Set guanyadors del Premi Nacional de literatura donen la seva opinió
Màrius Sampere (Premi Nacional de literatura 2003)
"A Catalunya escrivim en català i en castellà. Crec que no s'han de fer distincions, pel que fa a l'art. Tot el que sigui obrir horitzons i no restringir és positiu: tan catalans som els uns com els altres"
Toni Sala (Premi Nacional de literatura 2005)
"És prendre als pobres per donar als rics. De fet, això defineix la crisi. Vull dir que, només plantejant-s'ho, la cultura de la cort deixa veure fins a quin punt també està en una crisi terminal"
Biel Mesquida (Premi Nacional de literatura 2006)
"Crec que el Premi Nacional de literatura ha de continuar sent en català. Això no vol dir que no pensi que hi ha escriptors que tot i escriure en espanyol, reflecteixin l'espai català a la seva obra"
Francesc Serés (Premi Nacional de literatura 2007)
"No em sembla cap bestiesa que es pugui donar el premi a autors en llengua castellana. Seria fantàstic que es reconegués la feina a Eduardo Mendoza, Juan Marsé o Enrique Vila-Matas"
Miquel de Palol (Premi Nacional de literatura 2010)
"Es podrien fer consideracions des d'un punt de vista històric i polític, però si ho miro segons els drets ciutadans hi estic a favor. I no només per obres en castellà: també en euskera i en gallec"
Marta Pessarrodona (Premi Nacional de literatura 2011)
"Prou dificultats tenim els escriptors catalans per haver de compartir també aquest premi. Un cert xovinisme en aquest sentit ens convé: l'escriptor en castellà té moltes més oportunitats"
Enric Casasses (Premi Nacional de literatura 2012)
"En l'actual situació administrativa, els autors en llengua castellana opten als Premios Nacionales d'Espanya. Quan les dues llengües siguin cooficials de debò, es podrà començar a discutir"
