'alternativa seria retallar en benestar. En inversió pública no hi ha gaire marge, perquè aquest any ja ha estat baixíssima.

Joan Majó, exministre d'Indústria"Les retallades han de garantir la reactivació"

Cargando
No hay anuncios
  1. Em costa molt poder dir quines serien les partides més afectades. No conec prou detalladament els pressupostos anteriors amb les corresponents retallades.
  2. Més que dir el que no s'hauria de retallar, definiria els criteris que cal seguir per fer-ho. En primer lloc, abans de retallar, buscaria totes les pujades d'ingressos que puc fer. Per tant, abans de rebaixar despeses, buscar més fonts d'ingressos, com ara les successions, alguna altra privatització, taxes relacionades amb els serveis financers, etc. En segon lloc, les retallades s'haurien d'analitzar veient quina repercussió tenen en la disminució del consum. Unes retallades que representin al Govern una disminució de despesa però que, per contra, al final puguin crear menys ingressos poden ser enganyoses. S'ha d'analitzar l'efecte final de les retallades, buscant una justícia social i, sobretot, la reactivació. Per acabar, no s'haurien de retallar aquelles despeses i inversions que tenen un efecte directe sobre l'augment de la competitivitat del nostre país. Hem d'equilibrar els pressupostos, sí, però no hem de deixar de banda buscar una millora de la competitivitat.