Dins o fora de la UE, un debat que ja no és tabú
Si un territori de la UE es declara independent, només la via política podrà resoldre l'encaix del nou país a Europa. Els tractats de la UE no diuen res sobre què caldria fer en un cas com aquest.
BARCELONA¿Si Europa escolta, què passarà després? ¿Seria un nou estat, nascut dins les fronteres de la Unió Europea, un membre més? Una hipotètica escissió de Catalunya, Escòcia o Flandes fa anar de bòlit els juristes europeus, que debaten si aquest país novell mantindria els termes de l'adhesió a la UE o bé en sortiria i, per tant -si volgués formar-ne part-, hauria de demanar-ne el reingrés.
Fins no fa gaire, aquest era un tema tabú a Brussel·les i la Comissió Europea preferia no pronunciar-s'hi adduint que era una "qüestió interna dels estats". Però el referèndum sobre la independència d'Escòcia que està previst per al 2014 -per decidir si aquest territori deixa el Regne Unit- ha obligat les institucions europees a moure fitxa, almenys a pensar què passaria.
Què diuen els tractats?
No hi ha cap mecanisme previst per al cas d'una secessió dins la UE
Els tractats sobre els quals s'ha anat construint la UE els últims 50 anys no preveuen en cap cas què pot passar si un territori d'un estat membre esdevé independent. I el fet que el dret europeu no digui res sobre això obre la porta a una negociació política com de fet va passar quan Alemanya es va reunificar l'any 1991. "Catalunya compleix tota la legislació de la UE i l'estatus d'una eventual Catalunya independent en el si de la UE seria una qüestió que s'hauria de negociar políticament", explica l'entitat europeista Horitzó Europa en un comunicat emès aquesta setmana. "Com que els tractats no en diuen res, la Unió Europea aprovarà un procediment ad hoc per al supòsit d'una Escòcia o una Catalunya independent que prioritzi l'estabilitat, sobretot sobre l'euro", assegura a l'ARA el professor de dret constitucional a Esade Antoni Abat, que va estudiar la qüestió l'any 2010.
"El símil més clar és el d'un divorci -explica Martí Adroher, consultor en afers europeus-, quan dues persones no volen viure més juntes, l'estat de dret no té més remei que buscar una solució".
Quedar dins la UE?
El Conveni de Viena i la necessitat d'una solució política
El principal argument jurídic dels que consideren que un nou estat dins la UE n'heretaria automàticament la pertinença és la Convenció de Viena sobre la successió d'estats respecte als tractats . Aquest text promulgat l'any 1978 fixa que "qualsevol tractat en vigor que impliqui el territori sencer de l'estat predecessor continua en vigor a cada un dels estats successors que es formin". El gran inconvenient d'aquest conveni internacional és, però, que cap gran estat de la UE, tampoc Espanya, no l'ha ratificat i això en podria dificultar l'aplicació.
"A Catalunya està en vigor tota la legislació europea, tenim drets adquirits com la lliure circulació de persones i de mercaderies que tenim com a propis i no tindria cap sentit que perdéssim", assegura Antoni Abat. "Una Catalunya independent seria hereva de l'antiga Espanya, i tindria els mateixos drets i deures davant la UE que la nova Espanya.", explica Horitzó Europa.
Quedar fora de la UE?
El full de ruta de Brussel·les inclou una sortida
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va assegurar dimecres que si Escòcia s'independenditza, "haurà de demanar l'entrada a la UE com qualsevol altre estat".
De fet, fa unes setmanes, el mateix Barroso va respondre a una pregunta parlamentària que un procés de secessió seria tractat en una primera fase segons el dret internacional -que regula el reconeixement d'estats- i en una segona, si volgués entrar a la UE, hauria de demanar el reingrés. "Caldria negociar els termes de l'adhesió de Catalunya però no es posaria en dubte la continuïtat de l'estat català dins la UE", manté Horitzó Europa.
Aquest seria un procés que alguns juristes consideren que podria ser ràpid si es negocia abans, però el principal escull és polític, ja que per entrar a la UE cal la unanimitat dels estats membres i hi podria haver països -com ara Espanya- que vetessin el procés. Però "una actitud de bloqueig permanent per part d'Espanya tampoc no seria ben vista, ni per la UE ni pels EUA", explica Martí Adroher.
S'escalfa el debat a Escòcia
Salmond sempre ha mantingut que no sortirien de la UE
El full de ruta de Brussel·les ha disparat totes les alarmes a Edimburg, ja que l'actual primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, sempre ha mantingut que continuaran automàticament a la UE després de deixar el Regne Unit. Salmond s'ha vist forçat aquesta setmana a assegurar al Parlament escocès que farà públic aviat un informe per aclarir què pot passar.