El final del somni megalòman
La cronologia dels fets que envolten el Valle de los Caídos i l'enterrament del dictador
1940
“Un lloc de repòs i de meditació”
La construcció del Valle de los Caídos es va ordenar amb un decret l’1 d’abril del 1940. Es va decidir que es construïssin una basílica i un monestir a la finca de Cuelgamuros com a “lloc de repòs i meditació”. Havia de recordar els caiguts en la “croada”. Les obres van començar el 1941 i van durar fins al 1959. És un dels grans símbols de l’explotació de la mà d’obra reclusa. Els presos republicans van construir més de 30 embassaments i canals de rec, presons, línies fèrries, fàbriques... Vivien en barracons, en condicions precàries i mal alimentats, i treballaven de 10 a 12 hores diàries. Havien d’estar sempre disponibles i havien de dir sí a tot.
1959
El trasllat dels cossos
El trasllat de 33.847 persones es va fer des de 1959 fins al 1983. En total es van fer 491 trasllats, que van coordinar el ministeri de Governació i els governadors civils de cada província. Es van enviar circulars en què es concretava exactament com s’havien de fer els trasllats, en quines caixes, amb quin transport... Però molts familiars de víctimes no van voler que fossin traslladades perquè ja tenien el seu lloc al cementiri. Es van començar a exhumar cossos sense el coneixement dels familiars. Franco també es va haver d’enfrontar als falangistes perquè no volien que José Antonio Primo de Rivera, que estava enterrat a San Lorenzo de El Escorial, fos traslladat al Valle de los Caídos. Franco es va sortir amb la seva.
1975
L’enterrament de Franco
El 23 de novembre del 1975, Franco hi va ser enterrat. Els experts consideren que no és coherent que el dictador hi sigui perquè el Valle de los Caídos només havia d’acollir els qui van ser víctimes de la Guerra Civil, i Franco va morir tranquil·lament al llit. A més, no hi ha cap document que expliciti que el dictador hi volgués ser enterrat. La decisió va ser de Carlos Arias Navarro, amb l’aval de Juan Carlos de Borbón.
2007
Aprovació de la llei de memòria històrica
L’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero aprova la llei de memòria històrica, que no inclou treure Franco del Valle de los Caídos. Només especifica que “en cap cas al recinte es podran dura a terme actes de naturalesa política i que exaltin la Guerra Civil, els seus protagonistes o el franquisme”. La Moncloa delega a una comissió d’experts que estudiï què fer amb el mausoleu, i arriba a la conclusió que cal exhumar el dictador i convertir el lloc en un espai de “reconciliació”. El 2014 les Nacions Unides fan seu l’informe i insten el govern de Mariano Rajoy a prendre mesures perquè no es tracta d’un assumpte de “política partidista”. El PP continua buidant de fons la llei de Zapatero.
2008
Treure l’avi del Valle de los Caídos
L’abril del 2008, llegint la investigació que havia fet la historiadora Queralt Solé sobre el trasllat de cossos des de cementiris catalans al Valle de los Caídos, Joan Piñol va descobrir que el seu avi, un soldat republicà, hi estava enterrat. Durant dècades la seva família havia anat a plorar a una fossa comuna a Lleida. Des d’aleshores batalla per treure’l del mausoleu. Hi ha altres famílies amb sentències favorables a recuperar els seus familiars que hi van ser traslladats involuntàriament. La família Lapeña, que va presentar una demanda el 2012, va aconseguir a l’abril que s’executés la sentència que des de feia dos anys obligava Patrimonio Nacional a facilitar l’exhumació de les restes de dos familiars seus. Els familiars de Pedro Gil Calonge i Juan González Moreno també van iniciar un procés judicial per exhumar els seus familiars.
2017
El Congrés insta a exhumar Franco
El Congrés insta a exhumar Franco Deu anys després de l’aprovació de la llei de memòria històrica, el Congrés insta el govern de Rajoy a donar-li un nou impuls. Amb el vot de tots els partits excepte el PP, que s’absté, s’aprova una proposició no de llei dels socialistes en què es reclama a la Moncloa que tregui finalment Franco del Valle de los Caídos com més aviat millor. Rajoy en fa cas omís, igual que durant tot el seu mandat ha ignorat la llei de memòria històrica. Ara el govern de Pedro Sánchez s’aferra a aquesta iniciativa per donar cobertura legal al decret llei d’exhumació aprovat ahir.
