Fayaz Ahmad pertany a una ONG per donar suport a les treballadores de la confecció. Aquests dies ha estat treballant a l'edifici esfondrat recopilant proves i ajudant les víctimes.
¿La tragèdia s'hauria pogut evitar?
I tant. Els treballadors van veure grans esquerdes i no volien tornar a entrar a l'edifici. Els bombers i els enginyers van dir que no era segur, però els amos dels tallers els van obligar a treballar, per no perdre les comandes. Aquí es funciona sempre amb molta pressió: quan hi ha puntes de feina, no es respecten els descansos i s'allarguen les jornades.
¿Els problemes estructurals són freqüents?
Sí. Cada mes tenim incendis i esfondraments. No hi ha sortides d'emergència i sovint la ventilació és molt dolenta. Molt sovint es fan obres d'ampliació sense permís.
Quina responsabilitat atribueix en l'accident als amos dels tallers i a les multinacionals?
Els amos dels tallers han d'assegurar-se que es respecten les condicions de seguretat i els drets laborals. I les grans marques també en són responsables: saben molt bé que amb els preus que paguen per les comandes els salaris han de ser molt baixos i les condicions laborals molt precàries. No tot s'acaba en els diners i no poden dir que es limiten a comprar encàrrecs: fan servir la mà d'obra d'aquí i també han de garantir que els seus proveïdors respecten la legislació local i els estàndards internacionals. Han d'assumir la seva responsabilitat.
¿Els treballadors tenen algun tipus d'organització?
Dins de les fàbriques és gairebé impossible, però com que sovint les treballadores viuen juntes, es formen grups als barris per ajudar-se les unes a les altres.